MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms264 (20 / maig / 2024)

Santes Creus - Biblioteca del Monestir de Santes Creus - [Villanueva 611]

Publicació de la fitxa: 2012-05-07
Darrera modificació: 2018-04-23
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Santes Creus
Institució:Biblioteca del Monestir de Santes Creus
Signatura:[Villanueva 611]

Història

Procedència:El 1903, Bofarull i Cendra afirmà que, després d'indagar a la Biblioteca Pública de Tarragona (on havien anat a parar molts dels mss. de Santes Creus) pels mss. extraviats, arribà a la conclusió que “ací ni se'n coneix rastre”, tot i que reconeix que aleshores, la sala de la biblioteca on es conservaven els que hi havien arribat, estava “encara en desordre, i és molta la barreja que hi ha de llibres i documents, plecs de papers i pergamins... fins a tant que se n'hagi fet la tria [...] no·s pot intentar dar-ne·l catàlec complet”.
L'espoli fou, de tota manera, considerable, tal i com s'afirma al mateix treball: dels 262 mss. esmentats per Villanueva a la biblioteca de Santes Creus, actualment tan sols se'n conserven a Tarragona 169, entre els quals hem pogut comprovar directament que no es troba aquest. El catàleg complet dels mss. conservats a Tarragona el realitzà Domínguez Bordona (1952) que, en llistar els que havia vist Villanueva al Monestir i que ell no havia localitzat a Tarragona, comentà: “En el supuesto de que no hayan desaparecido absolutamente, se ignora el paradero de los siguientes, que llegó a ver Villanueva” (i cita aquest ms., entre d'altres).
Fora de la biblioteca de Tarragona, part del fons de Santes Creus anà a parar a la Biblioteca Nacional i a l'Archivo Histórico Nacional, de Madrid, i al monestir de Vallbona de les Monges. No hem verificat aquests fons, que ingressaren sobretot documentació arxivística.

Bibliografia

Descripcions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 20, pp. 125-126
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 124
Morel-Fatio (1897), "Katalanische Litteratur", p. 112
Puig i Ferreté - Giner i Molina (1998), Índex codicològic del Viage ..., § 611
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 123 i 128
Bibliografia contextual:Bofarull i Cendra (1903), "Còdexs catalans de la Biblioteca ...", pp. 169-171
Domínguez Bordona (1952), El escritorio y la primitiva ..., p. 24

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada
Notes:Datació segons Villanueva.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Dimensions
Format:in-fol.

Descripció interna

1. Benvingut de Salern, Llibre de les malalties dels ulls, Traductor: Anònim
Preliminars:«En nom de Jesuchrist e de madona sancta Maria, començe lo llibre de Benvengut de cirorgia, compilat per mestre Benvengut Grateffè... »
2. Lanfranc de Milà, Llibre de cirurgia, Traductor: Anònim
Pròlegs:«A l'honrat amich Bernat: yo entén a tu fer un libre... posaré açí, segons la tua demanda, medecines provades de nafres, de ajustamens de plagues antigues, de cranch, de fístoles, algunes cirorgies d'ulls e un poch de àlgebra...»
2. Bru de Longobucco, Cirurgia, Traductor: Anònim
Preliminars:«Açí comensa la Cirurgia de maestre Bru, ço és, lo compendi seu... »
Pròlegs:«O Andreu Làtzer de Pàdua, tu m'as feta petició e demande que componés .I. libre de la operació manual de medicina, pus breu e pus ubert que jo haja compost, e jatsesia jo agués a trebalar per altres obres no é pas açò volgut alargar... Reeb, dons, oh Làtzer...»
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).