MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2218 (23 / November / 2024)

El Escorial - Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial - Manuscritos - G.III.20

Publicació de la fitxa: 2015-10-12
Darrera modificació: 2015-10-17
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:El Escorial
Institució:Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial
Fons:Manuscritos
Signatura:G.III.20

Història

Intervencions d'interès històric:Al final del text 4 hi ha una nota sobre la compra del ms. l'any 1415, transcrita per Ziegler 2011-2013: 463n.

Bibliografia

Descripcions:Llamas (1941-1943), "Los manuscritos hebreos de la ...", 3 (1943), pp. 45-45
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ... [AVOMO X.1], pp. 412 i 414
Barco del Barco (2003-2006), Catálogo de manuscritos hebreos ..., vol. 3, pp. 190-191
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 55-57
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", pp. 462-463 (sense tenir en compte Feliu 2006-2007)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:També conté:
* 1. ff. ***. Anònim, Notes de medicina en hebreu (aljamiat en castellà?: "en judeoespañol", segons Barco del Barco 2003-2006).
* 2. ff. ***. Galè, Séfer ha-refu'ot ha nifradot, trad. a l'hebreu per un anònim.
* 3. ff. 46v-104r. Ibn Zuhr, Séfer kelal ba refu'a (o Ha-menora ba refu'a), trad. (de l'àrab) a l'hebreu per Samuel ben Salomó ben Natan.

L'errònia interpretació de les obres contingudes en aquest ms. (i al ms. Lió [Lyon] - BML - Manuscrits - 15) i l'acumulació de referències de segona mà han originat un seguit de confusions sobre el seu autèntic contingut, en particular arran del text 2 (Arnaudina), el seu traductor i la data de la traducció catalanohebrea de l'abreujament de l'obra d'Arnau de Vilanova, Summa del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Israel ben Jucef Caslarí conservada en altres mss. (AVOMO X.1: 412-414; Feliu 2006-2007: 55-57): 1) no conté, com s'ha dit i repetit, cap traducció del Regimen sanitatis arnaldià; 2) el traductor del text 2 no és Israel ben Jucef Caslarí (fl. s. XIV-1) sinó el metge jueu català Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1) (que no són la mateixa persona, ni cap d'ells és identificable amb el poeta avinyonès Israel ben Jucef ha-Leví, com encara repeteix Ziegler 2011-2013); 3) el colofó del traductor, que conté clarament el nom de Crescas des Caslar, no inclou cap data (però Crescas des Caslar fou autor d'una traducció, que data l'any 1327-1328, de l'obra de Joan de Toledo, Pseudo-Arnau de Vilanova, Llibre de conservació de sanitat (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar, presentant-lo com a 'segon regiment' Arnau de Vilanova, d'acord amb la seva font catalana, i per això, sumant interpretacions errònies, s'ha datat la traducció de l'abreujament del Regimen sanitatis que va fer Caslarí a Avinyó l'any 1327).

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:Barco del Barco 2003-2006 confon el colofó del traductor del text 4 amb el d'un copista.
Datació:ss. XIV-XV - estimada
Origen:Provença
Notes:Segons Feliu 2006-2007: 55. Altres datacions: s. XV (Barco del Barco 2003-2006); "s. XV (Spanish hand; cursive)" (Ziegler 2011-2013).

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:"Escriptura cursiva sefàrdica de tipus provençal dels segles XIV-XV" (Feliu 2006-2007: 55).

Descripció interna

4. Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 104v-147r
Íncipit:'I ara donarem principi a l'Ordre de les medicines [Sefer ha-refu'ot] de mestre Arnald de Vilanova...' (Feliu 2006-2007).
Èxplicit:'... Fins aquí aquest compendi amb tot el treball i tot l'esforç que hi hem esmerçat. Ets tu, oh Déu, salvació eterna, qui em donares a mi, Arnau de Vilanova, el teu servent, la voluntat de fer i d'haver cura d'aquesta petita obra, triada dels llibres antics i de les propietats que ens han estat revelades des del cel. M'hi he esforçat perquè sigui profitosa, a glòria teva i per al profit general, i en particular a glòria i profit del meu excel·lent senyor, el rei Robert, que visqui llargament! Et prego, oh Déu, que guardis aquest llibre de l'engany dels falsadors, i que els qui el consultin amb confiança siguin duts dretament a la porta de la medicina i se'ls il·luminin els ulls i el cor amb la comprensió de les coses segons la manera en què han estat exposades. En canvi, els qui examinin aquest llibre amb odi, gelosia i malvolença, que s'esgarriïn en llurs camins i caiguin a les tenebres de la Gehenna! A tu, oh Déu, la lloança eterna i la benedicció perpètua' (Feliu 2006-2007).
Epíleg:[Colofó del traductor:] 'Acabat és aquest llibre, anomenat Arnaudina, d'acord amb el nom de l'autor, que és mestre Arnau de Vilanova. El traslladà de la llengua cristiana a la llengua sagrada el metge complit mestre Crescas des Caslar, que l'excel·lència de l'home fort sigui exalçada! Finit i acabat, que Déu en sia lloat!' (Feliu 2006-2007).
Text:En començar a parlar de les febres i de l'orina (f. 124v), diu: 'Fins aquí hem parlat de les malalties específiques, és a dir, d'aquelles que, pel que sembla, no afecten totes les parts del cos, a fi de complir la promesa feta al senyor rei Robert, que visqui llargament! Ara parlarem de les malalties que afecten el cos, tot el cos, anomenades febre' (Feliu 2006-2007).
Edicions:Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", pp. 462n (rúbriques) i 463n (colofó)
Bibliografia:Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 56-57 (trad. catalana dels fragments aquí reproduïts)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).