MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms449 (20 / maig / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 255

Publicació de la fitxa: 2006-08-09
Darrera modificació: 2018-08-15
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:255
Signatura alternativa:Colbert, nº 5505
Ancien fonds, nº 8164(3)
Sigles usuals en la tradició:A (Badia 1985-1986; Conchis 1997, ed. Badia i Pujol)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XIX segon quart
Llom
Títols:«GUILLELMUS | DE CONCHIS» (teixell)
Altres:Monograma de Lluís Felip I de França (1830-1848)
Coberta
Matèria:Cartró folrat de pell, amb daurats

Història

Notes de possessors:De Colbert (signatura).
Intervencions d'interès històric:No hi ha anotacions marginals ni proves d'escriptura.
Estat de conservació:Manquen 5 folis al principi i 7 al final. Els actuals ff. 1, 2 i 148, trencats i restaurats (nota de la BnF al segon foli de guarda: «Volume de 148 Feuillets. Le Feuillet 1 est mutilé. 6 mars 1876»). Taques d'humitat i galeries de corcs.
Procedència:Biblioteca de J.-B. Colbert. Ingressà a la Biblioteca reial de França el 1732.
Persones relacionades:Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683)

Bibliografia

Descripcions:Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., p. 30, núm. 83
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, pp. 98-99
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 277
Catàleg online de la BnF
BITECA, manid 1435: http:/​/​ucblibrary4.berkeley.edu:8088/​saxon/​SaxonSer ...
Bibliografia contextual:Bloch (1988), "La bibliothèque de Colbert"
Briquet (1923), Les filigranes: dictionnaire ...
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digtal en b/n a partir de microfilm)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:«E as... Déus nos do alonc bona vida al servex... Finito libro sit laus gloria Christo. Hic liber est escriptus. Qui escripsit sit ben<edictus>. A.M.E.N. Acabada és aquesta <Fi>losofia feyta per <Guillem> de Conques, nor<man>. Barçalona. Jaqua»
Datació:s. XIV ex. - XV in. - estimada
Origen:Barcelona
Copista:NN Jaca (fl. s. XIV-XV)
Notes:Altres propostes de datació: s. XV (Morel-Fatio 1892, Bohigas 1985 i Badia i Pujol a Conchis 1997); primer quart del s. XV (BITECA); finals del s. XIV (BC).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigranes al plec dels bifolis: muntanya de tres cims amb creu (Briquet 1923: núm. 11872, Pisa 1420-1421); corn de cacera amb corda; cap de brau amb cercle; mà.
Foliació
Núm. total de folis:152 (II + 148 + II) ff.
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Foliació en aràbics del s. XIX a tot el volum, amb tinta. El primer plec (ff. 1-11) té una foliació antiga en romans. El f. 61r és en blanc.
Dimensions
Alçada x base:222 x 132 mm
Composició material
Plecs
Número:10
Tipus:8[-5]+8, 8+8, 8+8, 8+8, 8+8, 8+8, 8+8, 8+8, 8+8, 8+8[-7]
Signatures:sí. Amb errors.
Reclams:sí.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:147 x 86 mm
Número de ratlles:27 / 32
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica híbrida
Especificacions:D'una sola mà. Amb acusats trets de la bastarda.
Correccions antigues
Correcció 1
Corrector:NN Jaca (fl. s. XIV-XV)
Especificacions:Correccions del mateix copista.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Simples. Amb la mateixa tinta que el text. La primera (f. 1r) amb decoració de filigrana.
Dibuixos:Figures esquemàtiques. Amb la mateixa tinta que el text.

Descripció interna

1. Guillem de Conches, Summa de filosofia – 1r-148v
Preliminars:[Rúbrica:] «Ací és comensament d'un libre <de filosofia. In nomine> domini nostri Dei, qui feçet celum et terra<m, et> beate gloriosse senperque virginis Marie, incipit Suma de philosophia in vulgari et çetera»
[Invocació:] «En nom del Pare e del Fill e del Sant Sperit»
Pròlegs:[De l'autor:] «Tu, honrador duc de Normandia e compte d'Enjaus, demanas per què als maestres qui són en nostre temps creu hom meyns que als antics no creuria...»
Íncipit:«Cor l'offci de demanar és a mi donat deman-te, con tu prometes que tractaràs d'aquesta cosa que és substància...» [ff. 3v-4r]
Èxplicit:«... Capítol de la derrera <edat>, so és, com hom no pot ésser. — La derrera edat és velea de .LXXX. ayns, que és freda e humida, [...] d'on els homes se desvien. Calor natural és morta <e no pot> hom pus viure»
Observacions:L'existència de llacunes a l'antígraf, o el mal estat del còdex que el contenia, explicarien que els dos últims capítols es copiessin amb les ratlles incompletes (Morel-Fatio 1892). L'èxplicit correspon al final del cap. VI.26, el darrer de l'obra en bona part de la tradició.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).