MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms397 (16 / juny / 2024)

Morella - Arxiu de la Parròquia Arxiprestal de Santa Maria la Major - Còdexs - 14

Publicació de la fitxa: 2014-11-13
Darrera modificació: 2014-11-13
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Morella
Institució:Arxiu de la Parròquia Arxiprestal de Santa Maria la Major
Fons:Còdexs
Signatura:14
Signatura alternativa:II (Betí 1917)

Relligadura

Original:
Datació:s. XV m.
Estat:Només se'n conserva la part anterior.
Notes:Actualment, en una carpeta de cartró, que porta el títol: «Núm. 14. Codice vicentino o vademecum».
Coberta
Matèria:Posts cobertes de pell de vedell verda.
Títols:Sense cap títol.

Història

Intervencions d'interès històric:Algunes anotacions marginals. Una nota més llarga al peu de la p. 169.
Estat de conservació:Falta un nombre indeterminat de folis al final. Vegeu també Relligadura.
Procedència:Forma part d'un lot de llibres cedit a l'església arxiprestal de Morella pel notari morellà actiu a Tortosa Francesc Manresa en el seu testament l'any 1447 (executat pels marmessors el 1452). Dotze d'aquests llibres, entre els quals aquest (núm. 7), foren prestats a Joan Allepús, que els retornà el 1470 (Betí 1917: 49-50). Francesc Manresa copià personalment la majoria de les obres del ms. (Betí 1917: 48 en comparà la cal·ligrafia), i una de les altres mans que més puntualment s'hi detecten Betí 1917 proposà, sense proves, que podria correspondre al seu probable oncle Guillem Manresa, guardià del convent de Sant Francesc de Morella. Bataller 2002: 276 malinterpretà Betí 1917 i identificà la mà principal amb Guillem Manresa. Segons Alanyà 2005-2006, Guillem Manresa seria l'autor del text 28, que hauria escrit per al seu nebot Francesc.
Durant molts anys, el ms. es considerà perdut durant la guerra de 1936-1939.
Vegeu els mss. Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (I) i Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (IV).
Persones relacionades:Francesc Manresa (s. XIV últim quart – 1447/1452)
Guillem Manresa (fl. s. XIV – s. XV)
Joan Allepús (fl. s. XV)

Bibliografia

Descripcions:Segura y Barreda (1868), Morella y sus aldeas: corografía ..., vol. 2, pp. 51-53
Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", ms. II, pp. 58-66
Betí (1922), "Bibliografia vicentina: sermones ...", pp. 138-139 (text 5)
Wittlin (1997), "Un sermón en latín de fray ...", pp. 288-289 (amb ed. del text 19 a les pp. 295-302)
Bataller Català (2002), Les traduccions catalanes del ..., pp. 271-276
Alanyà i Roig (2005-2006), "Culte i devoció a la Puríssima ...", pp. 179-180 (amb anàlisi i ed. de fragments del text 28 a les pp. 181-202)
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 5030
Bibliografia contextual:Betí (5-VI-1912), "Corpus Christi: composición ..." (ed. text 10)
Betí (7-XII-1914), "La Inmaculada en el siglo XV" (ed. fragments del text 28)
Perarnau i Espelt (1999), "Cent anys d'estudis dedicats als ...", pp. 19 i 26 (text 5 i conservació del ms.)
Wright (2004), "Dufay's motet «Balsamus et munda ..." (origen i datació del text 22)
Reproduccions fotogràfiques:Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", làm. VII (entre pp. 72 i 73), facs. en b/n de la p. 245 (text 28)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:És una miscel·lània de dret canònic, doctrina cristiana, obres religioses d'un marcat caràcter franciscà, geografia, divulgació mèdica, dietètica i agrícola, filosofia moral i poesia religiosa i moral, en llatí i en català, elaborada pel notari Francesc Manresa.

Contingut general (a partir de Betí 1917; paginació de Bataller 2002, corregida al text 28 per Alanyà 2005-2006): Gil de Roma, bisbe de Bourges, Expositio super decretali de summa trinitate et fide catholica (1, pp. 1-22); Anònim, Expositio sive declaratio decretalis de summa trinitate et fide catholica (2, pp. 23-31); Capitulus de celebracione missarum et sacramento eucaristie intitulatus «Cum marthe et infra» (3, pp. 33-59); una decretal, inc. «Modo secuntur articuli aliqui... de suffragiis factis vel fiendis pro defunctis» (4, pp. 60-63); una obra de Vicent Ferrer, inc. «Furantur excellentiam virginitatis virginis Marie qui dicunt» (5, pp. 64-66); versos mnemotècnics llatins sobre conceptes de doctrina o articles de la fe (6, pp. 69-79); Anònim, Vita Adae et Evae, que comença «Factum est cum expulsi fuissent Adam et Eva de paradiso» (7, pp. 81-90); John Peckham, OFM, Planctum inter religionem et mundum, inc. «O Christi vicarie, o Deus terrarum», poema a dues columnes (8, pp. 93a-100a); Bernat de Claravall, Tractatus de contentione corporis et anime, inc. «Noctis sub silentio, tempore vernali», poema a dues columnes (9, pp. 100b-105a); John Peckham, OFM, Versus de corpore Christi, inc. «Ave vivens hostia, veritas et vita», poema a dues columnes (10, pp. 105b-106a); Anònim, Planctus castigatio et deprecatio, inc. «Planctum comficiens, cum cantu nusdeo», poema a dues columnes (11, pp. 106b-107a); Honorius Augustodunensis, Imago mundi, atribuïda a Anselm de Canterbury com en altres mss. (12, pp. 109-121); Ps.-Aristòtil, Epistola ad Alexandrum de conservatione sanitatis, del Secretum secretorum (13, pp. 121-125); Jaume de Cessole, Libellum de moribus hominum et de officiis nobilium (14, pp. 127-197); Anònim, Miracula beatissime virginis Marie, entre els quals dos de predicats a Saragossa l'any 1428 (15, pp. 201-210); uns alfabets de diverses llengües (16, pp. 218-220); una nota sobre els arbres fruters i la fruita, en català (17, p. 221); la causa de Jesucrist, «Jhesus nazarenus rex judeorum», en hebreu, grec i llatí (18, p. 222); Antoni Canals, sermó inc. «Deus enim a principio, quando creavit hominem», predicat a València l'any 1392, en llatí i amb expressions en català, incomplet (19, pp. 223-228); Anònim, Super VII peccatis mortalibus, en un gràfic (20, p. 229); Anònim, Tabula fidei christiane, a dues columnes (21, pp. 230-233); Urbà V (atr.), Balsamus et munda cera, poema llatí escrit c. 1365 i musicat per Guillaume Dufay en l'any 1431 (22, p. 234); al·legoria sobre el casament del diable amb la ira i la iniquitat, en llatí (23, p. 234); Jeroni, De statura, proportione et corporis dispositione Jhesuchristi, inc. «Legitur in libris annalibus» (24, p. 235); Ps.-Bernat de Claravall, inc. «Intellectus est in fronte», 14 conceptes (25, p. 235); Anònim, Pus que perdech li mercader la fes, poema de 12 versos (26, p. 235); Anònim, Hec sunt reliquie sequentes que habentur in ecclesia compostellana, amb les indulgències (27, pp. 236-238); Guillem Manresa, Tractat de la sagrada concepció de la Verge Maria, c. 1405-1409, inc. «A honor e glòria de la molt alta emperadriu», en català, copiat per 4 mans diferents (28, pp. 245-296 = ff. 1r-26v); Anònim, Obsecrationes secundum istorias Biblie, en vers (29, pp. 297-311); Anònim, Contemplació molt devota e de gran ardor de cor del parlament que Jhesucrist hac ab la gloriosa verge Maria molt cordialment lo dimecres sant, inc. «E donchs lo dimarts sant en la nit», complement del Gamaliel en alguns mss. (30, pp. 313-333); fra Pere, De bona fortuna, llibre II, inc. «Scio quod crassioribus quibusque», àpode (31, pp. 337-359).

De les descripcions de Betí 1917 i Bataller 2004 es dedueix que és un còdex miscel·lani, i no factici com es diu a BITECA [2014].

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1430-1450 - estimada
Origen:Tortosa
Copista:Francesc Manresa (s. XIV últim quart – 1447/1452) [copista principal]
Notes:El terminus a quo és 1428, data de la predicació d'un miracle relatat al text 15. Francesc Manresa, instal·lat a Tortosa des d'almenys 1421, inclou el volum al seu testament de 1447 entre els que cedeix a l'església de Morella, llegat que fou dut a efecte el 1452 («Ítem, un libre on ha dues lectures sobre la decretal de summa trinitate et fide catholica», Betí 1917: 47 i 50). Pensem que compilaria el volum en l'última etapa de la seva vida, i que això s'adiu amb el tema i el to de moltes de les obres que conté. El text 28, probablement dedicat a Francesc pel seu oncle Guillem Manresa, és datable vers 1405-1409. Vicent Ferrer (text 5) va ser a Tortosa en l'any 1413 i a Morella en els anys 1410 i 1414.
Altres datacions: s. XV-1 (Betí 1917; Bataller 2002); ss. XIV-XV (BITECA).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigranes: àncora, tisora (p. 193 i ss.), muntanya de tres pics (p. 195 i ss.), etc.
Foliació
Núm. total de folis:179 ff.
Notes:Sense foliació antiga. Paginat a llapis (359 pp.) amb xifres aràbigues a l'angle inferior dret (recto dels folis) i esquerre (verso). El text 28 porta també una foliació moderna a llapis i en xifres aràbigues a l'angle superior dret del recto dels folis (ff. 1r-26v). En blanc les pp. 32, 67-68, 80, 91-92, 108, 198-200, 211-217, 239-244, 312 i 334-336. Manquen alguns folis al final.
Dimensions
Alçada x base:220 x 148 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
columnes
Notes:Els texts 8, 9, 10, 11 i 21 són a dues columnes.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:160 x 110 mm
Ratllat:sí. A punta seca (Wittlin 1997: 289)
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:texts 1-27 i 29-30
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Tortosa
Datació:c. 1430-1450
Especificacions:Lletra del notari Francesc Manresa (Betí 1917: 48). El text 19 fa ús de xifres aràbigues en les citacions bíbliques.
Escriptura 2
Lloc al ms:text 28
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Tortosa
Datació:c. 1430-1450
Especificacions:Quatre mans, molt pròximes a la principal, s'alternen en la còpia d'aquest text.
Escriptura 3
Lloc al ms:text 31
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Tortosa
Datació:c. 1430-1450
Especificacions:Molt pròxima a la principal.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. En vermell.
Dibuixos:Figures esquemàtiques. El text 20 representa els diferents conceptes en un gràfic.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. En vermell. El text 28 té claudàtors, línies, parèntesis i correccions en vermell.
Marginalia:sí. Al principi del text 12 hi ha, al marge, un petit mapamundi esquemàtic en vermell.

Descripció interna

12. Honorius Augustodunensis, Imago mundi – pp. 109-121
Preliminars:«Incipit prologus cuiusdam doctoris clarissimi, videlicet Ancelmi, episcopi, super librum qui dicitur Ymago mundi» (rúbrica).
Pròlegs:«Ad instructionem multorum quibus deest copia librorum hic libellus edatur...»
Èxplicit:«... ter itaque a terra usque ad celum. Miliaria. Centum milia et novem milia et CCCLXXV miliaria, et non plus nec minus, secundum doctores. — Explicit liber beati Anselmi qui dicitur Ymago mundi. Deo gracias. Amen».
13. Aristòtil (pseudo), Epistola ad Alexandrum de conservatione sanitatis, Traductor: Joan de Sevilla – pp. 121-125
Preliminars:«Hic incipit et continetur epistola quam Aristoteles, phisicus et maximus medicus, misit ad Alexandrum, imperatorem, discipulum suum, de conservatione sanitatis» (rúbrica).
Íncipit:«Aristoteles ad Alexandrum, regem...»
Èxplicit:«... hec omnia corpus dessicant et debilitant. — Explicit epistola. Deo gratias. Amen».
14. Jaume de Cèssulis, Liber de moribus – pp. 127-197
Pròlegs:«Multorum fratrum nostri ordinis et diversorum secularium precibus persuasus... hunc autem libellum de moribus hominum et de officiis nobilium si placet intitulare decrevi...»
Èxplicit:«... Hunc autem libellum, ad honorem et solatium nobilium et maxime ludentium, ego, frater Jacobus de Cesulis, ordinis fratrum predicatorum, composui sive transtuli, et ad hunc finem perduxi, donante illo a quo descendit omne datum optimum et perfectum. Deu igitur sit honor et gloria in secula seculorum, amen».
17. Anònim, Nota sobre els arbres fruiters i la fruita – p. 221
Preliminars:«Nota .XXX. species arborum fructifferarum et nichil plus inveniuntur» (rúbrica)
Observacions:Dividits en tres ordres: «Fruyts que hom no lance res» (1), «Fruyts <que> menja hom lo defora e lance lo de dins» (2), i «<Fruyts que> menja hom lo de dins e lança lo deffora».
26. Anonimi aggiunti (RIALC), Pus que·s perdet en mercaders la fes – p. 235
Íncipit:«Pus que perdech li mercader la fes...»
Èxplicit:«... per cert ladonchs fon tot lo món perdut».
Text:«Pus que perdech li mercader la fes, / els advocats preseron de dos parts, / els cavallers se torneron burguès, / e clerchs seron usura com lobarts, / e jutges pres de .II. una partida, / e grans senyors passeron fe plenida, / enquer pus fort, trenqueron sagrament, / e notaris falsech encartaments, / e metges fech de specier compayre, / e confessor descobrich confessan, / e àvols homs fo per savis tenguts, / per cert ladonchs fon tot lo món perdut»
Observacions:D'aquest poema anònim sobre la pèrdua de la fe i la perdició del món (que al·ludeix a diversos oficis, entre els quals els metges i els apotecaris, la conxorxa entre els quals denuncia), es conserva una altra versió al ms. Barcelona - BC - Manuscrits - 309, A, f. 79r [CXIIIIr] (s. XIV ex. - XV in.).
Edicions:Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", p. 64
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).