MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2228 (05 / October / 2024)

Sant Hilari Sacalm (Selva) - Col·lecció particular d'Àngel Serradesanferm - Ms. el Borrell 2

Publicació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2015-11-14
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:altra procedència
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Sant Hilari Sacalm (Selva)
Institució:Col·lecció particular d'Àngel Serradesanferm
Signatura:Ms. el Borrell 2

Relligadura

Original:
Datació:s. XV-2
Estat:En mal estat.
Notes:És un document notarial reaprofitat.
Llom
Matèria:Pergamí
Coberta
Matèria:Pergamí

Història

Notes de possessors:«Angelina, serventa de Déu» (f. 16v, al final del darrer text).
Intervencions d'interès històric:Conté un paper plegat amb lletra de Carreras Candi: «Oració per tenir bona mort, per anar de part, etc., oracions més curtes y apropiades per tot» (Vila - Sierra 2012: 29n).
Estat de conservació:Deficient. Taques d'humitat a la part inferior dels folis que afecten el text.
Procedència:En la segona meitat del s. XV pertanyia a una certa Angelina (veg. Angelina i Notes de possesors). El ms. Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 1 porta una nota de possessió d'un cert Ignasi Domènec, al qual potser també va pertànyer aquest ms. en el s. XVI avançat. El 1920, quan fou consultat i editat per Francesc Carreras i Candi, formava part, com l'acabat d'esmentar, del fons familiar de Manuel Borrell, propietari de l'antiga masia del Borrell (Sant Hilari Sacalm, Selva, sota el puig de Solterra, al terme de l'antiga parròquia de Santa Maria de Mansolí), actualment enrunada. Adquirit per Àngel Serradesanferm a un descendent dels propietaris del mas (Vila - Sierra 2012: 28n).
La proximitat del Borrell al castell de Solterra, la batllia i castlania del qual els propietaris del mas consta que tenien arrendada almenys en el segle XIV i la capella del qual mantenien fins a l'inici del s. XX (veg. Manuel Borrell), ha fet suposar —sense prou fonament— que el ms. provindria del castell (Carreras 1921-1922: 199; Vila - Sierra 2012: 30).
Persones relacionades:Angelina (fl. s. XV-2)
Ignasi, de Can Domènec (fl. s. XVI)
Manuel Borrell (fl. 1920)
Àngel Serradesanferm i Valls

Bibliografia

Descripcions:Carreras i Candi (1921-1922), "Lo Passament de la Verge María ...", pp. 197-198 i 215
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 29-30 i 36-38
Reproduccions diplomàtiques:Carreras 1921-1922: 215-222 (ed. de tot el ms.)
Vila - Sierra 2012: 48-52 (ed. de tot el ms.)
Reproduccions fotogràfiques:Vila - Sierra 2012: 52 (facs. dels ff. ***)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Miscel·lània d'obres de pietat popular adaptades a una funció talismànica, per a subvenir, en particular, a necessitats relacionades amb l'embaràs i el part. Fou posseïda i potser també elaborada per una dona.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-2 - estimada
Origen:Sant Hilari Sacalm?
Copista:Anònim
Notes:Segons Carreras 1921-1922: 197 i Vila - Sierra 2012: 29. Carreras, però, dubtà i l'assignà també a mitjan s. XV (p. 215; Vila - Sierra 2012: 48).
Potser fou copiat per la dona que subscriu al final de l'última obra, Angelina.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:16 ff.
Notes:Sense foliació.
Dimensions
Alçada x base:110 x 82 mm
Composició material
Plecs
Número:1
Tipus:8+8

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:108 x 74 mm

Descripció interna

1. Melitó de Sardes (pseudo), El Traspassament de la Verge Maria – ff. 1r-11r
Preliminars:[Rúbrica:] «Lo Trespassament de la Verge Maria».
Pròlegs:«Así comensa Lo Trespasament de la Verge Maria e lo reculliment de aquella. E diu que tota persona dirà ho·l farà dir... - ... tan prest se n'yrà espeventablement, que may no·y tornarà. E comensa axí».
Íncipit:«En aquell temps que nostra dona Sancta Maria era en Jerusalem e preguave en lo templa de Jesucrist (lo seu car fill de Jesucrist), que lli fes a saber quont axiria d'equest segla...».
Èxplicit:«... e tornaren-se'n per los lochs e preÿcar la fe catòlica de Jesucrist per convertir totes les gens que coneguessen Jesucrist e les sues hobres».
Epíleg:[Colofó:] «Así es complide La Asunció de la Verge Maria. Plàsia-li que·m do guoig e alagria en equest món e an l'altro paradís. Amén. Finita».
2. Anònim, Oracions per afavorir el part i altres finalitats (Col. Serradesanferm, Borrell 2) – ff. 11r-16v
Íncipit:«Aquesta oració és de la Verge Maria, e à aytal propietat: que tota persona qui la digua ho lla fassa dir ho lla port ab bona devoció no li cal aver pahor que moyra...»
Èxplicit:«... cum sana e salva portets lo teu preciós e car fill e·l desliurets, axí sana e salva lo posca jo desliurar, la mia persona e lo que jo aport, sens tot perill. Amén».
Epíleg:«Angelina, serventa de Déu».
Observacions:Grup de cinc oracions per a la mateixa finalitat.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).