MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2019 (22 / November / 2024)

Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha - Bibliotheca Amploniana - CA 4º 193

Publicació de la fitxa: 2014-12-18
Darrera modificació: 2022-08-01
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Erfurt
Institució:Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha
Fons:Bibliotheca Amploniana
Signatura:CA 4º 193

Bibliografia

Descripcions:Schum (1887), Beschreibendes Verzeichniss der ..., pp. 451-454
http:/​/​www.manuscripta-mediaevalia.de/​dokumente/​htm ...
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., vol. II, p. 820-821
https:/​/​books.openedition.org/​efr/​2950

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:p1362 - expressa
Origen:Alemanya?
Notes:Els primers onze escrits són de finals del segle XIII, però la resta del segle XIV. El Regimen sanitatis ve després de la nota del 1362, en una nota ple de noms alemanys.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:130
Dimensions
Format:in-4

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – ff. 125r-129v
Íncipit:Prima consideratio sanitatis conservande pertinet
Èxplicit:est usus, epidimia regnat. Explicit regimen sanitatis magistri Arnaldi Cathalani.
Bibliografia:Schum (1887), Beschreibendes Verzeichniss der ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).