MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1881 (20 / maig / 2024)

Jerusalem - National Library of Israel - Heb. 8º85

Publicació de la fitxa: 2014-12-09
Darrera modificació: 2017-01-16
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes, Ilil Baum
Procedència:catàlegs
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Jerusalem
Institució:National Library of Israel
Signatura:Heb. 8º85

Història

Segells:Ex-libris d'Azriel Finzi, Abraham Joseph Solomon Graziano, un jueu mizrahim anomenat Azoulay i Naftalí Wilder
Persones relacionades:Naftalí Wilder
Abraham Joseph Solomon ben Mordecai Graziano (c. 1620 – 1685)
Azriel Finzi (fl. 1665 – 1722)
Azoulay (1794 – 1870)

Bibliografia

Descripcions:Joel (1934), Reshimat kitve ha-yad ..., p. 62, núm. 628
Peri (1960), "Un glosario médico-botanico en ...", pp. lxi-lxiii
Magdalena Nom de Déu (1994), Un glosario hebraico aljamiado ..., pp. 1-2
Ferre (2002), Práctica de Johannes de Parma ..., p. 31
Catàleg online de la NLI ('hebreu i termes mèdics en espanyol')

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:És una miscel·lània mèdica professional pertanyent a un metge jueu català anònim. Textos en hebreu, excepte els sinònims, que són multilingües (àrab, català/hebreu i llatí, aljamiats en alfabet hebreu). També hi ha paraules en català, aljamiades en hebreu, al calendari. Ms. no citat per Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ....

Contingut general (Peri 1960: lxii-lxiii; catàleg online de la NLI):
* 1. ff. 1r-75r Maimònides, 'Comentari als Aforismes d'Hipòcrates'
* 2. ff. 79r-94r Sinònims trilingües àrab-català-llatí (llista A)
* 3. ff. 95r-108v Sinònims trilingües català-llatí-àrab (llista B)
* 4. ff. 109r-111v Calendari cristià per als anys 1401-1495/1496, en hebreu i amb mots en català aljamiats, copiat en la mateixa quadrícula preparada per als sinònims (Peri 1960: lxv-lxvi). Veg. un altre calendari aljamiat, només amb el santoral, al ms. BnF Héb. 1234, f. 99r i ss., ed. a Renan (1893), "Les écrivains juifs français du ...", pp. 766-770
* 5. ff. 112r-119r Jean de Tournemire (Johannes de Tornamira, m. c. 1396), tractat d'uroscòpia (Introductorium ad practicam medicine?), trad. hebrea de Lleó de Carcassona. Veg. Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 834; i Renan (1893), "Les écrivains juifs français du ...", pp. 776 i 786-787
* 6. ff. 120r-121v Fragments d'un tractat mèdic no identificat, en hebreu
* 7. ff. 122r-133v Ibn Ẓuhr (c. 1091 – 1162) (Avenzoar), 'Compendi del llibre del manteniment de la salut', trad. hebrea anònima
* 8. f. 133v 'Summa dels arranjaments que va compondre el difunt savi universal, el filòsof rabbi Yĕhudà Marcoi sobre la pesta, perquè no hi hagi pesta i no vingui mai, composta en l'any [4]982', en hebreu
* 9. ff. 134r-142r 'Guia general per als principiants en l'art de la medicina', trad. hebrea anònima (cita Meïr Crescas, Rabí Nissim, etc.)
* 10. ff. 142r-148r Joan de Parma, Practicella, atr. a Arnau de Vilanova, trad. hebrea d'Abraham Abigdor
* 11. ff. 148r-163v Receptari mèdic, en hebreu

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1401 - estimada
Origen:Catalunya oriental
Notes:Datació segons Peri (1960: lxv-lxvi) i Magdalena (1994: 2), a partir de la data radix del calendari (text 4). La localització es dedueix de la presència del català, aparentment oriental, en aquest i en els sinònims (texts 2 i 3). Segons Magdalena (1994: 2), però, "se pudo haber compilado en Cataluña o Valencia".

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:163 ff.

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Semicursiva (mašait) sefardita catalanoaragonesa
Ferre 2002 la relaciona amb la d'altres mss. hebreus
Hi ha una única paraula en alfabet llatí («psidia», f. 106v), en gòtica cursiva catalana

Descripció interna

2. Anònim, Sinònims trilingües dels medicaments simples (NLI A) – ff. 79r-94r
Íncipit:'Àrab: atruny | arruz | amidum...' 'Romanç: etrog | arroz | amidó...' 'Llatí: pom citri | arroci | amidi...'
Èxplicit:'... [Romanç:] herba sana | ciri garlorum | turbid'
Observacions:En quatre columnes inscrites en una quadrícula: 'àrab', 'romanç' (català), 'llatí' i 'la natura'.
Edicions:Magdalena Nom de Déu (1994), Un glosario hebraico aljamiado ..., pp. 4-34 (només columnes 1-3)
3. Anònim, Sinònims trilingües dels medicaments simples (NLI B) – ff. 95r-108v
Observacions:En quatre columnes inscrites en una quadrícula: 'romanç' (català), 'llatí', 'àrab' i 'la qualitat'.
10. Joan de Parma, Pseudo-Arnau de Vilanova, Sobre les medecines digestives i purgatives usuals (hebreu), Traductor: Abraham Abigdor – ff. 142r-148r
Epíleg:[Colofó:] 'Aquí acaba aquest tractat compost per l'eminent savi mestre Arnau de Vilanova, copiat [o 'traslladat'] l'any 45 de la Creació [1265]'
Observacions:Colofó segons Peri 1960: lxiii. Ocupa 12 folis d'unes 27 línies (Ferre 2002: 31).
Edicions:Ferre (2002), Práctica de Johannes de Parma ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).