MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1765 (23 / November / 2024)

Montpeller [Montpellier] - Bibliothèque Interuniversitaire de Montpellier - Bibliothèque Universitaire Historique de Médecine - H 277

Publicació de la fitxa: 2014-11-27
Darrera modificació: 2015-10-17
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Montpeller [Montpellier]
Institució:Bibliothèque Interuniversitaire de Montpellier
Fons:Bibliothèque Universitaire Historique de Médecine
Signatura:H 277

Bibliografia

Descripcions:Calames, núm. D01041393
Reproduccions fotogràfiques:Vial (2011), Scriptor & medicus: la médecine ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Remedia contra maleficia – ff. 60r-60v
Íncipit:Incipit libellus de hiis qui maleficiis impediti cum uxoribus suis cohire non possunt.
2. Qusta ibn Luqa, De physicis ligaturis, Traductors: Constantí l'Africà, Pseudo-Arnau de Vilanova – ff. 146r-147v
Preliminars:In nomine christu. Incipit epistola rasis de responsione quomodo aliqua empirica suis proiectatibus postremus iuvare vel nocere.
Èxplicit:Explicit epistola ad ratione aliquorum empiri eorum quomodo possunt iuvare vel nocere et de eorum proprietatibus.
Bibliografia:Wilcox - Riddle (1995), "Qusta ibn Luqa's Physical ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).