MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1919 (22 / November / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Pal. lat. - 1331

Publicació de la fitxa: 2014-12-11
Darrera modificació: 2019-09-04
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Cristina Sáez
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Pal. lat.
Signatura:1331

Bibliografia

Descripcions:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ..., p. 450-453
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., vol. II, p. 804-805
https:/​/​books.openedition.org/​efr/​2950
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 25

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV in. - estimada
Origen:Alemanya

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:331+II Bll

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, De ornatu mulierum – ff. 126r-(130r)
Íncipit:Quando domina corpus suum
Èxplicit:cum aqua supradicta
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 451
2. Pseudo-Arnau de Vilanova, Breviarium practice – f. 125v
Consistència:fragmentària
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 451
3. Jordanus de Turre, Pseudo-Arnau de Vilanova, De signis leprosorum – f. 145r
Íncipit:Cognoscuntur signa leprosorum a quinque signis...
Èxplicit:Expliciunt signa leprosorum a magistro Arnaldo de Villa noua traditas
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 452
4. Pseudo-Arnau de Vilanova, Breviarium practice – ff. 145v-147v
Consistència:fragmentària
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 452
5. Pseudo-Arnau de Vilanova, Stephanus Arlandi, Defensorium vite – ff. 148r-181v
Preliminars:Incipit compilacio noua ex ueteri ad defensionem vite hominis ut possit merito vite defensorium nominari.
Pròlegs:Capitulum prohemiale... Que quidem compendiosius quam expediat... Est autem acuta febris, de qua nunc est intencio principalis...
Íncipit:Omnes continue febres naturam vel natiuitatem assumunt
Èxplicit:verbo et opere benedictus in secula seculorum. Amen.
6. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – ff. 303r-312v
Preliminars:Hic incipir regimen sanitatis ad inclitum dominum regem Aragonum (inter lineas: alias Francie) a magistro Arnaldo de villa noua magistro in medicina in Monte pessulano ordinatore diretum de aeris et mansionis congruitate et tocius regimine sanitatis
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 452
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).