MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms2002 (22 / November / 2024)

Herzogenburg - Augustiner-Chorherrenstift - Cod. 79

Publicació de la fitxa: 2014-12-16
Darrera modificació: 2024-10-16
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Cristina Sáez
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Herzogenburg
Institució:Augustiner-Chorherrenstift
Signatura:Cod. 79

Bibliografia

Descripcions:http:/​/​manuscripta.at/​?ID=27178
http:/​/​www.vhmml.us/​research2014/​catalog/​detail.asp ...
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 26 (afegit a mà)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-XVI - estimada

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Practica a capite usque ad pedes – 52r-76v
Íncipit:Tollantur stipites et folia rubi cuius fructus habet lanam...
2. Joan de Parma, Pseudo-Arnau de Vilanova, Practicella – ff. 114r-150v
3. Pseudo-Arnau de Vilanova, De conferentibus et nocentibus – ff. 221ra-232ra
4. Pseudo-Arnau de Vilanova, Epistola ad Iacobum de Toleto de distillatione sanguinis humani – 272r-273r
Íncipit:Amice carissime magister Jacobe dudum me rogasti ut tibi secretum meum de sanguine humano...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).