MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2060 (22 / November / 2024)

Tarragona - Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona - Província Eclesiàstica Tarraconense - 54

Publicació de la fitxa: 2014-12-21
Darrera modificació: 2018-11-18
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Tarragona
Institució:Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Fons:Província Eclesiàstica Tarraconense
Signatura:54
Signatura alternativa:Armari de la Província, 54

Relligadura

Original:no
Datació:s. XIX tercer quart
Notes:Segons Capdevila 1926, del temps de l'arquebisbe Costa i Borràs (1857-1864).
Coberta
Títols:«Constitutiones provinciales Tarraconem cum glossis et additamentis».

Història

Estat de conservació:El foli de pergamí afegit al principi està molt corcat (Capdevila 1926).
Persones relacionades:Josep Domènec Costa i Borràs (1805 – 1864)

Bibliografia

Descripcions:Capdevila (maig 1926), "Una recepta catorzecentista per a ...", p. 124
Pons Guri (1974-1975), "Constitucions conciliars ...", 48 (1975), 313
Catàleg online de l'AHAT 9.54
Reproduccions fotogràfiques:Arxiu en línia de l'AHAT

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Compilació de constitucions de concilis provincials tarraconenses de l'arquebisbe Joan d'Aragó (1302 – 1334) i altres prelats, en llatí, per ordre cronològic. Amb índex de matèries. Comença: «Quod rex et sui observent...»; i acaba: «sigillum nostrum in pendenti jussimus apponendum».

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada
Origen:Tarragona
Notes:Posterior a 1330, data en la qual Joan d'Aragó decidí compilar les constitucions sinodals de Tarragona.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Notes:Té un foli de pergamí afegit al principi, del final del s. XV o inici del XVI, que conté el text que interessa aquí. Capdevila 1926 suposà que era un foli de guarda afegit al relligar el volum en el s. XIX. Si fou així, és possible que s'hi trobés encartat.
Foliació
Núm. total de folis:56 ff.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:400 x 270 mm

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:f. afegit inicial
Tipologia:Humanística cursiva
Localització:catalana
Datació:s. XV ex. - XVI in.

Descripció interna

1. Anònim, Prescripció d'una dieta (AHAT 54) – f. afegit inicial
Preliminars:[Rúbrica:] «Lo regiment conservatiu de sanitat, segons la vostra natural complexió, edat e altres atendències, deu ésser lo següent».
Íncipit:«Primerament, vos dich que viure alegrament vos és molt bo, e així deveu esquivar tot excés de enugs, tristícia e tribulació...»
Èxplicit:«... useu alguna ditada de mel, que sia fina, en dijú, ante exercicium, e en los temps calis també, mas sepius e plus yeme, varius temporibus calichis».
Observacions:[Al marge:] «Maya».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).