MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2318 (23 / November / 2024)

Wolfenbüttel - Herzog August Bibliothek - Cod. Guelf. - 233 Gud. lat.

Publicació de la fitxa: 2016-01-29
Darrera modificació: 2016-01-30
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Sebastià Giralt
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Wolfenbüttel
Institució:Herzog August Bibliothek
Fons:Cod. Guelf.
Signatura:233 Gud. lat.

Bibliografia

Descripcions:Vilanova (1999), De esu carnium, p. 89.
http:/​/​diglib.hab.de/​drucke/​15-4f-10-4b/​start.htm?i ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1468 - expressa
Origen:Cartoixa de Montelli (Tarvisio)?

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:69 ff.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:205 x 145

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, De esu carnium – ff. 85r-90r
Preliminars:Tractatus magistri Arnaldi de Villa Nova contra detractores et latrantes qui velut dente canino rodere non cessant publice et in angulo contra cartusienses quod non dant suis infirmis carnes
Adversum me loquebantur
Íncipit:Adversum me loquebantur
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).