MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2094 (22 / November / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Pal. lat. - 1245

Publicació de la fitxa: 2015-01-09
Darrera modificació: 2019-09-04
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Pal. lat.
Signatura:1245

Bibliografia

Descripcions:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ..., pp. 272-276
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., vol. II, p. 798-799
https:/​/​books.openedition.org/​efr/​2950

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV-2 - estimada
Origen:Alemanya - sud-occidental

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:85

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – ff. 13r-27r
2. Joan de Parma, Pseudo-Arnau de Vilanova, Practicella – ff. 57v-58v
Íncipit:Quoniam de melioribus amicis meis
3. Hipòcrates, De lege, Traductor: Pseudo-Arnau de Vilanova – f. 75r
Íncipit:Medicina est arcium excellentissima
Èxplicit:Explicit libellus de lege Ypocratis. Deo gracias.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).