MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms268 (22 / November / 2024)

Girona - Col·lecció particular de Josep de Burgués - s/n

Publicació de la fitxa: 2014-01-16
Darrera modificació: 2015-10-29
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:altra procedència
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Girona
Institució:Col·lecció particular de Josep de Burgués
Signatura:s/n

Relligadura

Notes:Viñas 1886 no en dóna cap informació.

Història

Estat de conservació:En bon estat, segons es dedueix de Viñas 1886, que no n'indica cap imperfecció.
Procedència:Adquirit ('descobert') pel bibliòfil gironí Josep de Burgués de mans desconegudes, en la biblioteca particular del qual es trobava l'any 1886, en què fou objecte d'una àmplia descripció per part del metge de Girona Francesc Viñas.
Persones relacionades:Josep de Burguès i de Caramany (1820 – post 1890)
Francesc Viñas i Serra (1842 – 1900)

Bibliografia

Descripcions:Viñas i Serra (1886), "Un libro inédito de veterinaria ..."
Beer (1894), Handschriftenschätze Spaniens ..., p. 241, núm 165 (a partir de Viñas 1886)
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 110-113 (a partir de Viñas 1886)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:«És stat scrit lo present libre per mans de mi, Gabriel Làtser de Sitjar, a .XIIII. de juliol, mill sinch sents quaranta y quatra».
Datació:14 juliol 1544 - expressa
Origen:Girona?
Copista:Gabriel Llàtzer de Sitjar (fl. 1544)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:160 ff.
Dimensions
Format:in-fol.

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:XVI
Localització:catalana
Datació:1544
Especificacions:"Muy correcto caràcter de letra" (Viñas 1886: 142).
Decoració i jerarquització
Dibuixos:Dibuixos. La 2a part conté 109 frens, a pàgina sencera, molt detallats.
La 5a part conté 19 cavalls en color, a pàgina sencera i seguint un mateix patró.
Al final de la 5a part un cavall amb les venes i els seus noms.
A l'última pàgina una taula astrològica en color.

Descripció interna

1. Bernat de Cases, Llibre d'enfrenaments de cavalls
Pròlegs:«Lo present libre tracte de enfrenamens de cavals de la brida y criar los potros... — ... entre cavallés y hòmens de guera y menescals, segons per ells serà ben vist».
Íncipit:No transcrit per Viñas 1886.
Èxplicit:«... sinó troben-se molts envergonyits per grans cavallers que sien» [Segueix el colofó].
Edicions:Viñas i Serra (1886), "Un libro inédito de veterinaria ...", pp. 143-149 (parcial)
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 111-112 (parcial, a partir de Viñas 1886)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).