MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms19 (12 / maig / 2024)

Barcelona - Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona - Manuscrits - 400

Publicació de la fitxa: 2006-08-04
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Fons:Manuscrits
Signatura:400
Sigles usuals en la tradició:L

Relligadura

Estat:El ms. l'hem conegut amb dos aspectes:
A
1. Cobertes. a) Mides de superfície i gruix: 225 × 314 × 70.
b) Material: Pell marró, ànima de cartró.
d) Elements decoratius: Ferros en sec que dibuixen un gran rectangle, els cantons del qual, formats per una sanefa de greques, s'interseccionen als angles, deixant-hi uns quadradets, on hi ha sengles ferros en or que representen una flor de lis. Al centre del rectangle, ferros en or de la mateixa flor de lis, en forma de rombe.
2. Llom de la mateixa pell. a) Tipus, tècnica i nombre de relligadures: Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant quatre nervis interns.
b) Descripció de les seccions: 1) Ferros daurats; 2) lletres daurades: «EXIMENIS | LLIBRE | DELS ANGELS»; 3) - 6) ferros daurats.
3. Altres elements. a) Folis de protecció i guarda: VII + X. Els tres primers del principi i els cinc darrers del final porten la filigrana «A Romaní T» sense figura a sobre, diferent, per tant, de la de Valls i Subirà 841, documentada el 1820.
c) Cobertes (folres) de paper d'aigues.
e) Capçalera i capçada dalt i baix.
f) Queix de la mateixa pell.
g) Llavis amb ferro daurat.
4. Conclusió: Data: Segle XX. Que l'enquadernació era posterior a l'any 1910 ho demostra el fet que Massó donava unes mides menors del volum i comptava 3 folis de guarda al principi i al final 5 de blancs, en contrast evident amb la realitat d'avui. És probable que en el curs de l'enquadernació del segle XX s'hagi omès o desestimat el que havia estat foli de guarda I del principi, on Massò llegí la següent nota de possessió: «Del legado del señor obispo Don Joan Dimas Loris». Aquesta inscripció no l'hi hem vista.
B
1. Cobertes. a) Mides de superfície i gruix: 233 × 318 × 67.
b) Material: Ànima de cartró, recoberta de pell blanca.
2. Llom de la mateixa pell, ras. a) Tipus, tècnica i nombre de relligadures: Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant quatre nervis interns que s'entreguen a les tapes per l'exterior, no treuen nervis externs ni formen seccions.
b) De dalt a baix, en tinta sèpia i lletra que imita la gòtica cal·ligràfica: «Llibre dels Àngels».
3. Altres elements. a) Folis de protecció i guarda: I + I. Els tres primers del principi i els cinc darrers del final porten la filigrana «A Romaní T» sense figura a sobre, diferent, per tant, de la de Valls i Subirà 841, documentada el 1820.
b) Tancadors de cordill, moderns.
c) Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda.
e) Capçalera i capçada dalt i baix.
4. Conclusió: Data: Segle XXI. El manuscrit ha estat restaurat entre 2009 i 2010.

Bibliografia

Descripcions:Gascón Urís (1992), Edició crítica del Llibre dels ..., pp. 63*-67*.
Reproduccions fotogràfiques:ILCC Microfilm M-22

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:22 febrer 1486 - expressa
Copista:Jaume Vilardell (fl. 1486)
Notes:No va adreçat a Pere d'Artés, sinó als cristians en general.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis 1-9 i I-V, XXXVII, XXXXII-XXXXV, CLXX, CLXXVI-CLXXVIIII, CLXXXXIII-CCVI, CCXVIIII-CCLXII i [266], filigrana de la columna somada de creu, semblant a la de Briquet 4363, datada a Gex el 1465.
b) Folis VI-VII, XI-XIIII, CXXIIII, CXXXII, CLII-CLXI, CLXV, filigrana dels dos martells somats per corona, semblant a la de Briquet 11638, datada a Lucca el 1463.
c) Folis VIIII, XV-XXV, XXXX, LII-LXIIII, CLXXXIII, de la cara humana amb dues cues somada d'estrella de cinc raigs, semblant a la de Briquet 15677, datada a Alemanya del Sud entre 1479 i 1481.
d) Folis LXVII-CXVIIII, CXXVIII, CXXXIII-CXLVI, CLXII-CLXIII, CCX-CCXVII, [264], filigrana de la torre amb au al seu interior, semblant a la de Valls i Subirà II, 1806, datada a Vic el 1484.
Foliació
Notes:Segle XX: VII + [9] + CCLXIII + X. Segle XXI: I + [9] + CCLXXIII + [V] + I.

Els 9 primers folis de taula no eren numerats, com tampoc no ho eren els cinc darrers del darrer plec. Els altres són numerats de forma contínua, en tinta sèpia i xifres romanes, a l'angle superior dret del recto dels folis, amb les anomalies assenyalades, numeració coetània del manuscrit. Després de la restauració del segle XXI, hom ha afegit una numeració en xifres aràbigues i a llapis, molt petita, que és unitària i contínua, del 1 al 279, deixant només fora de la numeració els folis de guarda.
Dimensions
Alçada x base:303 x 217
Composició material
Plecs
Número:43
Plec 1
Plec:Plecs després de la relligadura del segle XX.
Tipus:6+2
Folis:[1]3
Reclam:amb la signatura a al principi i al final del quadern
Plec 2
Tipus:6+2
Folis:4-15
Reclam:signatura b
Plec 3
Tipus:6+2
Folis:16-27
Reclam:signatura c
Plec 4
Tipus:6+2
Folis:28-39
Reclam:signatura d
Plec 5
Tipus:6+2
Folis:40-50
Reclam:amb un foli no numerat entre els folis 46 i 47, signatura e
Plec 6
Tipus:7+2
Folis:51-64
Reclam:signatura f
Plec 7
Tipus:7+2
Folis:65-78
Reclam:signatura g
Plec 8
Tipus:7+2
Folis:79-92
Reclam:signatura h
Plec 9
Tipus:7+2
Folis:93-106
Reclam:signatura i
Plec 10
Tipus:7+2
Folis:107-120
Reclam:signatura k
Plec 11
Tipus:7+2
Folis:121-134
Reclam:signatura l
Plec 12
Tipus:7+2
Folis:135-147
Reclam:repetit el foli 141, signatura m
Plec 13
Tipus:7+2
Folis:148-161
Reclam:signatura n
Plec 14
Tipus:7+2
Folis:162-175
Reclam:signatura o
Plec 15
Tipus:7+2
Folis:176-189
Reclam:signatura p
Plec 16
Tipus:7+2
Folis:190-203
Reclam:signatura q
Plec 17
Tipus:7+2
Folis:204-217
Reclam:signatura r
Plec 18
Tipus:7+2
Folis:218-231
Reclam:signatura s
Plec 19
Tipus:7+2
Folis:232-245
Reclam:signatura t
Plec 20
Tipus:7+2
Folis:246-259
Reclam:signatura v
Plec 21
Plec:Plec coix.
Tipus:5/4
Folis:260-[268]
Reclam:signatura x
Plec 22
Plec:Plecs després de la relligadura del segle XXI.
Tipus:5+2
Folis:folis sense numerar 1- foli 1
Reclam:amb signatura a al principi del quadern
Plec 23
Plec:Un bifoli.
Tipus:2-3
Reclam:amb la signatura a al final del quadern
Plec 24
Tipus:6+2
Folis:4-15
Reclam:amb la signatura b al principi i al final del quadern
Plec 25
Tipus:6+2
Folis:16-27
Reclam:signatura c
Plec 26
Tipus:6+2
Folis:28-39
Reclam:signatura d
Plec 27
Tipus:6+2
Folis:40-50
Reclam:amb un foli no numerat entre els folis 46 i 47, signatura e.
Plec 28
Tipus:7+2
Folis:51-64
Reclam:signatura f
Plec 29
Tipus:7+2
Folis:65-78
Reclam:signatura g
Plec 30
Tipus:7+2
Folis:79-92
Reclam:signatura h
Plec 31
Tipus:7+2
Folis:93-106
Reclam:signatura i
Plec 32
Tipus:7+2
Folis:107-120
Reclam:signatura k
Plec 33
Tipus:7+2
Folis:121-134
Reclam:signatura l
Plec 34
Tipus:7+2
Folis:135-147
Reclam:repetit el foli 141, signatura m
Plec 35
Tipus:7+2
Folis:148-161
Reclam:signatura n
Plec 36
Tipus:7+2
Folis:162-175
Reclam:signatura o
Plec 37
Tipus:7+2
Folis:176-189
Reclam:signatura p
Plec 38
Tipus:7+2
Folis:190-203
Reclam:signatura q
Plec 39
Tipus:7+2
Folis:204-217
Reclam:signatura r
Plec 40
Tipus:7+2
Folis:218-231
Reclam:signatura s
Plec 41
Tipus:7+2
Folis:232-245
Reclam:signatura t
Plec 42
Tipus:7+2
Folis:246-259
Reclam:signatura v
Plec 43
Plec:Plec coix.
Tipus:5/4
Folis:260-[268 = al foli actual 279]
Reclam:signatura x
Signatures:sí. Numeració de plecs alfabètica, ben visible a l'angle inferior dret del primer i del darrer foli de cada plec, amb qualque llacuna.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació: 30 + 60 + 22 + 60 + 42 × 40 + 190 + 70.

A mesura que els folis del manuscrit avancen, l'altura de la caixa d'escripura creix, arribant a assolir 195 mm. al foli CCLVIr.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:190 x 142
Número de ratlles:29-35
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta sèpia: 1111 2222. Primera línia trepitjada. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Quatre perforacions rodones, de punxó, incises des del recto i dalt de tot del marge superior, per a marcar les línies de justificació verticals.
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Amb influència de la humanística i de la bastarda. Jaume Vilardell, esparter i ciutadà de Barcelona.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Revisions i correccions al fol. XXrb.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Foli XXXVIv, vinyeta a tota plana que representa l'aparició de l'arcàngel Gabriel a Zacaries, pare de Joan Baptista. L'àngel s'apareix des d'un núvol a Zacaries, vestit de sacerdot amb alba, capa i mitra, i portant un encenser a la mà esquerra. Entre l'àngel i Zacaries hi ha un altar i sobre l'altar una torre acabada en punxa piramidal. Al costat de l'escena de l'aparició hi ha dibuixada en síntesi la ciutat de Jerusalem, amb unes torres de muralla convencionals, la mateixa torre amb punxa piramidal representada sobre l'altar, una cúpula [de l'església del sant sepulcre?] i la torre de la fortalesa Antònia.
Foli XXXXVIIr, altra vinyeta a tota plana que representa l'aparició de l'àngel a les tres Maries el diumenge de Resurrecció. L'àngel seu sobre el sepulcre buit i parla al grup de les tres Maries, en el centre del qual hi destaca Maria Magdalena, vestida amb roba vermella i amb llarga cabellera rossa. Una piràmide truncada separa l'escena del rerafons, que és la ciutat de Jerusalem, amb torres de muralla, la mateixa cúpula d'abans, cases i el torrent Cedró esmunyint-se. Darrere la ciutat, turons amb fileres d'arbres.
Els colors de les dues composicions són esvaïts i hi predominen el blau, el vermell, el groc, el verd i el lila.
Foli CXXVIIr, marge dret, representació de la creació dels àngels. El Creador sosté la bola del món amb la mà esquerra i crea amb el moviment de la dreta diverses coses, representades per quarts de cercle: la matèria gran, el núvol que envolta la dita matèria, el cel empiri «fonament de tot lo món» (fol. CXXVIIva) i sota del cel empiri els àngels, representats per rostres radiants.
Colors: vermell, blau i groc, molt esvaïts.
Foli CCVIIIIrb, marge inferior: Representació de Sant Miquel amb la llança a punt d'enforquillar un dimoni banyut i urput, ajagut a terra. L'àngel porta un arnès blau i l'escut és groc. El dimoni és vermell, amb banyes i urpes grogues. Verd el terra on jau el dimoni d'esquena.
Caplletres inicials de tractat blaves i vermelles, amb filigrana en tinta marró esvaïda i antenes realitzades en vermell. Una banda amb inscripció «Aue regina angelorum» enfaixa la lletra A del foli Ira. Capitals blaves i vermelles amb filigrana i antenes vermelles i blaves. Calderons blaus i vermells. Rúbriques. A l'interior dels paràgrafs, lletres ensafranades.
Marginalia:sí. Notes, signes de nota i manícules als fol. [3]v-[8]v, IIIra-XIIva, XIIIrb-XXIIrb, XXVva-XXXIIva, XXXIIIIrb-CXVrb, CXLIIIva, CLva, CLXIIIIrbva, CLXXXIIII-CLXXXVIIIva, CLXXXXIva-CLXXXXIIva, CLXXXXVva-CCva, CCIIvb-CCXIIrb, CCXXIIIra, CCXXXX-CCXXXXII, CCXLIIIIra, CCXLVIrb-CCLXIvb, de dues mans ben diferenciades.

Història

Segells:Timbre de la biblioteca episcopal als fol. [1]r, Ir, IIIr, XXXXVIv, XXXXVIIr, CLCXIIIra i CCLXIIv.
Estat de conservació:El ms. pateix un procés intens d'oxidació, a conseqüència del qual hi ha molts folis amb trencadures.
Procedència:Barcelona.

Fol 1r, a baix: «Del Collegio de Barcelona de la Compañía de Jesús». Joan Dimes Lloris (bisbe de Barcelona entre 1576 i 1598), que l'adquirí o el rebé dels jesuïtes i el deixà a la biblioteca episcopal. Fol. 1r: «És de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona».

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels – [1-9]
Taula de capítols:Fol. [2]ra, inc. de la taula: «(rúbrica) Ab lo nom de nostro senyor deu e de la humil verge madona santa maria Comensan aqui les Rebliques (sic) o Capitols del libre apellat dels angells segons ques seguexen lo qual es compres en sinch tractats (fi de rúbrica). Lo primer tracta dels angels en lur
natura e altesa excellent...»
Fol. [8]vb, exp. de la taula: «Lo XXXX Cº. qui tracta (sic) aquest libre el sots met ala sglesia romana (rúbrica) acabada es la Rublique del present libre deo gracias» (fi de rúbrica).
Foli 9 buit.
Íncipit:Fol. Ira, inc. del tractat: «(rúbrica) Ab lo nom de nostro senyor sia comensat lo present libre apellat dels angels qui tracta primer lur altesa e natura excellent proceint donchs al primer tractat ab la gracia de nostro senyor deu deuets saber que aquis tracta segons que ensenyen e mostren les Rubriques e capitols qui son en nombre XVIII los quals comprenen e contenen en si lo demuntdit
primer tractat. Lo primer Cº qui tracta e mostra curt e en genaral la altesa dela angelical natura (fi de rúbrica). Angelical natura es ten alta e ten mareuellosa e ten excellent creada e axelsada e honrada E glorifi cada per nostro Senyor deu que passa tot nostre seny E enteniment segons en lestement que de present | Irb | correm en aquesta mortal vida E en tant que de lur altesa e dignitat no podem pensar ni scriure Ni parlar propiament segons que es de fet ne requer
lur gloriosa E magnifi ca Reuerencia...».
Èxplicit:Fol. CCLXIIrb, exp.: «... E apres no resta sino fer gracies a deu tot poderos offerint lo a vosaltres crestians que no vullats posar en oblit lo presedent llibre dels angels sants los quals vos aiuderan de sa E dalla e us portararan (sic) en gloria de paradis hun lloarets E benayirets Jhesu christ e la sua beneyta mare madona santa maria E monsenyer sant Miquel e sant Rafael E sant Gabriel e
tots los sants e santes del cel in secula seculorum Amen». «Lo present libre dicta mestre fransech Eximenis del orde de mosenyer sant ffransech en lany | fol. CCLXIIva | qui comptaua de la natiuitat de nostre Senyor deu Jhesu christ Mil ccc lxxxi suplicant a la vostra bonesa que a vosaltres fels crestians vos placia pendre aquest poch seruey de ma simplicitat a reuerencia de monsenyer sant Miquel E dels sants angels als quals se que tuyt hauets special deuocio. E placieus que si res hi a profi tos Ne digne de llaor que tot ho atribuiscats a aquell qui es font de tots bens E del qual deuallen tots nostres bens ço es nostre Senyor deu. E aço qui defalliment ha sia atribuyit a
la mia Ignorancia la qual no es bastant de trencar ne determenar ne scriure tan | vb | alta e tan gran e tan preciosa E especulatiua materia com es dels sants angels Tot Empero quant asi es sots met a la santa esglesia romana la qual deus vulla axelsar comfortar E endressar tostemps per sa merce E a vosaltres e a mi si fasa E a totes vostres cases E aso per specials merits de mossenyer sant
Miquel e dels sants angels als quals vos recoman com se ne puch E ab aytant sia deus tostemps ab vosaltres E ab mi per la sua clemencia e pietat qui ns tinga en sa guardia e proteccio en per tostemps in seculorum secula Amen. | fol. CCLXIIIra, colofó | Benediccamus domino deo Gracias Amen». Ib., exp. del copista: «Qui scripsit scribat semper cum domino e custodie (sic) angelorum viuat Amen.| Acabat es lo libre dels Angels al dia de la cadira de sant pere a xxii de ffabrer Any Mil cccc lxxxvi scrit dela ma den Jaume vilardell sparter Ciutada de Barchinona que deu li lex be acabar sos dies Amen.| (amb lletra més grossa i ensafranada) Ffi nito libro sit Laus Gloria
Christo Amen».
Text:Foli [1], al marge superior: «(rúbrica) Ihesus maria fi llius (sic)», repetit en tinta negra al foli CXXVIIr, marge inferior, en tinta negra, i al foli CXXXVr. A sota, en tinta sèpia i lletra del segle XVII: «Es de la Biblioteca Episcopal de Barcelona».
Catàlegs:Grahit, 29; Massó i Torrents, Les obres, 59; Martí, Eiximenis, 465; Angel Fàbrega Grau, Inventario de los manuscritos de la Biblioteca Arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona, dins «AST», XXXVII (1964), 275-317; Jesús Alturo; Ressenyes sobre alguns manuscrits, dins «Mille nium», 328-329; BITECA (1998-2002) manid 2010 cnum 1765; Duran II.1, 47- 49.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).