MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2546 (14 / September / 2025)

Dillingen an der Donau - Studienbibliothek Dillingen - Handschriften - XV 128

Publicació de la fitxa: 2019-01-09
Darrera modificació: 2025-08-29
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Jordi Bossoms
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Dillingen an der Donau
Institució:Studienbibliothek Dillingen
Fons:Handschriften
Signatura:XV 128

Bibliografia

Descripcions:Wunderle (2006), Die mittelalterlichen ..., pp. 266-267
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 25

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1416 - estimada
Origen:Constança (Alemanya) = Konstanz / Konstanz (?)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:277
Dimensions
Alçada x base:20 x 15

Descripció interna

1. Jordanus de Turre, Pseudo-Arnau de Vilanova, De signis leprosorum – ff. 9r-11v
Preliminars:De iudicio leprosorum
Íncipit:Cognoscuntur leprosi a quinque signis (modis)...
Èxplicit:corium et pellis videntur excoriata. Expliciunt dicta eximii ac excellentissimi viri magistri Arnoldi de Villa noua arcium et medicine monarcha (!) studii Montis Pessulani etc. Anima sua requiescat in pace.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).