MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms335 (23 / November / 2024)

Barcelona - Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona - Manuscrits - 62

Publicació de la fitxa: 2016-11-14
Darrera modificació: 2022-09-23
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona
Fons:Manuscrits
Signatura:62
Signatura alternativa:8-8-83
20-b
1696

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVII
Notes:El desordre dels plecs indicaria que la relligadura actual, tot i ser antiga, no és l'original.
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«Drog[as] | y | confiteri[a]» (teixell, en part desprès)
Altres:«8 | 8 | 83» i, escrit a sobre, «20 | b» (signatures antigues en una altra etiqueta, que Miquel 1959-1969: I, 64 llegí com "8-20-6")
Coberta
Matèria:Pergamí
Altres elements:Restes de dos tancadors de pell.
Etiqueta a l'interior de la coberta anterior amb la signatura actual corregint l'anterior «1696» (aquesta repetida en llapis sobre el pergamí).

Història

Segells:De la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ff. 1r, 25r, 44r i 128v)
Notes de possessors:«Al primer de janer de 1610 se féu aquest [llibre]», f. 1v (Gaspar Arnau)
«És lo prasent llibre de drogues de mi, Gaspar Arnau, praticant de droguer, ui, als 16 de abril 1610», f. 3v
«Ui, al primer de yuni de 1610», f. 23r (Gaspar Arnau)
«Só entrat en casa de M.º Palau, droguer droguer [sic], ui, a 8 de yunin de 1610. Yo, Gaspar Arnau», f. 41r
«Alador [sic per hallador] sabio y prudent[e], / qualquiera que tú serás, / suplícote mui umilmente / que me buelvas de rapente / este libro si allarás. / Y si mi nombre querer sabrás, / no mires a otra cosa / sino al pie desta glosa, / saber y allarlo has: / Gaspart tengo yo para contigo servirte, y Arnau es al postrero nombre, para contigo morir, a quien no espanta la vargüensa y castedat de un mancebo. És-se fet ui, als 10 de ganer de 1611» (tot seguit repeteix els primers versos), f. 43rv
«Libre de mi, Jerònim Llobera, droguer, de l'any 1614», f. 12v (mà insegura)
«Llibre de Hierònim Llobera, droguer, de Castelló de Empúries. 1616», f. 52r (mà insegura, nom reescrit sobre el mateix)
«1632», f. 12v (de la 5a i darrera mà que intervé al ms.)
Estat de conservació:En bon estat. Lleugeres taques d'humitat a les vores d'alguns folis. El primer i l'últim foli estan estripats de les vores superior i inferior (el primer restaurat). Al final hi ha talons de quatre folis tallats. Hi ha un bifoli de cartolina enganxat al primer foli, afegit en una restauració recent, per protegir-lo de la relligadura.
Procedència:1. Melcior Palau, droguer (1610); 2. Gaspar Arnau, droguer (fl. 1610-1611); 3. Jeroni Llobera, droguer de Castelló d'Empúries (fl. 1614-1616); 4. Anònim, del mateix ofici (1632); 5. Institució eclesiàstica catalana no identificada (fins 1835).
Persones relacionades:Melcior Palau (fl. 1610)
Gaspar Arnau (fl. 1610 – 1611)
Jeroni Llobera (fl. 1614 – 1616)

Bibliografia

Descripcions:Miquel Rosell (1958-1969), Inventario general de manuscritos ..., vol. 1, pp. 63-64
Gual Camarena (1981), El primer manual hispánico de ..., pp. 25-26
Simón Díaz (1950-1994), Bibliografía de la literatura ..., vol. 6, p. 231
Mateu i Ibars (1984), "Manuscrits de medicina i ...", p. 202, núm. 87
Duran - Torra (1990), Ciència i cultura a Barcelona ..., p. 15, núm. 215 (exposició)
Mateu Ibars (1998), "Manuscritos de ars medica en la ...", p. 213
AA.DD. (1998), L'herència del Sent Soví ..., p. ***, núm. *** (exposició)
Vila (2000), "Tractats de cuina i de rebosteria ...", pp. 294-295
Duran (1998-2008), Repertori de manuscrits catalans ..., vol. 2.1, pp. 78-80
Catàleg online de la BFAUB
CCUC
MCEM id397
Reproduccions fotogràfiques:BiPaDi
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1610 - estimada
Origen:Catalunya oriental
Copista:Melcior Palau (fl. 1610)
Notes:El cos del ms. es féu vers 1610 (nota del f. 1v), inicialment per mà de Melcior Palau (rúbrica al f. 13r), si bé té addicions datades de 1610-1611 (notes dels ff. 23r, 41r i 43v), les primeres de Gaspar Arnau (vegeu Història), i de 1632 (nota del f. 12v). Un dels posseïdors d'aquests anys (Jeroni Llobera, 1614-1616) afirma ser de Castelló d'Empúries; ni aquest ni els altres els hem pogut documentar.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:II + 130 ff.
Núm. de guardes afegides:2 +
Notes:Foliació antiga introduïda per Gaspar Arnau als ff. 14-21 (ff. 63-57) i 1-7 (ff. 70-65), en sentit invers, a l'extrem inferior esquerre del verso dels folis, i als ff. 55-125 (ff. 1-71), correlativa, a l'extrem superior dret dels folis. Foliació actual a llapis, corregida, que és discontínua als folis de la segona seqüència de numeració antiga. El text 1 té una foliació secundària a llapis a l'extrem inferior dret dels folis (ff. 1-20). Els plecs foren relligats de manera desordenada; l'odre correcte és ff. 1-7, 14-21, 8-13 i 22-130. En blanc els ff. 52v i 129r-130v. Hi ha quatre folis tallats al final, que també devien ser en blanc. Els dos folis de cartolina enganxats al primer foli també ho són.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:195 x 145 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1r-51v
Tipologia:XVII
Datació:c. 1610
Especificacions:Melcior Palau, droguer
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. 53r-126r
Tipologia:XVII
Datació:c. 1610
Especificacions:Molt rodona a l'inici i més cursiva cap al final.
Escriptura 3
Lloc al ms:ff. 1v, 3v, 23r, 41r i 43rv
Tipologia:XVII
Datació:1610 - 1611
Especificacions:Guillem Arnau, aprenent de droguer de Melcior Palau
Escriptura 4
Lloc al ms:ff. 12v i 52r
Tipologia:XVII
Datació:1614 - 1616
Especificacions:Jeroni Llobera, droguer de Castelló d'Empúries
Escriptura 5
Lloc al ms:ff. 126v-128v
Tipologia:XVII
Datació:1632

Descripció interna

1. Melcior Palau, Les coneixences de les drogues continuades per A.B.C.D. – ff. 1r-7v, 14r-21v i 8r-12v
Preliminars:[Rúbrica:] «Seguexen-se les conexenças de les drogues continuades per A.B.C.D., etc.» (f. 1r)
Íncipit:«Alum de roca ha tal conexença que sien troços grosos y que sien clas y que no sia menut ni y aja terra...» (f. 1r)
Èxplicit:«... Xilobàlsem [...] quant hom ne trenca, deu ésser un anell dintre y taste'l y deu haver sabor pruent» (f. 12v)
2. Melcior Palau, Avisos de moltes menes de drogues, tant de Llevant com de Ponent i de l'Índia, de Migjorn i Tramuntana – ff. 13r-13v i 22r-51v
Preliminars:«Avisos de moltas maneras de drogas, axí de Llavant com de Ponent y de Índia, Mixjorn y Tramuntana, fet per mi [Melchior Pal ratllat i substituït per Gaspar Arn]au, droguer, tret de molts doctors» (f. 13r)
Íncipit:«Plattearius: és fret y humit al .IIII. grau. — Argent viu se fa en Qandia ho en Sivilla. Yx de la vena de la terra...» (f. 13r)
Èxplicit:«... Sera[pionis]: és calda al .I. grau. — Esquinant [...] no té tanta de holor com fa lo de Índia, bé que n'i à en la província de Síria que té bona holor y sabor» (f. 51v)
3. Anònim, Receptes de confiteria (BFAUB 62/3) – f. 43v
Íncipit:«Més: per a fer un quarter de vi brocàs [sic per Ypocràs], s'i deu posar 2 lliures de sucre y 2 unces de caniell[a]...»
Èxplicit:«... Per a sis lliuras de salsas, deu-s'i posar 2 lliures 1/2 caniella, ab 2 lliures ghinghebra, 1/2 lliura pebra, ab 1/2 lliura de nous, ab 1/2 lliura de clavels, ab 1/2 lliura de safrà»
Rúbriques:(1) «Per a fer un quarter de vi brocàs»; (2) «Per fer torons de amella»; i (3) «Per a sis lliuras de salsas»
Edicions:Vila (2000), "Tractats de cuina i de rebosteria ...", p. 295
4. Miguel de Baeza, Los quatro libros de la arte de la confitería – ff. 53r-126r
Preliminars:[Portada:] «Los quatro libros de la arte de la confitería compuestos por Miguel de Baeza, vezino y natural de la imperial siudad de Toledo. — En el primero de los quales se trata de las especias y calidades del azúcar; en el segundo, de las confituras finas y entrefines, lizas y labradas; en el tercero, de las conservas de azúcar y de miel; y en el quarto, de la pasta blanca y su horden y hotras cosas. — Con privilegio. — Imprezo en Alcallá de Henáraz [sic] en casa de Ivo Gratián, que sea en gloria, anyo del Señor 1592» (f. 53)
[Privilegi d'impressió:] «El Rey. — Por quanto por parte de vos, Miguel de Baez[a], vezino de la ciudad de Toledo, nos fue fecha relación... — ... so pena de ala nuestra merced e de diez mil meravediz para la nuestra cámera. Echa en Mo[n]tejo de la Vega a 17 de junio de 1592. Yo, el Rey» (ff. 53v-54v)
Íncipit:«Libro primero: de las especias del azúcar y de sus calidades. — Capítulo primero, que trata en qué parte se cría el azúcar y quál es lo major. — En las cosas que Dios ha criado para bien provecho de los hombres es una de ellas el azúcar...» (f. 55r)
Èxplicit:«... cada cara polvoréalla con canela bien molida por ensima. Y ésta es la orden y el fin del libre. — Fin de los quatro libros de confituras, etc.» (ff. 125v-126r)
5. Anònim, Receptes de confiteria (BFAUB 62/5) – ff. 126v-128v
Íncipit:«Piñyonada d'emella. — Per a fer sis liuras de piñyonada d'emella pendràs tres liuras de sucre, y se a de clarificar y dar-li bon punt...» (f. 126v)
Èxplicit:«... Sucre esponjat. — [...] trencar-lo per lo larch al mitx de quatre unces de sucre. Fer-ne quatre trosas, que seran acomodats» (f. 128v)
Rúbriques:(1) «Piñyonada d'emella»; (2) «Bocados de Portugal»; i (3) «Sucre esponjat».
Edicions:Vila (2000), "Tractats de cuina i de rebosteria ...", p. 296 (només núm. 1 i 2)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).