MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2223 (23 / November / 2024)

Florència [Firenze] - Biblioteca Medicea Laurenziana - Manoscritti: Plutei - Plut. 88.49

Publicació de la fitxa: 2015-10-17
Darrera modificació: 2018-09-03
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Florència [Firenze]
Institució:Biblioteca Medicea Laurenziana
Fons:Manoscritti: Plutei
Signatura:Plut. 88.49

Bibliografia

Descripcions:Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 462
Catàleg de la biblioteca
Omès a l'AVOMO X.1 i a Feliu 2006-2007
Reproduccions fotogràfiques:BML Online

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada
Origen:Europa central o oriental
Notes:Segons Ziegler 2011-2013 ("s. XV., Ashkenaz").

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 46r-90v
Observacions:El text de l'obra d'Arnau de Vilanova, Practica summaria hi té diferents íncipit i èxplicit, i una ordenació i uns apartats diversos dels que hi ha als altres mss. de l'Arnaudina (és una traducció diferent d'aquesta darrera obra?). Amb anotació marginal, sobretot als capítols sobre les hemorroides i la menstruació.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).