MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms27 (22 / November / 2024)

Copenhaguen [København] - Det Kongelige Bibliotek - 2921 4º

Publicació de la fitxa: 2006-08-04
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Copenhaguen [København]
Institució:Det Kongelige Bibliotek
Signatura:2921 4º
Sigles usuals en la tradició:F; fi (Gascon)

Relligadura

Datació:Dataríem l'enquadernació entre 1851 i 1900, i és probable que l'hagi encomanada el mateix Cánovas.
Notes:III + III. Foli de guarda inicial IIIrv, inscripció d'estampa: «Chocolates superiores».
Llom
Matèria:Llom de pell, amb ferros daurats.
Títols:1) buida; 2) teixell amb inscripció: Cronología | y | Astronomía; 3)-5) buides.
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant quatre nervis interns, formant cinc seccions exteriors.
Coberta
Matèria:Ànima de cartró, coberta de tela.
Títols:Contratapa I: signatura actual del ms., escrita en tinta; una mica més avall, escrit en llapis, la paraula «Imago»; al centre, exlibris amb escut i inscripció: «Biblioteca | de D. A. Cánovas del Castillo».
Altres:217 x 152
Decoració de la coberta:Filet daurat que recorre les quatre vores de les dues tapes.
Altres elements:Talls daurats. Capçalera i capçada a dalt i a baix.

Bibliografia

Descripcions:Gascón Urís (1992), Edició crítica del Llibre dels ..., pp. 133*-134*.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. miscel·lani.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV - XV - estimada
Notes:Per una nota del fol. [6]r se sap qui fou el seu primer posseïdor conegut, qui sap si comitent del manuscrit: «Ffuit dopni Martini de Alpartils, prioris sedis Cesaraugustane». El seu segon propietari conegut fou Antonio Cánovas del Castillo. Venut el manuscrit a la mort del conegut estadista, anà a parar a mans d'Eigil Fischer, antiquari de Leipzig, el qual el va vendre l'any 1921 a la Biblioteca Reial de Copenhague.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis inicials sense numerar, filigrana de la campana.
b) Folis I-XVIII, del cap de bou amb banyes.
c) Folis XX-XCV, de l'ocell, semblant a Briquet 12100, documentada a Brusel·les l'any 1402.
Foliació
Notes:III + [1]-[7] + I-XCV (manquen els folis XIX i XXXVIII) + 9697 + III. Descomptats els folis inicials, doncs, el ms. té 102 folis reals.


Foliació contínua a partir dels set folis inicials sense numerar. Als folis I-LXXXVI és en tinta vermella; als folis LXXXVII-XCI en tinta fosca, sempre en xifres romanes. Els folis XCII-XCV no són foliats. Als folis 96-97, la foliació és en llapis i xifres aràbigues, de finals del segle XIX o principis del segle XX. Hi ha hagut un error de foliació quan es fa servir la xifra xv en comptes de la xifra lxv.
Dimensions
Alçada x base:212 x 142
Composició material
Plecs
Número:7
Notes:En el segon plec hi ha hagut pèrdua del primer full de plec, el que correspondria als folis XIX i XXXVIII, ara mancants.
Els folis XLVIv-LXVII, LXXXVI-XCv i [XCV]v són en blanc.
Plec 1
Plec:Plec inicial incert, de set folis sense numerar.
Folis:[1]-[7]
Plec 2
Tipus:9+2
Folis:1-18
Reclam:[reclam horitzontal en rúbrica.]
Plec 3
Tipus:9+2
Folis:20-37
Plec 4
Tipus:10+2
Folis:39-58
Plec 5
Tipus:10+2
Folis:59-78
Plec 6
Tipus:6+2
Folis:79-90
Plec 7
Plec:Plec coix.
Tipus:4/3
Folis:91-97

Impaginació

Disposició del text
Notes:a) Folis [1]- LXXXV: 95 × 160, a columna tirada, de 22 línies, llevat dels folis III i IV, escrits a quatre columnes pel recto i el verso;
b) folis XCI-XCVII: 80 × 166, a columna tirada, de trenta dues línies.
Ratllat:sí. Als folis I-LXXXVI, pautat a la mina de plom, amb la primera línia trepitjada. Als folis LXXXVII-XC no hi ha pautat. A la resta de folis el pautat és tabel·liònic, únicament als marges verticals. Dues línies horitzontals i dues línies verticals de justificació. UR = 7.
Perforat:sí. Perforacions rodones per a la construcció del pautat, visibles en molts folis.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:[1]-XC
Datació:tercer terç del segle XIV
Especificacions:Lletra gòtica semibastarda.
Escriptura 2
Lloc al ms:XCI-XCVII
Especificacions:Lletra gòtica bastarda cursiva. El segon copista sembla ésser un aragonès vinculat amb la cúria papal de Benet XIII.
Decoració i jerarquització
Inicials:Capitals i calderons en vermell. A l'interior dels paràgrafs, majúscules amb tocs de vermell. Lletres caudades. Rúbriques.

Història

Estat de conservació:Correcte.
Procedència:Catalunya, Aragó o Avinyó.

Cf. supra, IV, 12.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels – xcvi-xcvii
Consistència:fragmentària
Preliminars:Foli [1]r, diverses notes i esquemes conceptuals, trets sobretot del De Civitate Dei de sant Agustí.
Foli [1]v, Prophecia sancti Methodi.
Text:Fol. [3r], inc.: «Asia maior cum suis regionibus et alijs…».
Foli [6v], inc.: «Promago mundi vel ymago mundi. Primus liber, de quatuor elementis...».
Fol. Ir, inc.: «Ad jnstruccionem multorum, quibus deest copia librorum hic libellus edatur…».
Fol. XLVIJr, inc.: «Si quis sopniauerjt sopnum, querat librum, quemcumque voluerit…».
Fol. LIIr, inc.: «Luna prima in omnibus vtilis est, in lecto qui ceciderit, diu languescet...».
Fol. LXXr, inc.: «Ad doctrinam generalem om njum tabularum in compoto…».
Fol. XCIr, inc.: «A gitar los demonios de los coerpos de los hombres vsen algunos de la asegüent art. Primerament ells interrogan la persona endemonjada secretament, per tal que millor e sens vergonza diga verdat…».
Fol. [XCVI], inc.: «Recompta aquel matex libre dels mjracles de sant Miguel que a sis miles…».
Foli XCVIJv, inc.: «Anno incarnationis Domini d ccc lxxx fo presa barcelona per crestinas (sic)...»
Fol. [5v], exp.: «… Yris, arcus celestis. xiiij carta». Exp.: «… Multa alia curiossa et vtilia sunt jn hoc volumjne, quere per te».
Fol. XLVv-XLVJr, exp.: «Sibilla vijª cumana claruit et ezechiel. Libro perscripto, sit laus et gloria christo ame+n. Per circulum solis quando se diuidit annus Contempti uerbi sibi vult tria ter sonari, Per que nouendenum quando se diuidit vnum. Sed ciclus lune substrahit jnde duos. Si per qujndenos tres Vult judicio jungi, Et post diuisum quotus hinc numerus remanebit | Annus erit totus cicli cuiuslibet horum. Et postremus erit si forte nichil remanebit».
Fol. LIJr, exp.: «… quitquid volueris obueniet .3., scilicet pecunjam uel augmentum».
Fol. LXXr, exp.: «… unde sit ut vnus Anno XIX transiliatur dies».
Fol. LXXXVv, exp.: «…in tante quantitatis erit tota terra. Forma huius instrumenti est talis».
Fol. [XCVr], exp.: «… La quarta de la circuncission, la quinta de la epiphania, la .vj. de la purifi cacion, la .vijª. de la resurreccion, la novena de la quinquagessima».
Fol. [XCVII], exp.: «… e ha sant Miquel, quant a Deus plaura. Amen».
Exp.: «... fo presa la ciutat de Hosca per en Sancho Rey Daragon».
Edicions:a) PL 172, 120-175; b) edició incompleta a partir del còdex estense VII.B.5: V. Finzi, dins «Zeitschrift für Romanische Philologie», XVII (1893), 490-543; XVIII (1894), 1-73.
Josep Perarnau, a. c., 200-212.
Curt Wittlin, Francesc Eiximenis. De sant Miquel Arcàngel, Barcelona, Clàssics Curial 1983, c. XXXVIII, p. 117-119.
Josep Perarnau, a. c., p. 190, nota 13.
Bibliografia:Ellen Joergensen, Catalogus codicum manuscriptorum latinorum medii aevi Bibliothecae Hafniensis, Copenhague 1926, 371. Josep Perarnau, a. c., 200-212; BETA (2002-2008) manid 4276 cnum 7707.
BITECA (2004) manid 2136 cnum 2055. Àngel Fàbrega i Grau, Documentación de Bibliotecas. Manuscritos españoles en bibliotecas extranjeras. I. La Biblioteca Real de Copenhague, dins «Hispania Sacra», I (1948), 189.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).