MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms275 (05 / October / 2024)

Saragossa [Zaragoza] - Biblioteca Capitular de la Catedral de Zaragoza - Manuscritos - 1292

Publicació de la fitxa: 2006-08-08
Darrera modificació: 2018-12-11
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Saragossa [Zaragoza]
Institució:Biblioteca Capitular de la Catedral de Zaragoza
Fons:Manuscritos
Signatura:1292
Signatura alternativa:12-30
1292 (March 1920-1922)
Sigles usuals en la tradició:C a Panunzio 1963-1964

Història

Estat de conservació:Aquest ms. ha estat donat per perdut per Millàs 1959: 367 [273 de la reimpr.] ("Más de una vez lo hemos buscado en los anaqueles de la Biblioteca Capitular de Zaragoza y no hemos podido hallarlo, y estamos convencidos de que se ha extraviado o perdido"), per Beaujouan 1972: 221 ("Je n'ai pu voir ces mss. qui semblent avoir disparu") i per tots els que els han seguit, que han considerat que seria un dels que foren espoliats a la Biblioteca de la Catedral de Saragossa durant els anys 1940-1960 (Castro 2006). Tampoc ha estat localitzat per l'equip de BITECA (2003) ni en una exploració efectuada pels responsables de la biblioteca a petició nostra (2015). No obstant això, no sembla ser un ms. del perfil dels que interessaven als espoliadors, fàcilment col·locables al mercat antiquari pel seu caràcter extraordinari o els seus autors. Cal tenir en compte que (1) tots els mss. canviaren de signatura amb posterioritat al catàleg de March 1920-1922 i (2) els espoliadors col·locaren molts mss. dins de cobertes que no els corresponien per dissimular els seus actes (Castro 2006).

Bibliografia

Descripcions:March (1920-1922 [=1925]), "Còdexs catalans i altres llibres ...", pp. 361-363
Millàs i Vallicrosa (1959), "Una traducción catalana de las ...", pp. 366-367 [272-273 de la reimpr.] (a partir de March 1920-1922)
Panunzio (1963-1964), Bestiaris, vol. 1, pp. 29-30 (a partir de March 1920-1922)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 176 (De vinis), 201 ("notes de médecine"), 204 (flebotomia), 205 ("Cirurgia en taules") i 221 (ms.) (a partir de March 1920-1922)
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1176 (a partir de March 1920-1922)
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 32 (afegit a mà)
Bibliografia contextual:Castro (2006), "El robo de los libros de la Seo ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada
Notes:Datació segons March 1920-1922.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Notes:Segurament el ms. no estava foliat quan el va veure March 1920-1922, atès que, a diferència del que féu amb els altres, no n'indicà el total de folis i només donà la quantitat que n'ocupa cada obra. Tenint en compte que les obres poden compartir un mateix foli al principi o a l'acabament, no és prudent assajar-ne una reconstrucció a partir d'aquestes indicacions.
Dimensions
Alçada x base:215 x 140 mm

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Segons March 1920-1922, copiat per diverses mans (que no va especificar).
Decoració i jerarquització
Rúbriques:Rúbriques. El text 1 s'inicia amb una rúbrica en vermell (March 1920-1922: 361).

Descripció interna

1. Jacob ben David ben Yom Ṭov ha-Po'el, Astronomia [=Taules de Perpinyà], Traductor: Anònim – 12 ff.
Consistència:fragmentària
Consistència:Només els cànons explicatius, complets.
Preliminars:[Rúbrica:] «Incipiunt canones magistri Boneti» (en vermell).
Íncipit:«Segons que dix Jacob, fill de Bondia, la metamètica entre les altres sciències és singular en veritat per tal com la major part d'aquella...»
Èxplicit:«... nos mostra la tua cara e sarem salvats. — Expliciunt canones. Deo gratias».
Observacions:Rúbrica inicial i colofó en llatí, text en català.
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
Bibliografia:Millàs i Vallicrosa (1959), "Una traducción catalana de las ...", pp. 366-367 [272-273 de la reimpr.]
2. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim – 12 ff.
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Definició de scirurgia».
Íncipit:«Scirurgia és sciència ensenyada...»
Observacions:March 1920-1922 va descriure aquest text com un "breu tractat de cirurgia en taules, en català" (361). No identificat per March ni per Beaujouan 1972. Segurament és el 'capítol singular' (introductori) de la Chirurgia de Guillem de Saliceto, dedicat a la definició de la cirurgia i a les regles de conducta del metge envers el malalt («Cirurgia est sciencia docens...», TK 225; “Ce qu'est la chirurgie, et de la conduite du médecin auprès du malade. La chirurgie est une science qui enseigne les règles et les procedés pour opérer manuellement...”, trad. Pifteau a Salicet 1898). Als manuscrits, aquest capítol segueix al pròleg (aquí omès) i precedeix a la taula dels capítols del primer llibre de l'obra, circumstància que explicaria la descripció de March. Beaujouan 1972: 205, X.10, recull un extret segurament del mateix text, en llatí (inc. «Quid est cirurgia? Cirurgia est scientia docens modum operandi», Sevilla, Colombina 7-5-43, ff. 11r-14v), seguit d'un Regimen exiturarum cutis quando mature sunt.
Catàlegs:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 205 ("Cirurgia en taules")
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7199
Bibliografia:Pifteau (1898), Chirurgie de Guillaume de Salicet ...
3. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim – 110 ff.
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Invocació:] «En nom de nostro senyor Jhesuchrist».
Íncipit:«De los pays que·s fan en los huls...»
Observacions:Llarg text, aparentment de caràcter terapèutic, al final del qual hi ha interpolada una obreta sobre la uroscòpia en català (text 3.b), seguida d'una taula de capítols i d'"una plana amb regles llatines sobre l'orina" (March 1920-1922: 361). No identificat per March i qualificat per Beaujouan 1972, a partir de les indicacions d'aquell, com simples “notes de médecine”. Podria tractar-se del gruix del text de la Chirurgia de Guillem de Saliceto (vegeu el text 2), el desè capítol del primer llibre de la qual, segons la traducció francesa de Pifteau a Salicet 1898, comença amb aquesta rúbrica: “Du pannus produit par descente d'eau dans l'oeil, et qui s'appelle cataracte” (podria constituir un extracte de l'obra, com s'esdevé amb la Chirurgia magna de Guiu de Chaulhac al ms. Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4797). La identificació proposada per al text 2, immediatament anterior, avalaria aquesta interpretació. Menys probablement, podria tractar-se d'una obra sobre la cura dels ulls, com el tractat anònim conservat a la Biblioteca Marciana de Venècia que comença «De oculis curandis ad pannum oculorum et omnem coperturam...» (Lindberg 1975: núm. 140).
Catàlegs:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 201 (“notes de médecine en catalan, finissant sur les urines... ms. perdu”)
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7197
Bibliografia:Pifteau (1898), Chirurgie de Guillaume de Salicet ...
Lindberg (1975), A Catalogue of Medieval and ..., núm. 140
3.b. Anònim, Tractat de coneixença de les orines, Traductor: Anònim – 1 f.?
Preliminars:[Rúbrica:] «De orina».
Èxplicit:«... e si sembla blava o negra significa mort».
Observacions:Interpolat al text 3, abans d'una taula de capítols i d'"una plana amb regles llatines sobre l'orina" (March 1920-1922: 361, que no en va donar l'íncipit).
4. Pseudo-Arnau de Vilanova, De vinis – 12 ff.
Consistència:fragmentària
Consistència:"Sembla mutilat" (March 1920-1922: 361).
Preliminars:[Rúbrica:] «De vinis Arnaldi de Villanova».
Íncipit:«Cum instat tempus in quo vina meliora confici debent, ecce quorundam confecciones usuales...»
Èxplicit:«... Vinum de sene reguale destruens malencoliam, inducens leticiam et prolongamentum vite. — ...»
Observacions:March 1920-1922 destacà que el ms. era inèdit ("El present ms. és desconegut", 362) i en transcriví algunes rúbriques (361-362). No n'indicà l'èxplicit sinó únicament la darrera rúbrica.
Catàlegs:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 176
5. Jacob ben David ben Yom Ṭov ha-Po'el, Astronomia [=Taules de Perpinyà], Traductor: Anònim – 2 ff.
Consistència:fragmentària
Consistència:Resum dels cànons explicatius.
Preliminars:Rúbrica:] «Regles breus tretes sumàriament del cànon de la glosa de las taulas de Bonet».
Íncipit:«Quant hom vol saber la gº [conjunció] o la opº [oposició] de la luna...»
Observacions:Vegeu el text 1. Per Millàs 1959 serien "relativas a la doctrina sobre la conjunción y oposición lunar".
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
Bibliografia:Millàs i Vallicrosa (1959), "Una traducción catalana de las ...", p. 367 [273 de la reimpr.]
6. Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim – 36 ff.
Preliminars:«[B]ells senyós: totes les coses que los homes de aquest món saben ni poden saber...»
Íncipit:«Natura fformige. — La formiga sí és una fort petita bèstia de la qual los homes [...] Significació fformige. — Aquesta fformiga sí demostra a ésser molt curós [...] De la natura de la abeyla e de la sua significació...»
Observacions:March 1920-1922 no en va donar l'acabament. El començament del pròleg a Panunzio 1963-1964: 30, extret d'unes notes manuscrites de Ramon d'Alòs-Moner, segons les quals el text segueix el mateix ordre que al ms. BRUB 75 (ms. A), però hi manquen les quatre criatures, la virgília gran, el voltor, el papagai i la perdiu, i en canvi conté l'esparver, només present a l'esmentat ms. A.
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
*. Anònim, Receptari de Saragossa (BCZ 1292)
Observacions:Denominació convencional que engloba els texts 7, 9 i 10.
7. Anònim, Receptes de medicina i casolanes (BCZ 1292/7 I) – 3 ff.
Rúbriques:(1) «Si vols fer letras qui semblen d'aur o d'argent»; (2) «Si vols pendre aucells»; (3) «Si vols provar si una nina és poncella o no»; etc.
Observacions:Segons March 1920-1922, "algunes grosseres i immorals" (362). Només en recollí tres rúbriques, però indicà que el conjunt és en català. Segurament n'hi havia de medicina, com és habitual.
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
8. Jeroni [sant], Vida de santa Paula – 4 ff.
Íncipit:«Santa Paula fou molt noble e auta de linatge...»
Observacions:March 1920-1922 no en recollí l'èxplicit, però indicà que tot el text és en català.
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
9. Anònim, Receptes de medicina i casolanes (BCZ 1292/9 II) – 5 ff.
Observacions:March 1920-1922 no en copià cap rúbrica ni fragment, però indicà que són en llatí. El contingut probablement és tan variat com al text 7.
10. Anònim, Receptes de medicina i casolanes (BCZ 1292/10 III) – 6 ff.
Íncipit:«Per multiplicar saffrà...»
Observacions:March 1920-1922 només en copià la primera rúbrica, indicant que són en català. El contingut probablement és tan variat com al text 7.
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
11. Marbode de Rennes, Lapidari, Traductor: Anònim – 12 ff.
Pròlegs:«Así comensa lo lapidari al qual al bisbe de Rode treladà del libre al qual al rey de Aràbia envià al venerable emperador de Roma de les virtuts de les peres, e posats són los noms e les colors e les regions hon sa troben les dites peres [...] Con lo metga és ministre. — Car sàpies que lo metga ne és faedor de sanitat...»
Íncipit:«De la virtut de diamant. — Comensam, donchs, del diamant en lo primer capítol, car és molt profitós e molt preciós, la qual cosa la declaració del seu nom ho manifesta...»
Èxplicit:«... De carboncla. — Carboncla és sobre totes peders...»
Observacions:Segons March 1920-1922, "transcripció plena d'errades" (362).
Catàlegs:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. ***
12. Anònim, Fragments ascètics i litúrgics (BCZ 1292/12)
Rúbriques:(a) «Tant fo gran la pietat que Déus ach de l'umanal linatge...»; (b) «Aquestes són les IX misses les quals tota dona prenyada deu fer dir abans IX dies del temps de l'infantar...»; (c) «Missa pro mortalitate quam dominus Clemens papa ffecit et ordinavit in sacro consistorio cum cardinalibus et concessit omnibus audientibus dictam missam CCXL dies indulgentie et omnes audientes eam debent tenere unam candelam ardentem per quinque dies sequentes et mors subitanea eis non noccebit ut probatum est in Avinione et in multis aliis locis cyrcunstantibus...»; (d) Oració en català [1 f.]; (e) Els divendres de dejuni de tot l'any; (f) Altres devocions en llatí i en català.
Catàlegs:Bohigas (1955), "Petita contribució a l'inventari ...", p. 360, núm. 32
12.e. Anònim, Els divendres de dejuni de tot l'any
Pròlegs:«Aquests són los XII divendres los quals papa Clement tobà scrits, segons que él dix, en los Fets dels Apòstols, los quals Jhesuchrist revelà a sant Pere, que tot hom e tota dona qui dejunàs en pa e en aygua e que sia bé confessat con los comensarà los XII apòstols li recaptaran gràcia ab Jhesuchrist, que irà la sua ànima en paradís segurament».
Íncipit:«Lo primer divendres és lo primer de mars. Lo segon, és aquel que és abans de madona santa Maria de mars. Lo ters, és aquel de Pascha...»
13. Bernat de Gordon, Llibre de flebotomia – 23 ff.
Preliminars:«En nom de Déu sia e da madona santa Maria, governadora e advocadora de tota Crestiandat. Tu, qui ets mare del Salvador eternall, vulles il·luminar l'enteniment a mi en aquesta obra de la sangnia de la qual son estat preguat de ordenar...»
Catàlegs:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 204 ("Tractat sobre la sangnia")
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7195
14. Jacob ben David ben Yom Ṭov ha-Po'el, Tablas astronómicas, Traductor: Anònim – 6 ff.
Consistència:fragmentària
Consistència:Només els cànons explicatius.
Preliminars:[Rúbrica:] «Lectura tabularum Boneti».
Íncipit:«Estas tablas, las cuales fueron formadas por el perfecto strólogo Bonet de Perpinyán, sirben...»
Observacions:Precedits de "tres fulls de matemàtiques en castellà" (March 1920-1922: 363), que podrien ser part de les taules o de les regles d'ús (per a Millàs 1959, serien "una serie de Tablas astronómicas procedentes de la obra de Sen Bonet").
Bibliografia:Millàs i Vallicrosa (1959), "Una traducción catalana de las ...", p. 367 [273 de la reimpr.]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).