MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms432 (22 / November / 2024)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 268

Publicació de la fitxa: 2006-08-09
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:268
Signatura alternativa:Fons Salvador Babra
Sigles usuals en la tradició:U

Relligadura

Datació:1800-1900, restaurada el 1946.
Notes:III + IV, de paper de fil verjurat, sense filigrana.
Llom
Matèria:Llom del mateix material, ras.
Títols:Al capdavall, en llapis, signatura de la BC: «268».
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant tres dobles nervis centrals interns i dos nervis simples situats als extrems superior i inferior del llom, que no en treuen d'externs.
Coberta
Matèria:Pergamí groc amb ànima de cartró.
Títols:Contratapa II, timbre de la BC; etiqueta: «Diputación Provincial | de Barcelona | Biblioteca Central | Reg. Ms. 268 | Signª 2-III». Sota aquesta etiqueta, altra etiqueta: «Biblioteca Central - Barcelona | Laboratorio de Restauración | Nº de orden... | Fecha de ingreso:... de..... de .... | Operaciones realizadas (en tinta): rebajar la tinta de la escritura, poner velo, encua dernar...... | Devolución a la biblioteca (en tinta): 20 Sep. 1946» . Al costat esquerre d'aquesta segona etiqueta, en tinta i llapis, signatura actual: «4º/2III/Ms. 268».
Altres:286 x 222 x 110
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Capçalera i capçada dalt i baix.

Història

Notes de possessors:Antoni del Codony (fl.)

Bibliografia

Descripcions:http:/​/​sunsite.berkeley.edu/​Philobiblon/​BITECA/​1518 ...
Bibliografia contextual:Massó n. 173
Martí n. $

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV m. - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:a) Folis 1-149, 224-233, 380-471, del carro de dues rodes, semblant a la Briquet, I, nº 3544, datada a Lucca el 1434 i entre 14631479, a Bèlgica entre 1452-1456, a Lille entre 1456-1474, a Roma entre 1459-1460, a Ulm l'any 1473, idèntica a la del ms. h.I.10 de la biblioteca de l'Escorial, de mitjans segle XV.
b) Als mateixos folis alterna amb la filigrana anterior la del carro amb els raigs en aspa i un tipus de coronament no repertoriat en Briquet i molt semblant a la del ms. 459 de la BC, supra, n. 78, II, 10, a).
c) Folis 140-221 i 237-260, filigrana de l'enclusa, semblant a Briquet 5956, datada a Florència els anys 1450-1452, amb variants a Utrecht els anys 1425-1432 i 1463.
d) Folis 263-379 i 387, filigrana del bou, semblant a les de Likhachev 950 i 951, datades a Rússia el 1431.
Foliació
Núm. total de folis:471
Núm. de guardes afegides:3 + 4
Notes:Foliació del s. XX, contínua, en llapis i xifres aràbigues a l'angle superior dret del recto dels folis. Una foliació més antiga, ratllada, en tinta, començava a l'actual foli 26 i s'estroncava a l'actual foli 151, on continua la foliació moderna en llapis.
Dimensions
Alçada x base:282 x 210
Composició material
Plecs
Número:22
Notes:En el plec 1) hom va retallar el foli parell del fol. 6, del qual només roman un taló plegat a l'esquerra i a l'inrevés. El copista havia previst aquest bifoli com exterior del quadern, quan la seva posició havia d'ésser la central del plec; per això en un segon moment es va retallar i situar allà on li corresponia. Trobarem aquesta meitat de full al plec 3).
El plec 2) és un ternió amb el bifoli central de pergamí, amb la seqüència pèl-carn-carn-pèl (a l'inrevés del foli de pergamí del qual formava part el f. 6, que havia d'oferir la seqüencia carn-pèl-pèl-carn).
Al plec 3), la posició de la filigrana indica que manca el fol. 21 bis, parella del fol. 21, amb el qual formaria el centre del plec. Al final del plec s'ha afegit el f. 25 (de pergamí, parella del fol. 6). En realitat l'actual foli 25 és el que hauria hagut d'ésser el foli 6bis i li correspon el taló que hi ha entre els folis 5 i 6. Al capdavall, el bifoli format pels actuals folis 6 i 25 havia d'haver estat un full central de quadern; l'anomalia en la disposició d'aquests dos folis de pergamí prové dels errors que es van produir en la confecció de la taula. Efectivament, al foli 25r hi ha copiat el final de la taula, i això és el que delata que el bifoli ,6-25' fou previst com exterior de plec; seguint l'ús habitual als escriptoris, quan hom copiava el folis de pergamí, hom ho feia amb independència de la còpia dels folis de paper; en el cas del nostre manuscrit, es van produir almenys un error en la previsió de l'espai i un altre en la còpia. En virtut del primer error, el que ara apareix copiat al foli 25ra, que és el final de la taula, ja es troba copiat als folis 16vb-17ra. En virtut del segon error, el que ara apareix copiat al foli 17rb-va són rúbriques «qui fallen del quart tractat del deen libre qui es de la vida de la gloriosa la qual feu apres la mort del saluador», és a dir, és una tornada enrera. Taula i obra, d'altra banda, ofereixen una altra singularitat, perquè les rúbriques «qui fallen del quart tractat del deen libre» corresponen a capítols que en el cos de l'obra apareixen intercalats no en el tractat IV, ans en el V del llibre X. Per tant, és probable que la taula hagi volgut rectificar un error o confusió que s'havia produït en la còpia del volum. Tot plegat fa pensar que la còpia d'aquest volum fou accidentada, i caldrà mirar amb lupa si no s'han produït altres anomalies. El plec 3) és format per folis en blanc, llevat l'afegit del foli 25.
Plec 1
Plec:Plec coix.
Tipus:6/5
Folis:1-11
Plec 2
Tipus:3+2
Folis:12-17
Plec 3
Plec:Plec coix.
Tipus:4/3 + 1
Folis:18-24
Plec 4
Tipus:12+2
Folis:25-48
Reclam:deu porta
Plec 5
Tipus:12+2
Folis:49-72
Plec 6
Tipus:13+2
Folis:73-98
Reclam:-plida
Plec 7
Tipus:12+2
Folis:99-122
Reclam:lo libre
Plec 8
Tipus:13+12
Folis:123-148
Reclam:diu aquest
Plec 9
Tipus:12+2
Folis:149-172
Reclam:que en aço
Plec 10
Tipus:12+2
Folis:173-196
Reclam:doctor
Plec 11
Tipus:13+2
Folis:197-222
Reclam:los sants
Plec 12
Plec:Plec coix.
Tipus:6/5
Folis:223-233
Reclam:[amb un taló entre el foli 228 i el foli 229.]
Plec 13
Tipus:12+2
Folis:234-257
Reclam:-ren
Plec 14
Tipus:12+2
Folis:258-281
Reclam:-cions
Plec 15
Tipus:12+2
Folis:282-305
Reclam:e tots los
Plec 16
Tipus:12+2
Folis:306-229
Reclam:façen
Plec 17
Tipus:12+2
Folis:330-353
Reclam:-gueren
Plec 18
Tipus:12+2
Folis:354-377
Reclam:vostra
Plec 19
Tipus:12+2
Folis:378-401
Reclam:poder
Plec 20
Tipus:12+2
Folis:402-425
Reclam:-faliment
Plec 21
Tipus:12+2
Folis:426-449
Reclam:-tots
Plec 22
Plec:Plec coix.
Tipus:12/11
Folis:450-[472]
Reclams:sí. Reclams horitzontals centrats sota la segona columna.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli 37r: 35 + 57 + 16 + 59 + 42 × 31 + 195 + 42.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:195 x 132
Número de ratlles:38-42
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta marró molt esvaïda. 1111 2222. Primera línia escrita. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable. Pautat sense línies de guia per a les línies d'escriptura. Primera línia escrita.
Perforat:sí. Restes de perforacions rodones que assenyalaven les línies de justificació fonamentals, molt a prop dels talls.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:1400 - 1500
Especificacions:Escriptura gòtico-bastarda catalana.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:folis 27rb, 44ra, 49rab, 62ra, 68rab, 68va, 71ra, 161rb, 166va, 169va, 201ra, 213ra, 228rb, 242rb, 270rb, 338va, 352ra, 387va, 420ra, 435va, 437va, 450ra, 454ra.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Foli 26r: Gran sanefa daurada, els quatre costats de la qual contenen cadascun quatre rombes executats en colors blau i lila. A l'interior de cada rombe, flor de llir pintada alternadament en color blau i lila dins rombe aproximadament quadrat. La sanefa és adornada amb orles als seus quatre angles, sota el cantó que dóna sobre el marge inferior i sobre el que dóna al marge esquerre, havent estat retallada per la guillotina la que anava sobre el cantó donant al marge superior del foli. Les orles combinen els colors blau, lila i or. La sanefa és partida per una ratlla daurada prima, entorn de la qual s'enrosquen orles en blau i lila, fent així la partió de les dues columnes. A l'exterior de la sanefa, entre orla i orla, petits sols daurats amb raigs negres en disposició espiral.
Gran inicial dins la sanefa sobre fons daurat, en colors blau, lila i roig, que imita les formes folioformes de l'orla.
Foli 235r: Gran sanefa daurada, recorreguda en el seu interior per una orla en colors blau i lila, en tot semblant a l'anterior. La divisió de les columnes és marcada ara per una sèrie de cinc petits sols d'or amb raigs negres en disposició espiral. A l'exterior de la sanefa, donant als quatre marges, sèries de cinc petits sols daurats amb raigs negres en disposició radial.
Gran inicial dins la sanefa sobre fons daurat, en colors blau, lila i roig, imitant les formes folioformes de l'orla.
Inicials de tractat en blau i vermell i filigranes en color lila i/o vermell als folis 30r, 43r, 47r, 143v, 206r, 222v, 286v, 354v, 433v (no del tot acabada la darrera). Capitals blaves i vermelles amb tocs afiligranats, algunes sense executar, d'altres amb dibuixos, com la del foli 110vb. Rúbriques. Calderons blaus i vermells.
Marginalia:sí. Folis 29vb, 33v-34r, 35v, 37rb, 53ra, 67rb, 73rb, 80rb, 84rb, 87rb, 91rb-va, 93vb-94ra, 164rb-va, 170rb, 214rb, 228rb-va, 249ra, 270rb, 295rb, 345ra, 346vb, 349rb, 365va, 370va, 371rava, 386ra-vb, 396rv, 426vb, 451va, 453rb, 458rb, 460vb.

Història

Segells:Timbre de la BC als folis 1r, 100r, 125r, 201r, 226r, 471r. Timbre amb la roda del convent de Santa Caterina de Barcelona al foli 1ra i 1rb.
Estat de conservació:Forats als folis 261-267, 272-274, 278, 283-288, 296-300, 310, 319, 322-323, per forta oxidació. Foli 410 desprès.
Procedència:Catalunya.

Segons l'ex-libris del foli 234v, «Es de Anthony Codony menor mercader frances de Barcelona a II de Març 1625». Posteriorment a aquesta data, per compra o per altre títol de propietat, el manuscrit ingressà a la biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona. Amb la Desamortització del 1835, si el manuscrit no havia sortit abans del convent, es dispersà i anà a parar a mans privades. Fou adquirit per la BC al llibreter Salvador Babra l'any 1913, juntament amb el lot de mss. que ara tenen les cotes 262 a 287.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-471
Taula de capítols:Fol. 1ra, inc. de la taula: «(rúbrica) Comensen les rubriques del libre apellat uida de Jhesu Christ (fi de rúbrica). Capitol qui posa protestacio de hauer catholic senyn en tot aquest libre etc».
Fol. 25ra-b, exp.: «En aquest derrer capitol de tot aquest volum torna a sa presentacio feta ja en lo començament daquest libre ab deguda protestaçio (rúbrica:) Aci ffenexen totes les rubriques del present libre apellat uita cristi. Les quals son hordenades totes per deu libres o volums comensant a cascun libre o volum cappitol primer e segon tro a la fi de cascun libre o tractat. Deo gracias (fi de rúbrica)».
Fol. 26vb, inc. de l'obra: «Primerament donchs protest aci en lo comensament dest libre que si yo daual ne en qualseuol libre o tractat meu per inaduertencia...».
Fol. 471ra, exp.: «... deu e mar de tots bens. Ço empero que dell es açi posat sia a la sua gloria e honor tots temps e a saluacio nostra E del seu poble crestia lo qual ab nos mateys sia tots temps recomanat ala sua gracia e merce. Qui uiu e regna in secula seculorum amen. Amen. Ffi nito libro sit laus gloria christo amen».
Preliminars:Fol. 26ra, inc. de l'endreça: «(rúbrica) Açi comença lo libre appellat vita cristi hordenat per lo Reuerent Mestre ffrancesch eximeneç, ffrare del horde dels ffrares menors ab la ajuda de nostre senyor deu Jhesu Christ. Capitol primer prolech (fi de rúbrica). Al molt honorable e discret caualler mossen pere dartes Mestre racional del molt alt princeb e senyor don Marti per la gracia de deu Rey daraguo lo seu horador en Jhesu Christ seruidor ffrare ffrancesch eximeneç...».
Fol. 26va, exp. de l'endreça: «... sopplicant tots homilment que al dit deu he senyor vullats deuotament preguar que ell per sa gracia clemencia e prechs de la sua preciosa mare de la qual a-|-uem aci altes excellencies a declarar Me vulla preseruar de tota error Emfaça per tot lo proces daquest libre dir ço que a ell sia plasent e profi tos al seu poble».
Catàlegs:Massó i Torrents, Les obres, 173; Martí, Eiximenis, 474; Cincuenta años, 132; BOOCT (1984) cnum 721; BITECA (1991) manid 1518 cnum 721.
Edicions:a) [Nolasc del Molar], Textos asuncionistas de nuestro archivo capitular, dins «Scrinium», 1 (1951), 9-10, publica el capítol XVI del cinquè tractat del llibre X de la Vida de Crist, que correspon al c. XVIII del mateix tractat i llibre en el text del nostre ms., fol. 456va-457va. b) Nolasc del Molar, Eiximenis, Olot 1962, 48-49, publica onze capítols del cinquè tractat del llibre X de la Vida de Crist, corresponents als cc. VII-XVII del mateix ms., fol. 452vb-458ra, ometent els textos en llatí i el
fragment fi nal del capítol XVII.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).