MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1840 (22 / November / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Vat. ebr. - 366

Publicació de la fitxa: 2014-12-04
Darrera modificació: 2018-11-24
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Vat. ebr.
Signatura:366
Signatura alternativa:Heb. 366

Bibliografia

Descripcions:Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ... [AVOMO X.1], pp. 415/883-884
Ferre (2002), Práctica de Johannes de Parma ..., pp. 21-24
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 55 i 57-59
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 463
https:/​/​digi.vatlib.it/​mss/​detail/​Vat.ebr.366
Reproduccions fotogràfiques:https:/​/​digi.vatlib.it/​view/​MSS_Vat.ebr.366

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:També conté:
* 5. ff. ***. Llibre de les causes de les febres (hebreu), amb comentari de Pere Hispà, trad. hebrea de Todros Mosse Bondia feta l'any 1394 (Ferre 2002: 21)

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada
Origen:Provença
Notes:Segons Feliu 2006-2007: 55. Altres datacions: s. XIV-XV (AVOMO X.1: 413/881); "s. XIV XV (Spanish hand)" (Ziegler 2011-2013).

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:"Escriptura sefàrdica cursiva de tipus provençal del segle XIV" (Feliu 2006-2007: 55).

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 5r-51r
Consistència:Conté la dedicatòria al rei Robert I de Nàpols, però no el colofó datat del traductor hebreu.
2. Arnau de Vilanova, Summa del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Israel ben Jucef Caslarí – 51r–52v
Consistència:fragmentària
Consistència:Capítol xviii sobre les hemorroides del Regimen sanitatis
Preliminars:עוד לו [ה]מאמר בטחורים
Observacions:Pendent de comprovar si és la versió de Caslarí.
3. Arnau de Vilanova, Summa del regiment de sanitat (hebreu), Traductor: Israel ben Jucef Caslarí – ff. 53r-57r
Consistència:fragmentària
Consistència:Només els cap. 11-17.
4. Joan de Toledo, Pseudo-Arnau de Vilanova, Llibre de conservació de sanitat (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar – ff. 57r-61v
Epíleg:[Colofó del traductor:] 'És acabat el tractat fet sobre el regiment de la sanitat que va escriure el metge mestre Arnaut de Vilanova. Lloança a Déu, i només a Ell l'alabança. L'ha traduït de la llengua de romans [=romanç, català] a la llengua santa el metge mestre Crescas de Caslar l'any 88 del sisè mil·lenari [=1327/28]' (Feliu 2006-2007).
Observacions:Copiat tot seguit del text 2, sense solució de continuïtat, com a pretès 'segon regiment' d'Arnau de Vilanova. El colofó del traductor (en realitat només del text 3) tanca aquest pretès conjunt unitari.
5. Joan de Parma, Pseudo-Arnau de Vilanova, Sobre les medecines digestives i evacuatives (hebreu), Traductor: Todros Mossé Bondia – ff. 62r-67r
Edicions:Ferre (2002), Práctica de Johannes de Parma ..., pp. 83-118 (transcripció d'aquest ms.)
Bibliografia:Ferre (2002), Práctica de Johannes de Parma ..., pp. 21-24
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).