MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2397 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Cartes hebrees - núm. 18

Publicació de la fitxa: 2017-01-03
Darrera modificació: 2017-01-12
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona]
Fons:Col·leccions, Cartes hebrees
Signatura:núm. 18
Signatura alternativa:Nº 5 (f. 1r)

Història

Segells:De l'ACA (ff. 1r i 2v)
Estat de conservació:En bon estat, si bé lleugerament afectat pels insectes i la humitat, i per haver estat doblegat, fets que impedeixen llegir algunes lletres del text.
Procedència:Forma part del conjunt inicial de documents hebreus conservats a l'ACA (quatre pergamins i, com a núm. 5, aquest bifoli de paper: vegeu Udina - Riera 1978).

Bibliografia

Descripcions:Riera i Sans - Udina Martorell (1978), "Els documents en hebreu ...", p. 21
Olmo Lete - Magdalena Nom de Déu (1980), "Documento hebreo-catalán de ...", pp. 159-161
Udina Martorell (1986), Guía histórica y descriptiva ..., p. 248
Magdalena Nom de Déu (1994), Un glosario hebraico aljamiado ..., pp. 36-37
Reproduccions fotogràfiques:Riera i Sans - Udina Martorell (1978), "Els documents en hebreu ...", entre pp. 32-33 (reprod. completa)
Olmo Lete - Magdalena Nom de Déu (1980), "Documento hebreo-catalán de ...", pp. 162, 164 i 166 (reprod. completa)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada
Origen:Catalunya
Notes:Altres datacions: "del s. XIII o XIV" (Riera - Udina 1978: 21); "cursiva sefardí característica de los siglos XIII al XV" (Olmo - Magdalena 1980: 36)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:2 ff.
Notes:Un bifoli. En blanc el f. 2v.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:285 x 215 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Cursiva sefardita
Correccions antigues
Correcció 1
Especificacions:Amb correccions i glosses marginals i interlineals, de la mateixa mà

Descripció interna

1. Anònim, Receptari judeocatalà (ACA)
Íncipit:'Al començament de les aigües males per causa freda, xarop de barejiq i d'anís...'
Èxplicit:'... Se n'untarà tot el cap i dormirà, amb l'ajuda de Déu'
Observacions:Text en hebreu amb paraules en altres llengües (àrab, arameu, grec, llatí i, sobretot, català), tot aljamiat en alfabet hebreu.
Edicions:Olmo Lete - Magdalena Nom de Déu (1980), "Documento hebreo-catalán de ...", pp. 163, 165 i 167
Magdalena Nom de Déu (1994), Un glosario hebraico aljamiado ..., pp. 38a-40a
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).