MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms28 (13 / maig / 2024)

Tarragona - Biblioteca Pública de Tarragona - Manuscrits - 46

Publicació de la fitxa: 2006-08-04
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Translat, Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Procedència:altra procedència
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Tarragona
Institució:Biblioteca Pública de Tarragona
Fons:Manuscrits
Signatura:46
Sigles usuals en la tradició:K; gamma (Gascon)

Relligadura

Datació:s. XVIII
Notes:II + II, organitzats com a plecs coixos respectivament de 1/2 i 2/1, essent el foli solter el folre de la respectiva contratapa. Filigrana del nom CARBO, del s. XVIII, que no trobem repertoriada.
Foli de guarda inicial IIv, cota i índex del volum en tinta, fet per un bibliotecari de Santes Creus, amb afegits en llapis d'un bibliotecari del s. XX: «Tom. [ratllat: 477] 22. [ratllat:] Nº plom 16 (?). De exordio divinae incarnationis et | de misterio nostrae redemptionis. N.1.
[ratllat:] Nº 2.
[En llapis:] Questio super Missus est seu de laudibus BMV Albert Magne OP [fi d'escriptura en llapis].
Ordinatio vitae religiosae. N. 329 [afegit en llapis] Jo. Vallensis O M [fi de llapis]
Nº 3.
De reformatione Ecclesiae a Cardinale Cameracensi. N. 435.
[en llapis:] Hi ha un tractat català [fi de llapis]».
Llom
Matèria:Llom dels mateixos materials que les cobertes, ras.
Títols:A dalt, teixell de pell vermella, amb una part del contingut del ms. en majúscules daurades: «DE INCAR. VERBI | Ord. Vitae Religios. | CAR. CAMERACEN. | De Refor. Ecclesiae». Dessota, restes d'etiqueta de paper blanc enganxada amb la cota actual del ms.: «46». Més avall, sota l'etiqueta, signatura antiga de la biblioteca de Santes Creus: «22». A l'extrem inferior del llom, taca o gargot de tinta o pintura vermella.
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant set nervis interns, que en treuen altres tants d'externs, poc perceptibles, perquè el llom extern està un xic separat del llom interior.
Coberta
Matèria:Pasta de paper recoberta de pergamí groc.
Altres:213 x 186 x 70
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Talls daurats. Capçalera i capçada dalt i baix. Llavis del mateix pergamí de les cobertes.

Bibliografia

Descripcions:Gascón Urís (1992), Edició crítica del Llibre dels ..., pp. 135*-138*.
Reproduccions fotogràfiques:Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico: http:/​/​bvpb.mcu.es/​ca/​consulta/​registro.cmd?id=397147

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. miscel·lani.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:Segon terç del s. XV. - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis 2-30, 306-328, 367, 375, 377-423, de la lletra N somada de creu, semblant a Briquet 8429, documentada a Pisa entre 1459 i 1463; i a Briquet 8430, documentada a Nàpols el 1462.
b) Folis 32-289, 330-339, 429-430, 437-444, de la creu encerclada, del tipus Briquet 5575-5576, sense que es pugui decidir entre les dues, perquè la part central, on rau la diferència més clara, es troba ara absorbida en el llom del volum. Briquet 5575 és documentada a Roma el 1456 i en altres bandes d'Itàlia entre 1457 i 1470; Briquet 5576 és documentada a Nàpols el 1468 i a Venècia el 1471. La filigrana també es pot posar en relació amb les de Piccard, II, 604-631, especialment amb el grup 613-615, datades a Udine el 1458 i a Nàpols i Siena els anys 1460-1461.
c) Folis 290 305, de les tisores, del tipus Briquet 3666, documentada a Perpinyà el 1448, amb variants idèntiques a Baviera del 1445, altre cop a Perpinyà dels anys 1447-1450, i a Milà del 1448.
d) Folis 343 365, 371-372, de les tisores, del tipus Briquet 3668, documentada a Roma el 1454, amb variants semblants a Roma mateix dels anys 1456-1460, a Nàpols del 1459 i a Salzburg del 1462.
e) Folis 425-434, 447-454, de les tisores, del tipus Briquet 3763-3764, documentades a Nàpols el 1453 i a Roma el 1454; ambdues tenen variants similars dels anys centrals del segle, sense depassar el 1468.
Foliació
Núm. total de folis:454 [354]
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Foliació contínua en tinta negra i xifres aràbigues, del s. XVIII, amb les anomalies assenyalades, a l'angle superior dret del recto dels folis.
Dimensions
Alçada x base:210 x 150
Composició material
Plecs
Número:25
Notes:En el plec 1) hi ha reforços de paper entre els folis 1-2 i 8-9, centrals del plec.
Al plec 2) taló entre folis 23 i 24.
Al plec 8) hi ha un salt del foli 122 al 223 (!).
Al plec 11) el foli 261 és reiterat i el 274 és omès.
Al plec 12) són omesos els folis 284 i 288.
Al plec 14) hi ha un salt del foli 306 al 317(!).
Al plec 18) és omès el foli 384.
Al plec 19) després del foli 397 el següent no és numerat [3972].
Al plec 21, taló entre folis 418-419.
Al plec 24, falta el foli 438, amb pèrdua del text; el fol. 439 és estripat i només en resta la quarta part superior; hi ha un taló entre el que subsisteix del foli 439 i el 440. Ja es veu, doncs, que primitivament aquest havia estat un plec regular de 6 × 2.
Foli 446v, buit. Una mà posterior, del s. XVI o XVII, ha escrit dalt de tot, en tinta malva molt fina i subratllant la frase: «In diebus yllis audiuit vocem de celo». Tot seguit, gran gargot de la mateixa ploma i tinta, que omple tota la pàgina.
Plec 1
Tipus:8+2
Folis:1-16
Reclam:fuit in meridie
Plec 2
Plec:Plec coix.
Tipus:7/8
Folis:17-31
Reclam:de colore
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:32-47
Reclam:efficiencia
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:48-63
Reclam:scilicet quod sit
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:64-79
Reclam:patet discrecio
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:80-96
Reclam:reffere ad deum
Plec 7
Tipus:8+2
Folis:97-113
Reclam:ergo relinquitur
Plec 8
Tipus:8+2
Folis:114-229
Reclam:remaneant
Plec 9
Tipus:8+2
Folis:230-245
Reclam:-quacio ad
Plec 10
Tipus:8+2
Folis:246-261
Reclam:quod operatus
Plec 11
Tipus:8+2
Folis:262-277
Plec 12
Tipus:5+2
Folis:278-289
Plec 13
Tipus:8+2
Folis:290-305
Reclam:Inclina aurem
Plec 14
Plec:Plec coix.
Tipus:7/6
Folis:306-328
Plec 15
Tipus:6+2
Folis:329-340
Reclam:exaudiret
Plec 16
Tipus:6+2
Folis:341-362
Reclam:Consequenter videndum
Plec 17
Plec:Plec coix.
Tipus:5/6
Folis:363-373
Reclam:-lencium decepcionem
Plec 18
Tipus:6+2
Folis:374-386
Reclam:quibus utitur
Plec 19
Tipus:6+2
Folis:387-[397]
Reclam:ad iurabat discipulos
Plec 20
Tipus:6+2
Folis:398-409
Reclam:Non habemus
Plec 21
Plec:Plec coix.
Tipus:6/5
Folis:410-420
Reclam:capere impudicum
Plec 22
Plec:Plec coix.
Tipus:4/0
Folis:421-424
Reclam:[amb quatre talons a la segona meitat de plec.]
Plec 23
Tipus:5+2
Folis:425-434
Plec 24
Plec:Plec coix.
Tipus:4/6
Folis:435-446
Plec 25
Plec:Plec coix.
Tipus:4/7
Folis:447-454
Reclam:[amb taló entre folis 453-454.]

Impaginació

Disposició del text
Notes:I
1. Caixa d'escriptura. Folis 1-23: 80 × 135, a columna tirada. Impaginació: 23 + 80 + 40 × 24 + 135 + 55. Folis 24-289: 87 × 137, a columna tirada. Impaginació. 22 + 87 + 30 × 21 + 137 + 50.
2. Tipus de ratllat: Dues ratlles verticals de justificació, dues ratlles horit zontals de justificació, escriptura de justificació a justificació. Folis 1-23: Línies no traçades, 28-32. UR variable. Folis 24-289: Línies no traçades, 37-44. UR variable.
3. Tipus de lletres i mans: a) Folis 1-23: Escriptura humanística, molt elegant i arrodonida; b) folis 24-289: escriptura cursiva humanística, amb influències de la bastarda.
II
1. Caixa d'escriptura no traçada de ca. 85 × 138, a columna tirada. Impaginació: 15 + 85 + 35 × 20 + 138 + 50.
2. Tipus de ratllat: Dos termes verticals de justificació, dos termes horitzontals de justificació, escriptura de justificació a justificació. Línies no traçades: 24-27.
3. Tipus de lletra i mans: Escriptura cursiva humanística, diferent de l'anterior, del s. XV, d'una mateixa mà.
III
1. Caixa d'escriptura no traçada, d'uns 90 × 152, a columna tirada. Impaginació: 25 + 90 + 25 × 18 + 152 + 34.
2. Tipus de ratllat: Dos termes verticals de justificació, dos termes horitzontals de justificació, escriptura de justificació a justificació. Línies no traçades: 25-30.
3. Tipus de lletra i mans: Com l'anterior.
IV
1. Caixa d'escriptura: 116 × 163, a columna tirada. Impaginació: 18 + 116 + 15 × 18 + 163 + 26.
2. Tipus de ratllat: Dues ratlles verticals de justificació, dues ratlles horitzontals de justificació, escriptura de justificació a justificació. Línies no traçades: 45-48.
3. Tipus de lletra i mans: Escriptura cursiva humanística, de la mateixa mà que escriu II.
V
1. Caixa d'escriptura no traçada: 95 × 143, a columna tirada. Impaginació: 20 + 95 + 25 × 20 + 143 + 43.
2. Tipus de ratllat: Dues ratlles verticals de justificació, dues ratlles horitzontals de justificació, escriptura de justificació a justificació. Línies no traçades: 27-31.
3. Tipus de lletra i mans: Com III.
VI-VII
1. Caixa d'escriptura: 110 × 165, a columna tirada. Impaginació: 20 + 110 + 10 × 16 + 165 + 25.
2. Tipus de ratllat: Dues ratlles verticals de justificació, dues ratlles horitzontals de justificació, escriptura de justificació a justificació. Línies, no traçades: 39.
3. Tipus de lletra i mans: Com IV.
I-VIII
4. Reclams verticals als folis 16v, 305v, 340v, 362v, 373v, 386v, [3972]v, 409v, 420v. Els altres, horitzontals.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222.
Perforat:sí. Forats per a definir l'altura de la caixa, rodons i d'incisió directa.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:Fol. 1-23.
Escriptura 2
Lloc al ms:Fol. 24-289; 447-454r.
Escriptura 3
Lloc al ms:Fol. 290-424; 435-446.
Escriptura 4
Lloc al ms:Fol. 454v.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:F. 26r, 29r, 32r, 60r, 62v, 90rv, 95v, 99v, 102r, 104r, 105r, 108r, 111r, 113v, 118r, 119r, 120v, 122r, 223r, 226r, 245r, 270r, 342rv, 344v, 345rv, 347r, 360r-361v, 362v-363v, 364v-368v, 369v, 370v, 371r-372r, 374v-376v, 378v, 379r, 380rv, 382r, 383rv, 395v-386r, 387r, 388r-394v, [3972]r, 406r, 410v, 415v-416r, 419r-122r, 423v, 424v, 440v, 441v.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Decoració: Inicials d'obra de color blau, afiligranades per dintre i per fora, als f. 1r, 290r, 329r, 403r, 435r. Capitals blaves i vermelles amb antenes. Calderons blaus vermells.
Marginalia:sí. Fol. 32v, 290v, 312v, 343r, 345v, 346r, 348v, 349r, 364r, 366rv, 368r, 370r, 371r, 373r, 375r, 379r, 383r, 391r, 396rv, 398v-402r, 403v, 405r, 406v, 408r, 409r, 410rv, 411v-415r, 417r-418v, 421v, 422v, 424r, 440r, 443.

Història

Segells:Timbres de la Biblioteca Pública de Tarragona als folis 1r, 12r, 17r, 23r, 32r, 43r, 66r, 92r, 99r, 114r, 237r, 246r, 248r, 269r, 282r, 454v.
Notes de possessors:Santes Creus, «ms. 22».
Procedència:Catalunya.

Prové de Santes Creus. Esdevé propietat de l'estat el 1835, amb la Desamortització.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels – 1--454
Consistència:fragmentària
Taula de capítols:Fol. 2va, inc. de la taula: «Si necesse fuerit missionem fi eri, (al man interlin) car. vi...».
Fol. 5vb, exp. de la taula: «... De hoc ecce elisabeth».
Fol. 303v, inc. de l'obra: «Domine Jhesu Christe Rex Altissime fi lii (sic) summi Patris fac me saciari inter viros beatos qui in lege tua meditantur die ac nocte et dignum esse cum omnibus qui confi dunt in te...»
Fol. 328v, exp.: «... Et te laudo quem omnis spiritus laudat in excelsis dominum de celis. Tibi laus tibi honor tibi gloria deo patri et fi lio et spiritui santo qui sine fi ne viuis et Regnas in secula seculorum. Amen».
Pròlegs:Ib., inc. del pròleg: «Clara est et que nunquam marcescit sapientia et facile uidetur ab hiis qui diligunt eam. Inuenietur ab hiis qui querunt eam: preoccupat qui se concupiscunt: ut illis se prior ostendat...».
Fol. 2v, exp. del pròleg: «... decuit nimirum reginam virginum singulari priuilegio absque omni peccato ducere uitam que dum peccati mortisque pareret peremptorem munus uite et iusticie omnibus obtineret quod et nullum bonum defuit cuius pura creatura in statu uie capax fuit».
Fol. 290r, inc. [del pròleg]: «Quantum sit diffi cilius excitare affectum ad deuocionem et reducere intellectum ad cognicionem summi boni experiencia ostendit. Omnes enim currunt ad scientiam et pauci currunt ad conscientiam et racio instruit. Nam scientia infl at et dum affectum mundanalium secum esse tollerat in maliuolam animam intrat...»
Fol. 303r, exp. [del pròleg]: «... et recto zelo et pura conscientia decorati ei laudes reddamus omni tempore quas tenemur et repleti suauitate virtutum Jugiter possimus suis mirabilibus delectari. Quod concedere nobis dignetur ipse omnipotens deus qui viuit et Regnat per omnia secula benedictus. Amen».
Íncipit:Fol. 5v, inc. del tractat: «Primo queritur an necesse fuerit hanc missionem esse et videtur quod non. Inter quecumque distantia nulla necessaria est missio, inter deum et beatissimam virginem nulla est distantia, ergo nulla debuit interuenire missio...».
Èxplicit:Fol. 289v, exp.: «... Numquid forte adhuc dubiam et incredulam oraculo recenciori uoluit confi rmare miraculo absit legere et zacharie [cancell: e] incredulitatem ab hoc angelo fuisset (sic) castigatam mariam autem in aliquo reprensam non legimus».
Text:Fol. 1r, dalt de tot, en tinta sèpia (al man, lletra dels s. XVXVI: «Iste liber intitulatur de exordio diuine incarnationis et de misterio nostre redemptionis».
Fol. 329r, inc.: «De deffectiua et varia temporis qualitate primum Capitulum sub quo continentur VII temporis deffectiue qualitates vel conclusiones. Prima quia tempus est instantanea modicitate breue...»
Fol. 424v, exp.: «... prout suplicat beatus gregorius vbi supra In huius inquit vite naufragio queso orationis tue me tabula sustineat vt quod pondus proprium deprimit tui meriti manus leuent. Et in hoc fi nis istius colleccionis. | Explicit ordinarium vite Religiose siue Alphabetum a fratre Johanne Valensi compositum».
Fol. 425r, inc.: [C]om lo beneuenturat mossen sant agosti consideras que raho justicia e ley natural ensenya que nostro senyor deu axi con a creador gouernador e continuat benefactor e senyor principal nostra deu esser continuament adorat seruit temut amat e preat per tota creatura...».
Fol. 433v, exp.: «... ab cor deuot leall e sencer en aquesta molt dolorosa e amargosa uida».
Fol. 433v, inc.: «O anima mia molt gran es la compassio que yo he de tu...».
Fol. 434v, exp.: «... e lauores la mia anima sera alegra he iocunda e de tota angustia seperada he dire ab gran comfi anza apparellada son senyor de uenir a tu Sepera lo gran pes del meu cors de mi he uulles me aportar per la tua uia dreta per la qual yo puga a tu anar hem puga a tu acostar en la uida present per gracia he en la esdeuenidora per gloria Amen | Jacquettus de maruilla deuotus».
Fol. 435r, inc.: «De reformatione ecclesie plura dudum per me scripta nunc compendiosius recolligere et sacri generalis concilii Constanciensis examinacioni et correccioni presentare decreui...».
Fol. 446r, exp.: «... Sic hodie in omni statu ecclesie aliquos reseruasse credendus est. Qui zelo christiane legis accensi deformatos mores in melius reformabunt. Quod ipse prestare dignetur qui ecclesiam suam precio fi lii sanguine redimere dignatus est amen | Explicit tractatus Cardinalis Cameracensis de reformacione ecclesie anno Domini Millesimo CCCCº XVIº mensis Nouembris».
Fol. 446v, man s. XVII: «In diebus yllis audiuit vocem de celo».
Fol. 447r, inc.: «[C]om vng sant abbat mal deuot desigias ab molt grant desiyg e uoler que ses oracions e contemplacions fossen plasens e acceptables a nostro senyor deu Et per vng gran temps ell fes tots jorns speciall oracio a nostro Senyor deu que li plagues reuelar e demostrar
com n en quina guisa forma e manera ell lo podria seruir orar e contemplar que li fos plasent e acceptable...»
Fol. 454r, exp.: «... nouenament li dix sapies de cert que mes te ualria e maior plaer seria meu e profi t teu si tu ara en aquesta uida present perdras alguna cosa que a tu sia molt cara e amada. E aquella per amor mia pacientment sofferras que sit tu baties ab cadenas de ferre tots los diuendres de lany en memoria de la mia passio e que aquella sanch caygues en terra per amor
mia. | Deo gracias | Jaquetus de Maruilla oracionum predictarum deuotissimus etc.
Fol. 454v, inc.: «Sanctissime pater In omnibus meis necessitatibus habui reccursum ad vestram sanctitatem dum eratis cardinalis et semper vos propicium habui...»
ib., exp.: «... adimplentur signa sacre scripture que precedere debent hec omnia mortalitas pestilencie fames terremotus quia refrigescente etiam caritate scilicet homines seipsos amantes hodientes sacram doctrinam et fi lius hodit patrem et pater fi lium scilicet sine fi de et lege irreuerentes insurgunt ypocrite tristes in vestitu ouium instrinseus autem sicut lupi rapaces...» (fi ne mutilus).
Catàlegs:Jaume Bofarull i Cendra, Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona, dins «RBC», 6 (1903), 195-196; J. Domínguez Bordona, El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus, Tarragona 1952, 23-24; Manuscritos de la Biblioteca Pública de Tarragona. Inventario general,
dins «Boletín Arqueológico», (1953-1954), 50-75, específi cament 55; OPP, 262-272; Beatrice Jorgensen Concheff, Bibliography of Old Catalan Texts, Madison 1985, n. 1130 i 1131; Curt Wittlin, Extrets d'obres d'Eiximenis copiats i amplifi cats per Jaquet de Marvilla en un manuscrit de Santes Creus, dins «BRABLLB», XLII (1989-1990), 313-339 [reproduït dins Curt Wittlin, De la traducció literal a la creació literària. Estudis fi lològics i literaris sobre textos antics catalans i valencians. Pròleg d'Albert Hauf (Biblioteca Sanchis Guarner, 34), València i Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana i PAM 1995, 81-101].
Edicions:A. Mai, Scriptorum Veterum Nova Collectio, 9, 369-370. Edició del Mirall del cristià atribuït a sant Agustí, traduït o copiat per Jacquet de Marville, a cura de Curt Wittlin, dins Id., Extrets d'obres d'Eiximenis copiats i amplifi cats per Jaquet de Marvilla en un manuscrit de Santes Creus, dins «BRABLLB», XLII (1989-1990), 333-337. a) Girona, Diego de Gumiel – Juan de Valdés, 1495; b) Curt J. Wittlin, o. c., 337-339. S. l, s. a., Hain 857; a nom de Jean Gerson dins Opera, ed. Ellie Dupin, t. II, Anvers 1705, col. 903ss.; Von der Hardt, Rerum concilii oecumenici Constantiensis, t. I, tr. IX, p. 506ss.; Orthuinus Gratius, Fasciculus rerum expetendarum et fugiendarum, Coloniae 1535, col. 1535, p. 203; Jean Wolf, Lectiones memorabiles, t. I, p. 376ss. Edicions de «Les nou paraules de sant Albert»: Lo plant de la Verge Maria, ed. 1519, al final;118 E. Moliné i Brasés, Textos vulgars catalans del segle XV, dins «Revue Hispanique», 28 (1913), 31-33.
Bibliografia:A. Fries, Die unter den Namen des Albertus Magnus überlieferten mariologischen Schriften, 1954, 5-80 i 130-131; A. Kolping, Zur Frage der Textgeschichte, Herkunft und Entstehungszeit der anonymen «Laus Virginis» (bisher Mariale Alberts der Grossen), dins «RTAM», 25 (1958), 285-328;
George B. Fowler, Additional Notes on Manuscripts of Engelbert of Admont (c. 1250-1331), dins «RTAM», 28 (1961), 271. Stegmüller, Repertorium Biblicum, IV, 493, n. 7016-7016,1; VI, 378, n. 9719. OPP, 75; BITECA (2004) manid 1756 cnum 1131; BITECA (2004) manid 1756 cnum 2174. BITECA manid 1756 (2004) cnum 2174. BOOCT cnum 1130; BITECA (2004) manid 1756 cnum 1130.
2. Albert el Gran, Les nou paraules de sant Albert, versió 1, Traductor: Anònim – 453
Íncipit:... de la mia passió que si tu anaves tot un any ab peus discalczos per romiatges (Font: Wittlin (1991), "Extrets d’obres d’Eiximenis ...")
Èxplicit:... ab cadenas de ferre tots los divendres de l'any en memòria de la mia passió e que aquella sanch caygués en terra per amor mia (Font: Wittlin (1991), "Extrets d’obres d’Eiximenis ...")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).