MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2067 (22 / November / 2024)

Lió [Lyon] - Bibliothèque Municipale de Lyon - Manuscrits - 15

Publicació de la fitxa: 2014-12-26
Darrera modificació: 2015-11-22
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Sebastià Giralt
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Lió [Lyon]
Institució:Bibliothèque Municipale de Lyon
Fons:Manuscrits
Signatura:15
Signatura alternativa:13

Bibliografia

Descripcions:Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ... [AVOMO X.1], pp. 413-414/881-882
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 55 i 58-59
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 463
Catalogue général... vol. 30
Bibliografia contextual:McVaugh - Einbinder (2013), "Latin into Hebrew — Twice over! ..."
Aslanov (2013), "Latin in Hebrew letters: the ..."
Freudenthal (2013), "Latin-into-Hebrew in the making ...", amb un facs. en color a la p. 68
Reproduccions fotogràfiques:e-corpus

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Els mss. de la BML tenen numeració correlativa i no hi ha, per tant, cap fons "Hébreu", com ha estat citat a vegades aquest ms.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:ss. XIV-XV - estimada
Origen:Provença
Notes:Segons Feliu 2006-2007: 55. Altres datacions: "s. XIV-XV (Spanish hand)" (Ziegler 2011-2013); s. XV (AVOMO X.1: 413/881).

Qüestions materials

Foliació
Notes:La numeració comença, erròniament, pel darrer foli.

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:"Preciosíssima escriptura sefàrdica cursiva de tipus provençal dels segles XIV-XV, sortida de la mà d'un expert cal·lígraf" (Feliu 2006-2007: 55).

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, Speculum medicine (fragments en hebreu) – ff. 176rb-173ra
Reproduccions:Correspon a les imatges 43-48 de la reproducció.
2. Arnau de Vilanova, Summa del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Israel ben Jucef Caslarí – ff. 173rb-165rb
Consistència:fragmentària
Consistència:Només els cap. 8-17.
Observacions:És el mateix text que conté el ms. Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - IOM RAS - B 290.
3. Joan de Toledo, Pseudo-Arnau de Vilanova, Llibre de conservació de sanitat (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 165v-160r
Epíleg:[Colofó del traductor:] 'És acabat el tractat fet sobre el regiment de la sanitat que va escriure el savi metge mestre Arnaut de Vilanova. L'ha traduït de la llengua de romans [=romanç, català] a la llengua santa el metge eminent mestre Crescas de Caslar l'any 88 del sisè mil·lenari [=1327/28]. Lloança a Déu, i només a Ell l'alabança' (Feliu 2006-2007).
Observacions:Copiat tot seguit del text 2, sense solució de continuïtat, com a pretès 'segon regiment' d'Arnau de Vilanova. El colofó del traductor (en realitat només del text 3) tanca aquest pretès conjunt unitari. És el mateix text que conté el ms. Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - IOM RAS - B 290.
4. Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 160ra-141ra
Consistència:fragmentària
Consistència:Selecció de capítols, amb la dedicatòria al rei Robert I de Nàpols, però no el colofó datat del traductor hebreu.
Rúbriques:'Arnaudina', a l'encapçalament de cada pàgina.
Observacions:És el mateix text que conté el ms. Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - IOM RAS - B 290.
Edicions:Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 463n (rúbriques)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).