MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2114 (22 / November / 2024)

Berlín [Berlin] - Staatsbibliothek Preußischer Kulturbesitz - Hdschr. - germ. oct. 477

Publicació de la fitxa: 2015-01-23
Darrera modificació: 2024-10-18
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Berlín [Berlin]
Institució:Staatsbibliothek Preußischer Kulturbesitz
Fons:Hdschr.
Signatura:germ. oct. 477

Bibliografia

Descripcions:Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., vol. II, p. 775
https:/​/​books.openedition.org/​efr/​2950
Rodríguez Guerrero (2010-2013), "El origen del pseudo-arnaldiano ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1424 - 1427 - estimada

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, De vinis – ff. 53v-68r
Pròlegs:Michi Petro Arnaldi in artibus et in medicina magistro dei misericordia licet indigno Anno incarnacionis domini M ccc xL primo: In sompno angelicus spiritus ita dixit: Petre surge velociter, veniet enim ad te scotus portans Arnoldus de Villa nova de secretis magnis medicine et virtutibus mineralibus specierum artificialis vini.
Íncipit:Cum instat tempus quo medicinalia confici solent vina. Ecce quorundam usuales confectiones quas premente habeo hic describo cum potestatibus sive laudibus eorundem et receptam similiter electuarii regalis de quo feci aliquando mentionem...
Èxplicit:...Et si ponantur ipse vue vel pruna vel fycus in vino vel aqua, in qua exuctuata(!) fuit aliqua laxativa implebuntur humore illo laxativo: et acquiretur eis virtus laxativa humoris secundum genus laxativorum incorporatus in liquore praedicto.
2. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – ff. 77v-97r
Bibliografia:Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., p. 405
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).