MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms456 (23 / November / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Lat. - 11202

Publicació de la fitxa: 2018-08-22
Darrera modificació: 2024-10-16
Bases de dades:Sciència.cat, Cançoners, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Lat.
Signatura:11202
Signatura alternativa:Anc. suppl. 1074
Suppl. lat. 267

Relligadura

Original:no
Datació:1817
Llom
Matèria:Pell vermella
Coberta
Matèria:Pell de vedell

Bibliografia

Descripcions:Delisle (1863-1874), Inventaire des manuscrits latins ..., fasc. [1] (Numéros 8823-11503, 1863), p. 113
Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ..., p. 64, núm. 214
Cézard (1944), La littérature des recettes du ...
Corradini Bozzi (1991), "Sulle tracce del volgarizzamento ..."
Camilli (1995), "«Scientia mineralis» e ..."
Kahn (1995), "Littérature et alchimie au Moyen ..."
Considine (2006), "A note on «lapis philosophicus» ...", p. 302n
Catàleg online de la BnF
Reproduccions fotogràfiques:Galica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en b/n a partir de microfilm)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Recull de tractats alquímics atribuïts a Ortolanus, Jean de Meung, Hermes, Miquel Scot, Artissanus, Joan de Rocatalhada (Rupescissa), Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Tomàs d'Aquino, Johannes Astanus, Johannes de Vasconia i Geraldus de Morangia, en llatí i català. Conté també diverses receptes de medicina en llatí, francès i occità, de la regió d'Avinyó (ff. 170v i 191r). En els ff. 2r-3v hi ha la taula, en llatí, dels tractats que conté. En els ff. 1r, 4r-10v i 18rv hi ha notes i receptes copiades per diverses mans, en llatí, francès i occità, dels ss. XV i XVI.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada
Origen:Avinyó, regió de

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:194 ff.
Dimensions
Format:in-8
Alçada x base:160 x 100 mm

Descripció interna

1. Anònim, En nom de Deu que no·n menti – ff. 11r-17v
Preliminars:[Rúrbrica:] «Metra sive versus contra sophistas, deceptores et baratatores euntes per universum mundum».
Íncipit:«En nom de Deu, que no·n menti, | de part mestre Gamondi, || a totz los alkimiadors, | truffayres et baratadors || que anatz pel mont truffan...»
Èxplicit:«... et vest-los d'ung presset vermelh | clar et luent con bel solel, || et monta-se'n en Paradis | on es alegrie sens fi».
Observacions:Dividit en tres parts, la primera encapçalada pel títol principal Metra sive versus contra sophistas, deceptores et baratatores euntes per universum mundum i les següents per les rúbriques llatines Ad verum elixir (ff. 13r-15r) i Lapidis philosophie versus super declaratione (f. 15v-17v). Tot seguit de l'últim vers hi ha una recepta escrita per la mateixa mà en llatí («Ad congelandum mercuri cum herba vera»).
2. Pseudo-Arnau de Vilanova, Epistola super alchimia ad regem Neapolitanum – ff. 147r-150r
Preliminars:[Rúbrica:] «Incipiunt Flores regis facte a magistro Arnaldo de Villanova».
Íncipit:«Scias tu, rex, quod sapientes in opere multas res et multos modos operandi...»
Èxplicit:«... paulatine augmentando ipsum ignem donec dictus lapis albus fiat et ultimo rubeus».
Epíleg:«Explicit Flores magistri Arnaldi de Villanova».
Bibliografia:Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., p. 78
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).