MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms210 (08 / April / 2025)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Lat. - 6906

Publicació de la fitxa: 2018-08-22
Darrera modificació: 2018-08-22
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Lat.
Signatura:6906
Signatura alternativa:Colbert 1253
Regius 5005

Història

Procedència:1. Llenguadoc, potser Montpeller, s. XIV-1 o primer quart s. XIV (el volum factici tal com ha arribat; per als dos còdexs preexistents, vegeu Unitats de composició). - 2. Biblioteca de Colbert, formada a partir de c. 1659. - 3. Biblioteca reial de França, que adquirí la de Colbert l'any 1732.
Persones relacionades:Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683)

Bibliografia

Descripcions:Mellot - Fourmont - Villefroy (1739-1744), Catalogus codicum manuscriptorum ..., vol. 4.1, p. 292
Thorndike (1958), "Latin manuscripts of works by ...", pp. 60-61
Jacquart (1994), "Note sur la traduction latine du ...", en part. pp. 359-360
Jacquart (2000), "De l'arabe au moyen français, en ...", pp. 291-292 i 295
Jacquart (2001), "Note sur les Synonyma Rasis", pp. 117-118 i 120-121
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 114
Catàleg online de la BnF

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:2
Notes:Manuscrit factici de 197 folis en total constituït per dues unitats preexistents (A, ff. 1-112; i B, ff. 113-197), relligades juntes en la primera meitat del s. XIV, potser al primer quart. D'aquesta data hi ha addicions de diverses mans, algunes de les quals catalanes, als marges d'alguns folis d'una unitat i de l'altra (afegeixen receptes i fragments en llatí i en català). Les que són en català són d'una mateixa mà, que també escriu en llatí. Conté obres mèdiques de Rasís i uns sinònims mèdics arabollatins a partir de les seves obres, tot en llatí:
* A.1. ff. 1r-112vb Rasís, Liber Almansoris.
* B.2. ff. 113ra-141va Rasís, Liber divisionum.
* B.3. ff. 151va-164rb Rasís, Antidotarius.
* B.4. ff. 164rb-173ra Rasís, Liber de doloribus juncturarum.
* B.5. ff. 173ra-175va Rasís, Practica puerorum.
* B.6. ff. 175va-188rb Rasís, Experimenta.
* B.7. ff. 188rb-197vb Anònim, Synonyma Rasis.

Unitat de composició A

Folis implicats:ff. 1-112

Datació i origen

Datació:s. XII ex. - XIII in. - estimada
Origen:Llenguadoc o Catalunya
Notes:Datació segons Jacquart 1994 ("d'environ 1200... de la fin du XIIe siècle... origine proche de l'Espagne, peut-être en Catalogne") i Cifuentes 2007 ("Occitanie"). Altres datacions: s. XIV (Mellot - Fourmont - Villefroy 1739-1744); s. XIII-XIV (Thorndike 1958).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:112 ff.
Notes:Foliat 1-112.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:290 x 200 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
columnes
Quantes columnes:2
Notes:Els ff. 1-19 són escrits a línia tirada; la resta, a dues columnes.

Història

Intervencions d'interès històric:A l'inici, glosses marginals copiades al mateix temps que el text. Altres anotacions marginals afegides per moltes mans en tot el ms. Algunes d'aquestes mans són clarament catalanes (ff. 24r, 111v-112r en català, etc.).

Unitat de composició B

Folis implicats:ff. 113-197

Datació i origen

Datació:s. XIII-1 - estimada
Origen:Montpeller?
Notes:Datació segons Jacquart 1994 ("d'un autre origine et quelque peu posterieure"). Altres datacions: s. XIV (Mellot - Fourmont - Villefroy 1739-1744); s. XIII-XIV (Thorndike 1958); s. XIII-2, Occitània (Cifuentes 2007)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:85 ff.
Notes:Foliat 113-197.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:290 x 200 mm

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. En vermell i blau, alternades, amb filigrana de contrast.

Història

Intervencions d'interès històric:Anotacions marginals afegides per moltes mans en tot el ms. Algunes d'aquestes mans són clarament catalanes (f. 190v en català, etc.).

Descripció interna

1.1. Anònim, Recepta per fer tinta daurada (BnF Lat. 6906) – A – ff. 111v-112r
Íncipit:«Si volets fer aur music, enlutats .Iª. ampoleta de luto sapiencie, qui·s fa ab ayga de sal disolta, e pastats-ne argila de les olles, qui mils sofer foc...»
Èxplicit:«... e destemprats la pólvora ab clara ho ab ayga gomada, e escrivits-ne e semblarà aur».
7.1. Maur de Salern, Regles de la sagnia, Traductor: Anònim – B – f. 190v
Preliminars:[Rúbrica:] «Ricardus».
Íncipit:«Sagnia és dreta incisió de vena. E primerament sagnam el cap .XX. venes, ço és, .II. artèries detràs les orelles...»
Èxplicit:«... Si no ho pot soferir en .Iª. vegada, fe-u a cap de .VI. ho de .VIII. dies, ho d'un mes; e no·n tirages gran quantitat, que no és maestria».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).