MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2310 (22 / November / 2024)

Basilea [Basel] - Öffentliche Bibliothek der Universität - Manuscrits - D.I.18

Publicació de la fitxa: 2015-12-17
Darrera modificació: 2015-12-18
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Sebastià Giralt
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Basilea [Basel]
Institució:Öffentliche Bibliothek der Universität
Fons:Manuscrits
Signatura:D.I.18

Bibliografia

Descripcions:http:/​/​aleph.unibas.ch/​F/​?local_base=DSV05​&con_lng= ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1333 - 1335 - estimada
Notes:Datació f. 8ra: 1333
Segons AVOMO 1361 (nota)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:149 ff.
Dimensions
Alçada x base:350-355 x 240-250

Descripció interna

1. Joan de Parma, Pseudo-Arnau de Vilanova, Practicella – ff. 116-117
Preliminars:Explicit tractatus de medicinis digestivis et evacuativis humorum in quolibet membro et de medicinis confortantibus omnia membra principalia et de dosy earum quam fecit magister Arnaldus de Villa nova.
Observacions:Atribuït a AV
2. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – ff. 145r-149v
Preliminars:Incipit Regimen sanitatis editum a magistro Arnardus de Villa Nova. Deo gracias.
Íncipit:Prima pars vel consideratio sanitatis conservande pertinet aeris eleccioni
Èxplicit:panus lenis immersus ano suaviter quantum poterit intromittatur. Deo Gracias. Itum librum fecit magister Arnaldus magister in medicina.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).