MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms239 (22 / November / 2024)

Toledo - Archivo y Biblioteca Capitulares - Manuscritos - 96-31

Publicació de la fitxa: 2017-06-25
Darrera modificació: 2020-03-29
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes, Antònia Carré
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Toledo
Institució:Archivo y Biblioteca Capitulares
Fons:Manuscritos
Signatura:96-31
Signatura alternativa:379 (inventari de la BCT de 1727)
23-27 (BNE)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVIII
Estat:En molt bon estat.
Notes:Afegeix tres folis de guarda al principi i tres més (i no dos, com es diu en algunes descripcions) al final, tots en blanc a excepció del 3r inicial, que al recto té la signatura del s. XVIII «Cajon 96 Num 31».
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«96-31» (horitzontal, a dalt)
«23-27» (horitzontal, a dalt, sota l'anterior)
«Raymundi Lulij.M.S.» (vertical, de dalt a baix)
Tot en tinta negra.
Coberta
Matèria:Pergamí
Títols:«13», en llapis, a la coberta posterior.
Altres elements:Dos tancadors de pell, en bon estat.

Història

Segells:De la BCT (recto del primer f. de gda. antic i f. 71v).
Intervencions d'interès històric:A la part superior del recto del primer f. de gda. antic hi ha un fragment moral en llatí, segurament en vers, del qual només se'n llegeixen fragments a causa de la humitat: «[...] pro ista sum postulaturus [...] | pro eciam de uno mense quod [...] | pro illo et pro suo equo de anona [...] | pro [...] quod faciat virtutem si vendidit [...] | pro [...] quod faciat virtutem [...]».
A la part inferior dreta del recto del mateix foli hi ha una anotació en hebreu, molt afectada per la humitat, i ratllada. És escrita en lletra cursiva sefardita de finals del s. XIV o inicis del XV, molt informal. Aparentment, és de caràcter privat o familiar. S'hi llegeix, al final, la paraula 'tutor'. [Agraïm aquestes dades a Meritxell Blasco Orellana (UB)].
Al marge sup. del f. 1r: «Raimundi Lullij 23-27», d'una mà del s. XIX (de la BNE), amb les xifres ratllades.
El text 1 té algunes notes marginals tècniques en llatí, que amplien i comenten el contingut.
Estat de conservació:En bon estat general, si bé els primers folis i, en menor mesura, els darrers van quedar afectats per la humitat al malmetre's la relligadura original, sense impedir la lectura de les obres (però una gran taca negra de brutícia i humitat ocupa la meitat dreta del f. I i impedeix llegir-hi les anotacions afegides). No està atacat pels insectes. Conserva la integritat original dels folis, que no van ser tallats ni tan sols pel primer relligador.
Procedència:1. Un jueu català anònim, al tombant del s. XIV al XV (que no necessàriament va ser el comitent de la còpia). 2. Possiblement, un eclesiàstic catalanoaragonès destinat a Toledo, que el llegaria a la Biblioteca de la Catedral, potser l'arquebisbe Pedro de Luna (que abans havia estat administrador del bisbat de Tortosa), a principis del s. XV. -- 3. Biblioteca Capitular de Toledo (ja figura a l'inventari de 1727). -- 4. Biblioteca Nacional de España, arran de la incautació dels béns culturals de l'Església decretada per la Primera República Espanyola, durant 1869-1875. -- 5. Biblioteca Capitular de Toledo, des del decret de devolució de 1875.
Persones relacionades:Pero de Luna y de Albornoz (c. 1375 – 1414)

Bibliografia

Descripcions:Sarmiento - Mecolaeta (1727 [manuscrit]), Índice de la Librería de la ..., núm. 379 (no esmenta el text 2)
Frías Pérez (1807-1808 [manuscrit]), Biblioteca manuscrita e impresa ..., *** (no esmenta el text 2)
López - Núñez (1914-1920), "Descriptio codicum franciscalium ...", 13 (1920), pp. 87 i 93
Millàs i Vallicrosa (1934), "Els manuscrits lul·lians de la ...", p. 369
Millàs i Vallicrosa (1942), Las traducciones orientales en ..., pp. 81-82, núm. XV (segueix la foliació errònia)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 186-187 (text 2)
Kibre (1985), Hippocrates Latinus: Repertorium ..., p. 64 (text 2; cita un ms. a la BNE confòs amb aquest)
Carré (2000), Hipòcrates: Aforismes ..., pp. 25-26
Llull DB
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1581
Reproduccions fotogràfiques:Institut für Systematische Theologie, Arbeitsbereich Quellenkunde der Theologie des Mittelalters, òlim Raimundus-Lullus-Institut, Univ. Freiburg (incompleta, només ff. 1r-70r)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital completa en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV ex. - XV in. - estimada
Origen:Occidental?
Copista:Anònim
Notes:Datació segons Hipòcrates 2000 i BITECA. Altres datacions: prin. del s. XV (Millàs 1934, Millàs 1942 i Llull DB); s. XV (Institut für Systematische Theologie, Arbeitsbereich Quellenkunde der Theologie des Mittelalters, òlim Raimundus-Lullus-Institut, Univ. Freiburg).
El text 2 (afegit a finals del s. XIV o principis del XV) no conté neutralitzacions, cosa que podria indicar una procedència occidental de la còpia.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana: corn de cacera amb dues línies travesseres a la part central i una altra a l'extrem, penjat d'una corretja entrellaçada, al mig dels bifolis.
Foliació
Núm. total de folis:II + 71 ff.
Núm. de guardes originals:2 + 0
Núm. de guardes afegides:3 + 3
Notes:No hi ha foliació antiga. Dues foliacions recents amb llapis al marge superior dret del recto dels folis: una de primera, amb errors, numera els folis de 10 en 10 (encara és seguida per Millàs 1942) i una de segona corregeix l'anterior numerant-los tots. Dos folis de guarda inicialment en blanc al principi del volum, sense foliar (ff. I-II) i molt tacats d'humitat, al recto del primer dels quals hi ha les anotacions en llatí i en hebreu ja indicades. La relligadura moderna afegeix folis de guarda propis (vegeu Relligadura). Un foli tallat al final del volum (f. [72]), del qual resta un taló prou ample com per veure que contenia, al recto i al verso, receptes de medicina en llatí afegides per una altra mà.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:295 x 205 mm
Composició material
Plecs
Número:6
Tipus:6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6[-1]
Signatures:sí. Alfanumèriques, a l'extrem inferior dret dels folis. També conserva les indicacions per al relligador a l'extrem superior i inferior dels folis (repeteix un fragment del text de la primera i darrera línia) i al centre de cada plec (una creu).
Reclams:sí. Verticals interiors, molt a prop del plec, als ff. 12v, 24v, 36v, 48v i 60v.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:183 x 122 mm
Ratllat:sí. A punta seca.
Perforat:sí.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1r-70r (text 1)
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. 70r-71r (text 2)
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Més angulosa que l'anterior. Les paraules inicials de cada aforisme en gòtica textual.
Escriptura 3
Lloc al ms:f. [72rv]
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Receptes de medicina en llatí en un foli del qual en resta només un taló. Potser és la mateixa mà autora de l'anotació marginal del text 1, en lletra més menuda.
Escriptura 4
Lloc al ms:f. [Ir]
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Un fragment moral en llatí.
Escriptura 5
Lloc al ms:f. [Ir]
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Cursiva sefardita. Una anotació en hebreu de caire privat o familiar.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples; Absents [buits]. El text 1 té caplletres simples en vermell. Al text 2 les caplletres són absents, amb buits per traçar-les i sense lletra guia.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Invocació inicial, rúbriques i calderons en vermell al text 1. Rúbriques en negre al text 2.

Descripció interna

1. Ramon Llull, Lectura super figuras Artis demonstrativae – ff. 1r-70r
Consistència:Inclou el Liber cahos (ff. 20v-54r).
Preliminars:[Invocació:] «Deus pater et domine qui deificativus es et deificans eternaliter ... -- ... per infinita secula seculorum. Amen» (f. 1r).
Pròlegs:«De prologo. — Quoniam Deus multum esse recolibilis, intelligibilis et amabilis... -- ... ut prediximus tractandum est primitus et inde de ceteris consequenter» (f. 1rv).
Íncipit:«De figura A. — A figura Dei esse. Supponitur que dividitur in duas partes..» (f. 1v).
Èxplicit:«... tanto maior est in eo dubio que ex parte ipsius nisi habet ortum» (f. 69v).
Epíleg:«De fine libri. — Auxiliante Deo, cui per infinita secula sit laus et honor, hanc Lecturam Artis demostrative ad exitum duximus... -- ... et que facere proponimus ad exaltacionem cognicionis et amoris omnipotentis Dei» (ff. 69v-70r).
2. Hipòcrates, Aforismes [sense el comentari de Galè], Traductor: Anònim – ff. 70r-71r
Consistència:fragmentària
Consistència:Manca el pròleg de Constantí l'Africà i el comentari de Galè. Conté només la primera partícula completa i els deu primers aforismes de la segona.
Íncipit:«<I.1> [L]a vida és breu, la art longa, lo temps poch, los sperimens fallables, jutjar greu. Et per so fa mester al metge no solament saber alhò que li fa mester, mas en ordonar lo malalt e aquels qui·l garden e les coses defores...»
Èxplicit:«... <II.9> Los corsos, qui·ls vol purgar, primerament cové apparelhar la matèria. <II.10> [Los] corsos qui no·n són nets, [c]on pus los nodrex hom aytant més los fa hom de dany [...]».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).