MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms211 (22 / November / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Lat. - 11228

Publicació de la fitxa: 2019-02-17
Darrera modificació: 2019-03-10
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Lat.
Signatura:11228
Signatura alternativa:Suppl. lat. 596 (f. 1r)

Relligadura

Original:no
Datació:1845
Estat:En mal estat. Protegida amb sobrecobertes de paper.
Llom
Matèria:Pell vermella
Títols:«MEDICAMENTORUM | FORMULAE» (teixell).
Coberta
Matèria:Pasta i mitja pell vermella

Història

Segells:De la BnF (ff. 1r i 86v).
Intervencions d'interès històric:Notes marginals en llatí i en català (correccions, addicions, comentari) i crides d'atenció («Nota», manetes, creus) de la mà que va afegir el text de la missa en català.
Recepta en llatí afegida per una altra mà al f. 6v. Cita un Gerardus fisicus i l'atribueix als monjos de la Real, a Mallorca.
Estat de conservació:En bon estat general. El text del foli inicial i del foli final del primer plec, que conté l'índex del contingut, està molt esborrat, cosa que fa pensar que aquest plec va estar un temps separat i això explicaria que es perdés algun foli tot seguit, al principi del text.
Pergamí mancat d'un tros amb pèrda de text al marge inferior del f. 87.
Procedència:És un dels 44 mss. de la col·lecció personal del papa Pius VI que Napoleó li arrabassà, juntament amb moltes obres d'art, durant la campanya d'Itàlia, arran del tractat de Tolentino de 1797, i que poc després d'aquesta data foren transferits a la BnF (Laffitte 1989: 310). Potser l'havia obtingut a Nàpols, on havia conduït una missió diplomàtica el 1746.
Persones relacionades:Pius VI (1717 – 1799)

Bibliografia

Descripcions:Delisle (1863-1874), Inventaire des manuscrits latins ..., p. 115
Wickersheimer (1954), "La Practica de Grégoire de ..."
Brunel (1960), "Les hanches du Roi Pêcheur ...", pp. 37-38
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 103
Laffitte (1989), "La Bibliothèque nationale et les ...", p. 310
Ausécache (2007), "Manuscrits d’antidotaires ...", p. 64n
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 114
Catàleg online de la BnF
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1242
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en b/n a partir de microfilm)
BC (reprod. en microfilm)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:En els ff. 1r-6v hi ha un índex, ordenat alfabèticament, de les malalties tractades a tot el volum, que remet a la numeració introduïda als marges del text pel mateix copista (aquest índex de matèries no és àpode com es va creure a Cifuentes 2007). Hi ha mots i frases en català en el text llatí de tot el ms.
Els dos afegits posteriors (Experimenta, Com ni què deu hom pensar a la missa), però també la Practica de Gregori de Montelongo i algun element del Receptarium llatí (text 4), remeten al perfil d'un eclesiàstic que exerceix la medicina, possiblement en un ambient monacal (potser el monestir de la Real de Mallorca, d'on prové el primer afegit) o bé a un físic-cirurgià laic pròxim a aquests ambients. Després el ms. passaria a Sicília i al regne de Nàpols, on el devia trobar el futur Pius VI.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV primer quart - estimada
Origen:Mallorca? - Sicília?
Copista:Anònim
Notes:Datació a partir de les característiques codicològiques, paleogràfiques i de la scripta catalana. La recepta afegida al f. 6v (text 1) remet a Mallorca. Altres datacions: s. XIV (BnF); s. XIV-XV (Bohigas 1985 i Cifuentes 2007); c. 1376-1450 (BITECA); s. XV (Delisle).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Notes:Pergamí defectuós d'origen als ff. 5, 10, 39 i 52 (el text s'hi adapta).
Foliació
Núm. total de folis:91 ff.
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:No hi ha foliació antiga. En lloc d'això, a l'elaborar el ms. es va introduir numeració correlativa a blocs de text, que és discrecional (no correspon a parts de les obres). Aquesta numeració permet trobar els continguts a partir de l'índex de matèries inicial, que hi remet. És feta en romans, en vermell, als marges i per això sovint ha estat tallada pel relligador. Comença amb el núm. .III., de manera que deu faltar algun foli entre l'índex i l'inici del text. Bohigas i altres altres investigadors han confòs aquesta numeració amb una foliació antiga. Modernament, a l'ingressar a la BnF, s'hi va introduir una foliació en aràbics, feta a ploma. També falta un o potser dos folis entre els actuals 29 i 30. El f. 91 és més curt de baix i podria ser afegit.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:216 x 141 mm
Composició material
Reclams:sí. Horitzontals, interns, emmarcats en vermell, molt avall, en algun cas tallats pel relligador: ff. 29v?, 58v, 70v?, aquest darrer tallat.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
columnes
Notes:L'índex de matèries és l'única part que es presenta a dues columnes.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:170 x 100 mm
Número de ratlles:30
Foli de referència:f. 7r
Ratllat:sí. Amb mina de plom.
Perforat:sí.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1r-90v
Tipologia:Gòtica textual
Datació:s. XIV primer quart
Especificacions:Índex de matèries, text principal, correccions a aquest text i numeració del contingut.
Escriptura 2
Lloc al ms:f. 91r
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV-1
Especificacions:Addició sobre la missa. Aquesta mà també és autora de l'anotació marginal en llatí i en català present a tot el text principal.
Escriptura 3
Lloc al ms:f. 6v
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Una recepta mèdica en llatí, que es diu obtinguda d'un metge grec pels monjos de la Real, a Mallorca.
Correccions antigues
Correcció 1
Especificacions:Hi ha correccions del mateix copista principal i de la mà que anota en llatí i en català.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. Caplletres en vermell i blau, alternades, amb una mínima filigrana de contrast (tancada, sense extensions), generalment de dues unitats de pauta (excepcions: «Isopus» f. 37v, 5 unitats; «Sirupus» f. 45v, 3 unitats; «Incipit Spiramenta», f. 80r, 7 unitats).
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Rúbriques en vermell. Calderons en vermell i blau, alternats.
Marginalia:sí. Manetes i creus que complementen l'anotació, segurament de la mateixa mà.

Descripció interna

1. Anònim, Ad purgandum ventrem et coleras – f. 6vb
Íncipit:«Herba que dicitur sodi escit apud mari...»
Èxplicit:«... et per ipsos monachos sepe probata est medicina ista».
Observacions:Afegida per la mà 3. És el darrer text que es va introduir al ms. No té rúbrica.
2. Anònim, Receptari de París II (BnF Lat. 11228) – ff. 7r-26v
3. Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai – ff. 26v-32r
Consistència:fragmentària
Consistència:Hi ha una llacuna important, segurament per manca d'un o més folis, entre «Igia salvatrix» (f. 29v, núm. 32) i «Paulinum antidotum» (f. 30r, final núm. 33, acèfal).
Preliminars:[Rúbrica:] «Incipit liber de ethimologia et laudibus medicinarum» (f. 26v).
Pròlegs:«Et quia dictum est sufficienter de ponderibus omnium specierum que in ipsis medicinis ponuntur, restat nunc de ethimologia et laudibus earumdem et ad quas egritudines proprie ei principaliter valeant dicere» (ff. 26v-27r).
Íncipit:«Aurea alexandrina. — Aurea alexandrina ab auro aurea dicta ab Alexandro alexandrina peritissimo philosopho inventa...» (f. 27r).
Èxplicit:«... Unguentum fuscum. — Unguentum fuscum valet ad omne vulnus nam super vulnus positum sibi attrahit et attrahendo mundificat deinde sanat» (f. 32r).
Observacions:Respecta l'ordre alfabètic fins al f. 31v («Yerapigra abbatis de curia», núm. 36) i tot seguit afegeix els ungüents que s'havia saltat (ff. 31v-32r, núm. 36-37).
Després del breu pròleg transcrit, reprodueix literalment la primera part de molts capítols de l'Antidotarium Nicolai, sobre l'etimologia i les virtuts dels simples i d'alguns compostos, ometent les receptes que aquesta obra té a continuació en cada capítol. També omet la majoria dels compostos.
4. Anònim, Receptarium (BnF Lat. 11228) – ff. 32v-45r
Observacions:Els capitula libri aurei (f. 32rv) s'hauran de fitxar a part (comprovar).
5. Gregorio da Montelongo, Practica – ff. 45v-80r
Preliminars:Practica magistri Gregori [sic], Dei gratia archiepiscopi Tripolitani, que ab ipso magistro Gregorio probata est
6. Anònim, Experimenta (BnF Lat. 11228) – ff. 80r-90v
Preliminars:Spiramenta a diversis magistris probata
7. Anònim, Com ni què deu hom pensar a la missa – f. 91r
Íncipit:«Ací comença la significança com ni què deu hom pensar a la missa...»
Èxplicit:«... la missa se diu que parenostre».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).