MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1759 (23 / November / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Vat. lat. - 9941

Publicació de la fitxa: 2014-11-27
Darrera modificació: 2014-11-27
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Vat. lat.
Signatura:9941

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - XVI - estimada

Descripció interna

1. Qusta ibn Luqa, De physicis ligaturis, Traductors: Constantí l'Africà, Pseudo-Arnau de Vilanova – ff. 74r-75v
Preliminars:Incipit liber Costa ben luce de phisicis ligaturis translatus per magistrum Arnaldum de greco in latinum. Unde Costa est nomen propium Ben vero interpretatur filius luce sicut habes septimo viatici capitulo de sciatica.
Èxplicit:Explicit costa ben [sic] de phisicis ligaturis translatus per magistrum arnaldum de greco in latinum deo gratias.
Bibliografia:Wilcox - Riddle (1995), "Qusta ibn Luqa's Physical ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).