MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2221 (22 / November / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Hébreu - 1176

Publicació de la fitxa: 2015-10-13
Darrera modificació: 2018-08-16
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Hébreu
Signatura:1176
Signatura alternativa:Sorbonne 245

Bibliografia

Descripcions:Munk - Derenbourg - Franck - Zotenberg (1866), Catalogues des manuscrits ..., p. 216
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 49-51
Catàleg online de la BnF
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:El ms. conté també:
* 1. f. 1r i ss. Maimònides, Tractat de l'asma (hebreu), traduït de l'àrab a l'hebreu per Samuel Benvenist (només part del cap. 12 i el cap. 13 i final de l'obra).
* 3. f. 38v i ss. Jucef ben Josué ibn Vives ha-Lorquí, Comentari al Cànon d'Avicenna (hebreu), en hebreu.
Còpia efectuada per Barzili, fill de Maimó Ḥabīb, Alizano (Alzano, Llombardia?).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:ss. XIV-XV - estimada
Origen:Itàlia
Notes:Segons Feliu 2006-2007: 49.

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:"Escriptures sefàrdiques semicursives de tipus italià dels segles XIV-XV" (Feliu 2006-2007: 49).

Descripció interna

2. Arnau de Vilanova, Llibre del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Samuel ben David Eben-Soham, àlies Burla – ff. 11v- 37r
Consistència:Conté l'obra sencera (cap. 1-18), però manca el colofó del traductor que apareix al ms. BnF Hébreu 1128.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).