MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms359 (22 / November / 2024)

Palma [Ciutat de Mallorca] - Societat Arqueològica Lul·liana - Manuscrits - 4

Publicació de la fitxa: 2006-08-08
Darrera modificació: 2023-10-21
Bases de dades:Cançoners
Descripció
Autor:Sadurní Martí, Laia Danés
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Palma [Ciutat de Mallorca]
Institució:Societat Arqueològica Lul·liana
Fons:Manuscrits
Signatura:4
Signatura alternativa:COMPTE! Actualment està custodiat a l'Arxiu del Regne de Mallorca com a manuscrit SAL 5.
Sigles usuals en la tradició:E — Cançoner Aguiló

Relligadura

Original:no
Notes:Relligadura en pergamí flexible cosit al llom amb dos trocets de cuir.

Quan Jaume Massó i Torrents (Massó i Torrents (1915), "Bibliografia dels antics poetes ..." 56)) va descriure el cançoner ja va cridar l'atenció sobre el fet que el pergamí emprat per la relligadura contenia a l'interior «un fragment d'escriptura». A la descripció codicològica de Antoni Mut (AA.DD. (2000), Cançoner Aguiló 74-77) es transcriu el document. L'enquadernació antiga conté el contracte de venda i l'àpoca de venda d'un censal atorgat a València el febrer de 1388 que feren Vicent Carreres i Arnau de Conques a Francesc Lledó i la seva esposa Marieta, pel preu de seixanta lliures de moneda de reials de València (l'encarregat d'efectuar el pagament fou Guillem Mir). Amb el testimoni dels notaris de València Jaume Rossinyol i Pere de Pina.

Actualment el manuscrit presenta una enquadernació moderna en pergamí que imita l'original, obra dels restauradors de l'any 1979.
Llom
Títols:Al teixell de l'enquadernació moderna: CANÇONER | I | POÈTICA
Coberta
Matèria:Pergamí

Història

Notes de possessors:Antic possessor: Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló (1859 – 1917)

Custodiat a la Societat Arqueològica Lul·liana d'ençà que el seu descobridor el llegà a l'entitat per disposició testamentària. Actualment dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca.
Estat de conservació:Pèssim. El recull fou restaurat el gener del 1979 pel "Centro Nacional de Restauración de Libros y Documentos": es reintegraren les parts danyades de la matèria del manuscrit, alhora que es reordenaren els plecs.

COMPTE: El Compendi de Joan de Castellnou es troba dispersat al llarg del còdex per un mal relligat.
Procedència:El còdex fou localitzat l'any 1902 per Estanislau de K. Aguiló.

Bibliografia

Descripcions:BITECA Manid 1159
Bibliografia contextual:Vidal i Alcover (Torroella (1984), La faula) va assignar la sigla M al manuscrit.
Massó i Torrents (1915), "Bibliografia dels antics poetes ..." 56-59
Massó i Torrents (1932), Repertori de l'antiga literatura ...
Bohigas i Balaguer (1971-1975 [1980]), "La llengua del cançoner ..."
Asperti (1985), "Flamenca e dintorni ..."
AA.DD. (2000), Cançoner Aguiló
Hauf (2002), "Review of: Ensenyat i Pujol ..."
Beltran (2003), "Cançoner Aguiló, edició ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:101
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Del f. 102 només en queda un bocí inservible de l'angle superior esquerre.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:220 x 146
Composició material
Plecs
Número:8
Plec 1
Tipus:8+8
Folis:ff. 1-16
Reclam:Sense reclam
Plec 2
Tipus:8+8
Folis:ff. 17-32
Reclam:Sense reclam
Plec 3
Plec:Manquen els tres bifolis exteriors
Tipus:6+6
Folis:ff. 33-38
Reclam:Ø
Plec 4
Tipus:8+8
Folis:ff. 39-54
Reclam:la nuyt com
Plec 5
Tipus:6+6
Folis:ff. 55-66
Reclam:Sense reclam
Plec 6
Plec:Manca el bifoli exterior i la primera meitat del segon bifoli (l'actual f. 79 apareix solt, aferrat o sobreposat al foli precedent)
Tipus:8+8
Folis:ff. 67-79
Reclam:Ø
Plec 7
Tipus:8+8
Folis:ff. 80-95
Reclam:Donzella fim eu
Plec 8
Plec:Manca el bifoli interior.
Tipus:6+6
Folis:ff. 96-102
Reclam:Ø

Descripció interna

1. Bernat de So, Al meu coral amich (La visió) – 1ra-11vb
Consistència:Alguns versos dels ff. 1r-v i 2r-v són il·legibles com a conseqüència de la humitat i de l'ús de reactius químics. Manquen els vv. 156 i 1192.
Íncipit:« A3l meu coral amjch | (qui trebal e destrich) »
Rúbriques:B(er)n(a)t d(e) So
2. Jaume March, Dins un verger molt gran (Roser de vida gaia) – 12ra-14rb
Consistència:Manca el v. 111.
Íncipit:« D2ins un uerger molt gran | darbres fullats plantat »
Rúbriques:<Jh(esus)>
Edicions:Pagès [1928, pàg. 204-213], Vidal Alcover [1987, pàg. 157-169], Pujol Gómez [1994, pàg. 125-145] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 126-135].

A les edicions esmentades cal afegir-hi l'edició digital basada en l'edició crítica de J. Pujol Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 1994: RIALC, 95.2. Hom pot consultar-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​95.2.htm​> ;.
3. Jaume March, Ço fo el mig de juliol (Debat d'Honor i Delit) – 14va-16vb
Consistència:Manca el v. 140.
Íncipit:« C2o fo el mig de juljol | al punt quera entrat lo sol »
Rúbriques:<Jh(esus)>
Edicions:Pagès [1928, pàg. 213-229], Pagès [1945, pàg. 94-116], Vidal Alcover [1987, pàg. 170-181], Pujol Gómez [1994, pàg. 145-165] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 136-145].

A les edicions en paper suara citades cal agregar-hi l'edició digital basada en l'edició crítica de J. Pujol Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 1994: RIALC, 95.1. Vegeu-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​95.1.htm​> ;.
4. Jaume March, . . . / los pot hom nomenar (La Joiosa Guarda) – 17ra-19vb
Consistència:fragmentària
Consistència:El text és acèfal.
No obstant això, i gràcies a les diverses referències que a l'interior del text es fan a la situació narrativa inicial, hom pot reconstruir grosso modo el que havia de ser-ne l'inici. Per aprofundir-hi, us remetem al davantal del poema (Pujol Gómez 1994: 165).
Íncipit:« [...] | los pot hom nomenar | car los veyrets cridar »
Edicions:Pagès [1928, pàg. 229-238], Vidal Alcover [1987, pàg. 182-196], Pujol Gómez [1994, pàg. 165-184] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 146-157].

D'aquest poema també n'existeix una edició digital basada en l'edició crítica de J. Pujol Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 1994: RIALC, 95.6. Consultable al web <http:/​/​www.rialc.unina.it/​95.6.htm​> ;.
5. Pere March, Mon car senyor N'Anfós (Lo compte final) – 19vb-20va
Consistència:Manca la m per al possessiu inicial, que s'ha tractat com un adverbi; el poema, sense rúbrica, apareix soldat al peu de La Joiosa Guarda de Jaume March, que no porta èxplicit. Manquen, també, els vv. 52 i 56.
Íncipit:« Mon car senyor Namfos | er vull contar ab uos ».
Edicions:Pagès [1928, pàg. 238-241], Vidal Alcover [1987, pàg. 93-97], Cabré, Ll. [1993, pàg. 177-183] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 158-163].

A les edicions en paper cal sumar-hi l'edició digital basada en l'edició crítica de Ll. Cabré Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 1993: RIALC, 96.10. Hom pot consultar-la a: <http:/​/​www.rialc.unina.it/​96.10.htm​> ;.
6. Pere March, A vós, madona, qui sabets (Consell d'amor) – 20vb-22vb
Íncipit:« A uos, madona, qui sabets | tot quan de be sauber deuets »
Edicions:Pagès [1928, pàg. 241-248], Vidal Alcover [1987, pàg. 98-109], Cabré, Ll. [1993, pàg. 183-200] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 164-173].

N'existeix també una edició digital basada en l'edició crítica de Ll. Cabré Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 1993: RIALC, 96.1. Vegeu-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​96.1.htm​> ;.
7. Pere March, A vós, mout aut senyor (L'arnès del cavaller) – 23vb-32va
Consistència:fragmentària
Consistència:El text és acèfal (manquen els vv. 1-78); alguns versos resulten parcialment amputats a partir del f. 24v.
Íncipit:« [...] | e desperos daurats | e si uos demandats »
Observacions:Cal notar que el copista deixà en blanc el f. 23r i el primer corondell del f.23v, que després foren emprats per encabir-hi diversos dibuixos rudimentaris: «D'altra banda, el foli 23v., en la part corresponent al primer corondell —el text que s'hi transcriu és el del poema didàctic L'arnès del cavaller, disposat a dos corondells—, hi ha, en lloc del text que hi pertocaria, uns dibuixos de fulles o branques fullades col·locades en creu, i d'altres figures; uns dibuixos també de troncs i fulles, molt simples, ocupen tota la pàgina anterior, això és, el foli 23r» (Vidal Alcover 1996: 193). Com ja va advertir Ll. Cabré (1993: 112), els vv. 1-78 cabrien en el f. 23r i a la primera columna del verso, avui plens de dibuixos de copista.
Edicions:Vidal Alcover [1987, pàg. 110-153], Cabré, Ll. [1993, pàg. 200-260], Ensenyat i altres [2000, pàg. 176-213]

L'Arnès del cavaller disposa d'una edició digital basada en l'edició crítica de Ll. Cabré Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 1993: RIALC, 96.2. Vegeu-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​96.2.htm​> ;.
8. Anonimi (RIALC), [. . .]ne dix l'altrir un dia – 32va-vb
Consistència:Dels primers quatre versos només se'n pot llegir part del segon hemistiqui, perquè el paper està esbocinat.
Íncipit:« [...] ne dix laltrir vn dia | [...] falsa per ma follja »
Rúbriques:<[E]scondit>
Observacions:Com ja observà Pere Bohigas (1971-15 [1982]), el copista de E va aprofitar l'espai que havia romàs en blanc al final de L'Arnès del cavaller de Pere March per a inserir-hi, a tall d'afegit, aquest escondit anònim.
Edicions:Riquer [1951-52, pàg. 222], Ensenyat i altres [2000, pàg. 214-215].
El poema també compta amb una edició digital basada en l'edició de Martí de Riquer, « El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica », BRABLB, 24, 1951-52, pp. 201-224, a pàg. 222. Hom pot consultar-la a < http:/​/​www.rialc.unina.it/​0.84.htm​> ;.
L'editor del text afirma en nota al peu de pàgina que es limita a « una transcripción paleográfica, ya que el texto del manuscrito, mutilado y corrompidísimo, hace arriesgado intentar una edición interpretativa » (p. 211, nota 2). En efecte, convé destacar que la primera cobla d'aquest escondit es troba deteriorada per l'esquinçament del foli, fet que n'impossibilita la lectura completa.
9. Joan de Castellnou, Compendi de la conexença dels vicis que·s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber – 33r-65v
Consistència:fragmentària
10. Senyer nazbert estatz uos donchs defora – f. 66r
Consistència:fragmentària
Íncipit:« Senyer nazbert estatz uos donchs defora | car bonas nats quis xastia per vna »
Text:El fragment que se n'ha conservat, segons la transcripció interpretativa d'Ensenyat i altres (2000), diu així:

Senyer N'Azbert estatz vos defora
Car bonas nats qui·s xastia per una;
Mas vos punyats de broquar tro·n Navarra
Observacions:Els tres versos decasíl·labs transcrits just abans del poema de Pistoleta han estat copiats segons la disposició de la prosa, separats per dues barres inclinades.
És un afegit.
Edicions:Bohigas [1971-1975 (1980), pàg. 15, nota 18] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 348-349].
11. Pistoleta, Ar agues eu mil marcs de fin argen – f. 66r
Consistència:fragmentària
Consistència:El testimoni transmès pel Cançoner Aguiló està compost per un total de 31 versos. Manquen els dos primers versos de la tercera estrofa, això és entre els actuals vv. 16 i 17; també manca la darrera estrofa de l'edició de Niestroy (1914), el contingut de la qual és consultable a través del RIALC. La quarta estrofa reportada per E (que Meyer considerà interpolada), apareix copiada a F en el mateix indret (ambdues versions, però, presenten diferències considerables).
Íncipit:Aragues heu mil marchs de bon argen | es atretan de fin aur e de res
Observacions:És un afegit.
Reproduccions:http:/​/​www.rialc.unina.it/​pistoleta.htm
Edicions:Bohigas [1971-1975 (1980), pàg. 16-18] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 348-349].
12. Anònim, Flamenca – 66r
Consistència:fragmentària
Consistència:El Cançoner Aguiló transmet un petit fragment de vuit versos de la Flamenca (que corresponen als vv. 2717-2724 de l'ed. de Manetti, pàg. 224).
Íncipit:« Anch hom no uj pus prim Arquier | com es amors qu'axí dret fer »
Observacions:És un afegit.
Edicions:Massó [1932, pàg. 409], Bohigas [1971-1975 (1980), pàg. 16], Asperti [1985, pàg. 63] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 350-351].

El breu fragment de la Flamenca transmès pel manuscrit de Mallorca també disposa d'una edició digital basada en la transcripció diplomàtica de Stefano Asperti, « Flamenca e dintorni. Considerazioni sui rapporti fra Occitania e Catalogna nel XIV secolo », Cultura neolatina, 45, 1985, pp. 59-102, a p. 63. Hom pot consultar-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​0.13.htm​> ;.
13. Mestre Cortés de la bereta – f. 66v
Consistència:fragmentària
Consistència:Es tracta de dos versos octosíl·labs que no rimen entre ells.
Íncipit:« Mestre cortes de la bereta|que esta en casa del rey de França »
Text:El fragment que se n'ha conservat, segons la transcripció interpretativa d'Ensenyat i altres (2000), diu així:

Mestre Cortés de la bereta
que està en casa del rey de França.
Observacions:És un afegit.
Edicions:Massó i Torrents [1913-1914, pàg. 57], Bohigas [1971-1975 (1980), pàg. 16, nota 18] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 350-351]
14. Anònim, Sitot frances a bel lengatge (Fraire de Joi e Sor de Plaser) – ff. 67r-81v
Consistència:fragmentària
Consistència:El text és acèfal (manquen els vv. 1-83). Falten, també, els vv. 686-733. Així mateix, per col·lació amb Fa, es troben a faltar els vv. 127, 383-385 (segurament una falca espúria de Fa o de la seva tradició per sanar un lloc crític deteriorat i refós), 571, 600 i 661 (Grifoll 1996: 163 i 193, nota 1).
Íncipit:« [...] | el ujs dela morta tan jens, | el ljt tan bell hon ella jahia »
Observacions:Com ja és sabut, l'any 1979 el manuscrit va ser objecte d'una profunda restauració, que va incloure una reordenació dels plecs. Abans d'aquest procés restitutiu, el Fraire de Joi apareixia interpolat dins el Compendi de Joan de Castellnou (ff. 39r-51v i 80r-81v).
Edicions:Pacheco [1983: pàg. 80-98], Thiolier-Méjean [1996, pàg. 155-220], Grifoll [1996, pàg. 195-252] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 352-411].

El fragment pervingut a E —segons la transcripció interpretativa del testimoni efectuada per Ensenyat i altres (2000: 352-411)— és accessible electrònicament al RIALC: <http:/​/​www.rialc.unina.it/​0.142[E].htm​> ;.
15. Peire Vidal, Així com cell qui del tot s'abandona – ff. 81v-82v
Íncipit:« Axí com cell qui del tot sabandona | per ben vjure o per breument morjr »
Rúbriques:<P ujdal>
Observacions:Atenent que la rúbrica del Cançoner Aguiló atribueix — probablement de manera errònia— el poema a Peire Vidal, el text havia estat classificat inicialment com a BEdT 364,006a.
És gairebé segur que aquesta composició no formava part del projecte inicial del copista, sinó que més aviat va ser encabida com un afegit a posteriori. Vegeu Bohigas (1971-1975 [1982]: 18) i Asperti (1985: 62).
Edicions:Anglade [1919, pàg. 218-223] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 412-417].
16. Anonimi (RIALC), L'altrir, el mes d'abril (El Déu d'amor caçador) – 83r-85r
Consistència:fragmentària
Consistència:El poema, que s'ha conservat incomplet, s'interromp al v. 234.
Íncipit:« L2altrjr, el mes dabrjl, | quan lj auzells gentil »
Observacions:El text s'interromp quan el déu d'amor comença un dels seus parlaments, del qual no en tenim més que els tres mots inicials: « Sapiats, ell me dix, leys c'amats... » (Vidal Alcover 1976: 163).
Una mala lectura de Massó, que llegí « Leys és amats », el va induir a creure que « l'obra pot donar-se per llesta amb la declaració, feta pel déu d'Amor, que el poeta és amat », tot i que afegeix: « Sembla, no obstant, que manca el comiat entre els dos caçadors » (Massó i Torrents 1932: 408). En efecte, el poema ens ha pervingut incomplet: per haver-se interromput la còpia, el text ha quedat truncat, mancat del final. No és sobrer recordar aquí que l'anònim copista de E va deixar un espai en blanc al f. 85r, probablement perquè l'execució del text havia de ser duta a terme en dues fases (el verso d'aquest mateix foli va servir per encabir-hi el salut anònim intitulat Senyora graciosa, copiat a ratlla tirada i amb una major descurança que la resta de poemes).
Així mateix, convé destacar que Grifoll (1996: 32) va rebutjar la idea que la llacuna del text pogués ser gaire extensa: « No crec, però, que el text fos gaire més llarg, atès que el desenllaç de les noves amb lliçó moral i descodificació al·legòrica ja s'ha produït. La factura al·legòrica del text convida a pensar en una mitjana de tres-cents versos i escaig, com és el cas de la Joiosa Guarda o el Roser de vida gaia de Jaume March (...) ».
Edicions:Vidal Alcover [1976, pàg. 155-176] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 418-427].

Del poema n'existeix també una edició digital basada en l'edició de J. Vidal Alcover, «El Déu d'Amor Caçador. Edició d'un text en noves rimades del segle xiv», Universitas Tarraconensis, I, 1976, pp. 155-176, revisada a cura de G. Navarro: RIALC 0.69. Vegeu-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​0.69.htm​> ;.
17. Anonimi (RIALC), Senyora graciosa – 85v
Íncipit:« Senyora graciosa, | en tots fays adonosa »
Observacions:Copiat a línia tirada. És un afegit.
Edicions:Massó i Torrents [1932, pàg. 408-409], Ors i Muntanya [1985, pàg. 607] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 428-429].

El text també compta amb una edició digital a cura de G. Brunat, RIALC 2001, que és l'edició de referència d'aquest apartat. Hom pot consultar-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​0.133.htm​> ;.
18. Guillem de Torroella, Una ventura us vull retraire (La faula) – 86r-102r
Consistència:fragmentària
Consistència:El text s'interromp al v. 953. Manquen, també, els vv. 592-593, 597-598, 676, 680-681, 780, 798-894, 917-918 i 933.
Íncipit:« U2vna [sic] venturaus vull retrayre | quem auench enquer no a gayre »
Rúbriques:Jh(esus)
Observacions:De l'actual f. 102 —això és l'últim foli del manuscrit— només se n'ha conservat un bocí inservible de l'angle superior esquerre, on s'hi poden apreciar algunes lletres inicials d'uns pocs versos. J. Vidal Alcover —que va veure el còdex abans que el restaurés el Centro Nacional de Restauración de Libros y Documentos de Madrid— ja va assenyalar el mal estat de conservació del manuscrit, alhora que va constatar que E «té, en el seu estat actual, 101 fulls, amb senyals evidents d'haver-n'hi d'arrencats després del que ara fa el 100 i al final, després del 101» (1976: 155). És probable, doncs, que les llacunes textuals d'aquest testimoni hagin estat ocasionades per la desaparició d'alguns folis.
Edicions:Bohigas-Vidal Alcover [1984, pàg. 1-77] i Ensenyat i altres [2000, pàg. 430-495].

La Faula de Guillem de Torroella disposa, també, d'una edició digital a cura d'A. M. Compagna, RIALC 179.1. Cal advertir, tanmateix, que el text d'aquesta edició pren com a base VeAg, que transmet el text complet; no obstant això, hom pot consultar en l'aparat crític les lliçons dels altres testimonis. Vegeu-la a <http:/​/​www.rialc.unina.it/​179.1.htm​> ;. Igualment, creiem oportú recordar aquí que l'edició de Bohigas-Vidal Alcover (1984) tria C com a manuscrit base en virtut de la proximitat CE.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).