MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms306 (23 / November / 2024)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 109

Publicació de la fitxa: 2006-08-08
Darrera modificació: 2013-03-13
Bases de dades:Sciència.cat, Cançoners, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:109

Bibliografia

Bibliografia contextual:http:/​/​sunsite.berkeley.edu/​Philobiblon/​BITECA/​2572 ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:3

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV

Descripció interna

1. Anònim, Llibre dels set savis de Roma, Traductor: Anònim – 16-19v
2. Anònim, Fill del senescal d'Egipte, versió 2, Traductor: Anònim – 1r-v
Consistència:fragmentària
Íncipit:... e enterrogal e li dix moltes de bones paraules e conech en les sues responsions que ere de bona conversacio... (Font: Miquel i Planas (1908-1916), Novelari català dels segles XIV ..., p. 8).
Èxplicit:... E respos: "Yo ohi sonar a missa en .i. capella e any la e ohi la missa e puxs lermite qui dix la missa retench me ab paraules... (Font: Miquel i Planas (1908-1916), Novelari català dels segles XIV ..., p. 9).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).