MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms206 (13 / maig / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 291

Publicació de la fitxa: 2015-06-06
Darrera modificació: 2018-08-16
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:291

Història

Estat de conservació:No és fragmentari com diu Ochoa 1844.
Procedència:De la Biblioteca reial de Nàpols (Mazzatinti 1897).

Bibliografia

Descripcions:Ochoa (1844), Catálogo razonado de los ..., p. 260, núm. 170
Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., pp. 32-33, núm. 93
Morel-Fatio (1897), "Katalanische Litteratur", p. 113
Mazzatinti (1897), La biblioteca dei re d'Aragona in ..., pp. 133-134, núm. 334
Omont (1908-1921), Anciens inventaires et catalogues ..., vol. 1, p. 247, núm. 1692 (Blois -> Fontainebleau 1544) i p. 389, núm. 2598 (Louvre s. XVI ex.)
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 215
Mettmann (1980), "Eine Übersetzung des ...", pp. 350-353
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 108
García Sánchez (1993-1994), "Traducciones catalanas de textos ...", pp. 395-396
Carabaza Bravo (1994), "Una versión catalana de un ...", pp. 169-170
García Sánchez (1995), "La traducción catalana medieval ...", pp. 365-366
Bonnet (1995), Un manuscrit catalan du XVème ..., pp. ***
Martínez i Ferrà (2011), La traducció catalana del ..., p. 19
Martí Escayol (2012), De re rustica, p. 11
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1271
Catàleg online de la BnF
Europeana Regia
Reproduccions diplomàtiques:Bonnet 1995 i Martí 2012 en porten transcripcions completes.
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (color)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. en microfilm; reprod. digital en b/n a partir de microfilm; reprod. digital en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV últim quart - estimada
Origen:Sicília?
Copista:Anònim
Notes:Abans de 1495, data en la qual Carles VIII de França se l'endugué de Nàpols (BnF).
La localització de la filigrana del paper a Catània podria indicar la zona d'elaboració del còdex.
Altres datacions: s. XV (Mazzatinti 1897, Bonnet 1995); s. XV-XVI (Bohigas 1985); c. 1476-1525 (García Sánchez 1993-1994 i 1995, Carabaza 1994, BITECA); 1475-1501 (BnF); s. XVI (Ochoa 1844, Morel-Fatio 1892, Mettmann 1980).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigranes: corn de cacera (als folis en blanc) i balança (als folis que contenen el text, semblant a Briquet 2472, documentada, entre altres llocs, a Catània el 1473).

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:tot el ms.
Tipologia:Humanística cursiva

Descripció interna

1. Jofre de Francònia, Tractat de plantar i empeltar arbres i de conservar el vi, Traductor: Anònim – ff. 1r-30v
2. Anònim, Pal·ladi arromançat III (BnF 291) – ff. 30v-56v
3. Anònim, Memòria de les maneres de les llaurons, de plantar, de sembrar i de portar tota hortalissa – ff. 56v-62r
Preliminars:«Del libre quint de Paladi, lo qual tracta de sembrar e plantar moltes maneres de ortaliçes» (f. 56v).
Íncipit:«E primerament de cols de yvern. — Les quals fan a sembrar migant juny, en luna vella, e que y aja e stia ben ben barbeytada, cavada e femada la terra...» (f. 56v).
Èxplicit:«... De donar color e sabor. — [...] e tot arbre que prodoyrà fruyt que y sia açò aurà sabor maravellosa» (f. 62r).
4. Ibn Wāfid, Compendi d'agricultura, Traductor: Anònim – ff. 62r-111r
5. Ibn Ẓuhr, Remembrança de les viandes – ff. 111r-130r
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).