MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2346 (23 / November / 2024)

Girona - Arxiu Històric de Girona - Manuscrits llatins - Gi-1-260/4/Llatí/darrere i Gi-5-120/6/Llatí/davant

Publicació de la fitxa: 2016-04-25
Darrera modificació: 2016-07-05
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Històric de Girona
Fons:Manuscrits llatins
Signatura:Gi-1-260/4/Llatí/darrere i Gi-5-120/6/Llatí/davant

Història

Intervencions d'interès històric:Entre els dos capítols copiats i sobretot al peu del foli hi ha proves d'escriptura (lletres, paraules soltes i altres signes).
Estat de conservació:Amb considerables galeries de corcs, sobretot a les parts superior i inferior del foli, que en van determinar la fractura en dos trossos, afectant el text: un tros ocupa tota la part dreta del foli i un altre, major, tota la resta, aquest darrer amb un sector mig desprès a la part superior central. A causa de la seva procedència, els dos fragments es conserven en carpetes diferents, protegits en bosses de plàstic, i amb signatures diferents.
Procedència:Del farciment de reforç de la coberta posterior d'un protocol de 1400 que s'atribueix al notari de Girona Pere Despont (AHG, Fons notarials, Girona-01, 260), el fragment major, i del de la coberta anterior del protocol de 1361 del també notari de Girona Bartomeu Vives (AHG, Fons notarials, Girona-05, 120), el fragment menor. El reforç de les cobertes d'aquests protocols fou encomanat a un mateix relligador en un mateix moment, que ara per ara només pot datar-se vers 1400 o més tard. El relligador aprofitava el que tenia a mà per a reforçar les cobertes, ja fossin fragments de còdexs en desús o papers diversos.
Persones relacionades:Pere Despont (fl. 1360 – 1404)
Bartomeu Vives (fl. 1345 - 1361)

Bibliografia

Descripcions:Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..."
Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ..."
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2777
Bibliografia contextual:Panunzio (1963-1964), Bestiaris
Reproduccions fotogràfiques:Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..." (en color, només el fragment major)
Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ...", p. 1054 (en color, complet)
Bellés Boeta (2016), Els bestiaris catalans: estat de ..., p. 54 (en color, complet)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:No és un fragment de còdex sinó un foli de paper espars en el qual es copià, de manera intencionadament parcial, el text que conté (Iglesias 2005 i 2010: 1047-1048).
Agraïments: Joan Ferrer, director de l'AHG (3-V-2016).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV ex. - XV in. - estimada
Origen:Girona
Notes:Datació segons Iglesias 2010: 1047 i 1049. Altres datacions: s. XIV-m (Iglesias 2005; BITECA). L'afirmació d'Iglesias 2005 que seria "un dels testimonis més antics coneguts fins ara, si no el més antic, de la difusió del gènere literari dels bestiaris", queda matisada a Iglesias 2010: 1047, 1049-1050 i 1053 amb la reconsideració de la cronologia, que compartim.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:1
Notes:L'espai corresponent a les últimes línies del recto i tot el verso són en blanc.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:235 x 133 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:160 x 112 mm
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:Tot el manuscrit
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Girona
Decoració i jerarquització
Rúbriques:Sense rúbriques ni decoració de cap tipus.

Descripció interna

1. Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim
Consistència:fragmentària
Íncipit:«Lo pigot sí és .I. [interl.: mal?] aucel li quol à fort bech, [e fa] son niu en les caus ro[...] dels arbres foradant a[b l]o bech. E con ha fet son niu e al[cu]n hom lo cerc[...]»
Èxplicit:«... Lo pellicà sí és .I. oçel qui ha <a>ytal neture: que con él ha fets sos fills e són grans e crescuts, leva<n>-se cont[r]a lur para e feren-lo ten fortment que lo para s'i enf[e]lonex e, per ira e per gran iniquitat que li'n pren, mata [so]s fills tots, e estan morts .IIII. dias e .IIIes. nits [...]».
Observacions:Conté els capítols sobre el pigot i el pelicà (del primer tot el text i del segon només les frases inicials que es reprodueixen aquí), amb variants significatives respecte del text dels dos manuscrits complets conservats (A i B a Panunzio 1963-1964). Descobert i identificat per Toni Iglesias (Iglesias 2005 i 2010).
Edicions:Bellés Boeta (2016), Els bestiaris catalans: estat de ..., pp. 57-59
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).