MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2216 (22 / November / 2024)

Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - Institute of Oriental Manuscripts of the Russian Academy of Sciences - B 290

Publicació de la fitxa: 2015-10-12
Darrera modificació: 2015-10-17
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Sant Petersburg [Sankt Peterburg]
Institució:Institute of Oriental Manuscripts of the Russian Academy of Sciences
Signatura:B 290
Signatura alternativa:Evr. B-290

Bibliografia

Descripcions:Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 55 i 59
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 464
Omès a l'AVOMO X.1

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:ss. XIV-XV - estimada
Origen:Provença
Notes:Segons Feliu 2006-2007: 55. Altres datacions: "s. XV (Spanish hand)" (Ziegler 2011-2013).

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:"Escriptura sefàrdica cursiva de tipus provençal dels segles XIV-XV" (Feliu 2006-2007: 55).

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 1r-25v
Consistència:fragmentària
Consistència:Selecció de capítols, amb la dedicatòria al rei Robert I de Nàpols, però no el colofó datat del traductor hebreu.
Observacions:És el mateix text que conté el ms. Lió [Lyon] - BML - Manuscrits - 15. Porta el títol 'Arnaudina' i el nom 'S. Wiener' a la primera pàgina.
Edicions:Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 464 (rúbriques, títol i nom de la primera pàgina)
2. Arnau de Vilanova, Summa del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Israel ben Jucef Caslarí – ff. 26ra-36ra
Consistència:fragmentària
Consistència:Només els cap. 8-17.
Observacions:És el mateix text que conté el ms. Lió [Lyon] - BML - Manuscrits - 15.
3. Joan de Toledo, Pseudo-Arnau de Vilanova, Llibre de conservació de sanitat (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 36r-41v
Epíleg:[Colofó del traductor:] 'És acabat el tractat fet sobre el regiment de la sanitat que va escriure el savi metge mestre Arnaut de Vilanova. L'ha traduït de la llengua de romans [=romanç, català] a la llengua santa el metge eminent mestre Crescas de Caslar l'any 88 del sisè mil·lenari [= 1327/28]. Lloança a Déu, i només a Ell l'alabança' (Feliu 2006-2007).
Observacions:Copiat tot seguit del text 1, sense solució de continuïtat, com a pretès 'segon regiment' d'Arnau de Vilanova. El colofó del traductor (en realitat només del text 2) tanca aquest pretès conjunt unitari. És el mateix text que conté el ms. Lió [Lyon] - BML - Manuscrits - 15.
Edicions:Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 464 (colofó, que atribueix erròniament al text 2)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).