MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms209 (13 / maig / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 563

Publicació de la fitxa: 2015-03-22
Darrera modificació: 2018-08-15
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:563

Relligadura

Original:no
Datació:s. XIX
Estat:En mal estat, gairebé despresa del volum.
Llom
Matèria:Pell
Títols:Illegible
Coberta
Matèria:Pasta
Altres elements:Paper pedra a l'interior. Etiqueta amb la signatura de la BnF a la part de dins de la coberta anterior.

Història

Segells:De la BnF, de l'inici del s. XX, als ff. a1r, a13r, a16r, 1r, 95v i b3v.
Notes de possessors:No n'hi ha.
Intervencions d'interès històric:Natalicis datats al f. a1r: «Ihesus. Die .XV. de mars l'any .M.CCCC.XLIIII. nasé Maria. Ítem, l'any .M.CCCC.XLV. nasé Catarina, a .X. dies de agost»; i data o prova d'escriptura al f. b2v: «Ihesus. In nomine Domini. Amen. .M.CCCC.XLV.». La mateixa mà o una de molt pròxima afegí tres anotacions marginals: «Nota de quartana» (f. 50r), «Nota febres quintes» (f. 56r) i «ydest ters» (f. 65r).
Recepta afegida per una mà italiana d'avançada la segona meitat del s. XV al f. b2v, sota la darrera data: «Siropo pro tercianis. Recipi manipulo uno de calamandrina, cinque fogie scolopendria, capilli veneris, erba dera. Siano bogite in doe pinte de aqua fine consuma la meytade e de questa decocione ne pigia ogni matina fin a dì vii mezo goto con meza onza de zucharo biancho». Alguns elements lingüístics d'aquesta recepta remeten al nord d'Itàlia (bogite 'bollite', mezo 'mezzo', goto 'bicchiere', onza 'oncia', zucharo 'zucchero', meytade 'metà'), potser a l'àrea de Venècia o a la de Gènova (fogie 'foglie', pigia 'piglia') (Ilaria Zamuner, Univ. di Chieti), on hi havia instal·lada una comunitat catalana, eminentment mercantil (Petti Balbi 2015). La mateixa mà, o una de molt pròxima a aquesta, afegí una prova d'escriptura al f. a1r, sota els natalicis: «Libro quando».
Signatura de la BnF al f. a1r («Espagnol | 563»), d'una mà de l'inici del s. XX.
Estat de conservació:Cos del volum en bon estat general. Algunes taques d'humitat als marges d'alguns folis, sobretot al principi i menys al final del volum, que no afecten el text. El primer i, sobretot, l'últim foli tenen els marges esquinçats. Tots ells són signes que delaten que el ms. va estar temps sense relligar o amb la relligadura molt malmesa. Relligadura moderna en mal estat.
Procedència:Adquirit per la BnF a Aix-les-Bains (Savoia) l'any 1905 (R. 10512), després de la publicació del catàleg d'Alfred Morel-Fatio (1892). La recepta en italià del f. b2v indicaria que el ms. estigué ens mans italianes des del s. XV-2, i segurament arribà a la Savoia, potser en el s. XIX, procedent d'Itàlia. El caràcter semiluxós de la còpia (impaginació, lletra, decoració), i el de la limitadíssima anotació marginal (dues indicacions del contingut i un aclariment) apunten a un comitent que no exercia la professió mèdica.

Bibliografia

Descripcions:Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques [=1930-1931], p. 101
Batllori (1947), "Notícia preliminar: les obres ...", p. 60
Avril - Aniel - Mentré - Saulnier - Zaluska (1982), Manuscrits enluminés de la ..., p. 169, núm. 220
Carré (1993), "La biblioteca del metge Jaume ...", p. 25
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. 59-61
Cifuentes i Comamala (1997), "«Translatar sciència en romans ...", p. 15
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 218
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", p. 451
Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ...", pp. 100-101
Cerdà Micó (2004), Lo Quart del Canon d'Avicenna ..., ff. 32-35
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1363
Catàleg online de la BnF
Bibliografia contextual:Petti Balbi (2015), "I catalani nella Genova ..."
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. en microfilm; reprod. digital en b/n a partir de microfilm)
BC (reprod. en microfilm)
Avril - Aniel - Mentré - Saulnier - Zaluska (1982), Manuscrits enluminés de la ..., làm. CXII (f. ***, b/n)
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., p. 65 (f. 7r, b/n)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., fig. 3 (f. a13r, b/n)
Mandragore (índex de caplletres i altres motius, sense reproduccions [12/02/2017])

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV ex. - XV in. - estimada
Copista:Anònim
Notes:Datació segons Badia 1996: 61, a partir de les filigranes del paper i de la lletra.
Altres datacions: s. XIV-2 (Bohigas 1985: 101; Avril et al. 1982; Carré 1993: 25; Cifuentes 1997: 15; Cifuentes 2000: 451; Cifuentes 2002: 100-101; Cerdà 2004: 32; Cifuentes 2006: 92; BITECA; Mandragore); s. XIV-ex. (BnF).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Paper gruixut, amb els corondells molt separats i ben visibles. Homogeni a tot el volum, però amb filigranes diverses: (1) corona, al primer plec (idèntica a Briquet § 4615, localitzada a Muret l'any 1393 i a Perpinyà els anys 1397 i 1398); (2) muntanya de tres cims, molt aplanada, inscrita en un cercle i amb una creu al damunt, al segon plec (vagament semblant a Briquet § 11854 i 11890, documentades a Itàlia, entre final s. XIV i prin. s. XV, i 11868, documentada a Itàlia i Perpinyà, sense data); i (3) campana, a la resta dels plecs (semblant a Briquet § 4063-4079, documentades a Itàlia, França i Alemanya, final s. XIV-prin. s. XV).
Foliació
Núm. total de folis:196 (III + 22 + CLXVI + [2] + III) ff.
Núm. de guardes afegides:3 + 3
Notes:Els ff. a1-a22 inicials, que porten la taula i la possible mostra, tenen només una foliació en xifres aràbigues, introduïda potser en el s. XIX. A continuació, els folis que contenen el text (ff. 1-166) porten només una foliació antiga en romans, en vermell (I-CLXVI). Segueixen, al final, dos folis sense numerar (ff. b1-b2). En blanc els ff. a1v-a12v, a15rv, a21v, a22rv, 166v, b1rv i b2r. El f. a1r conté només els natalicis indicats i el f. b2v, la recepta en italià.
Dimensions
Alçada x base:295 x 220 mm
Composició material
Plecs
Número:16
Tipus:6+6, 5+5, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6
Reclams:sí. Horitzontals, centrats, emmarcats i ornamentats en vermell i blau (ff. 12v, 24v, 36v, 48v, 60v, 72v, 84v, 96v, 108v, 120v, 132v, 144v i 156v). També hi ha un reclam, sense emmarcar ni decorar, a la mostra (f. a14v).

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Marges molt generosos.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:190 x 135 mm
Ratllat:sí. Marca la caixa d'escriptura.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. a13-a14v, a16r-a21r i 1r-166r
Tipologia:Gòtica híbrida
Localització:catalana
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Mostra, taula i text. Notables trets de la bastarda. Molt regular i acurada. Poques abreviatures.
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. a1r i b2v
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:catalana
Datació:1444 - 1445
Especificacions:Natalicis datats (a1r) i una data a manera de prova d'escriptura (b2v). Les anotacions dels ff. 56r i 65r són d'aquesta mà o d'una de molt pròxima a aquesta.
Escriptura 3
Lloc al ms:f. b2v
Tipologia:Humanística cursiva
Localització:italiana
Datació:s. XV últim quart
Especificacions:Recepta en italià. Prova d'escriptura al f. a1r d'una mà pròxima a aquesta.
Correccions antigues
Correcció 1
Corrector:Anònim
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Correccions de la mà original (f. 58v), que també ratllà errors en vermell. Asterisc al f. 60r.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. En vermell i en blau, alternades, amb farciment i antenes dels mateixos colors i morat que s'estenen pel marge, sobretot en el cas de les més grans. Són de dues mides: més grans a l'inici d'algunes de les parts principals (ff. a13r, 1r, 14v, 16v, 19r, 79v i 135v); menors les secundàries, a l'inici dels capítols. A la possible mostra i a tot el text.
Orles i extensions:Antena. Antenes amb decoració de filigrana a les caplletres principals. Prolongació de les astes ascendents de les lletres de la primera línia del text en la majoria dels folis.
Dibuixos:Dibuixos; Figures esquemàtiques. A les prolongacions de les astes ascendents de les lletres de la primera línia del text dels folis, amb motius geomètrics, vegetals i antropomòrfics (normalment cares, però notable figura femenina amb flor al f. 116r).
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Calderons en vermell i en blau, alternats. Només hi ha una rúbrica en vermell, la inicial (al f. 1r i a la mostra, f. a13r).
Majúscules:sí. En vermell. La foliació antiga també és en vermell.

Descripció interna

1. Ibn Sīnā, Quart del Cànon, Traductor: Anònim – ff. a13r-a14v, a16r-a21r i 1r-166r [=Ir-CLXVIr]
Consistència:fragmentària
Consistència:Llibre IV, fens 1-3 i els cap. 1-7 (aquest darrer gairebé complet) del tractat 1 de la fen 4. Entre les fens 2 i 3, interpola la summa 2 del llibre I, fen 2, doctr. 3, completa.
Taula de capítols:«En nom de Déu, començen les rúbriques del Quart libre de la Avicenna. — De aquells qui són pus aparellats a les febres - .II. ... -- ... Del regiment universal en les naffres dels budells de dins - CLXV — Ffiniunt rubriçe. Deo gracias. Amen» (ff. a16r-a21r).
Preliminars:[Mostra:] «En nom de Déu, comença lo Quart libre de la Avicenna. La febre és calor estranya que·s comprèn al cor... -- ... e per lurs males viandes e per lurs àvols aygües [e per]» (ff. a13r-a14v).
[Invocació i rúbrica:] «En nom de Déu, comença lo Quart libre de la Avicenna» (f. 1r).
Íncipit:«La febre és calor estranya que·s comprèn al cor e d'él parter [sic], migançant l'esperit e la sanch, per les venes e per les artèries...» (f. 1r).
Èxplicit:«... E Gualièn diu, en lo Libre de enginy de sanitat: "e sia entenció tua, per lo trenchament del mirach del ventre» [text àpode] (f. 166r).
Observacions:Als ff. a13r-a14v hi ha copiat el mateix text que després es reprodueix als ff. 1rv i 12rv. Probablement, era una mostra per al comitent. Comparant el text d'aquests folis, s'observa que en la còpia definitiva s'escriví la rúbrica inicial en una sola línia (ff. a13r i 1r), s'emmarcà i decorà el reclam (ff. a14v i 12v) i les caplletres tenen una ornamentació menys rica i invasora dels marges.
La còpia quedà incompleta, però el còdex és íntegre (els ff. 166v, b1 i b2, en blanc, pertanyen al cos del ms.).
Edicions:Cerdà Micó (2004), Lo Quart del Canon d'Avicenna ..., ff. 243-562 (transcripció de la taula i del text)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).