MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1753 (22 / November / 2024)

Florència [Firenze] - Biblioteca Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2986

Publicació de la fitxa: 2023-08-18
Darrera modificació: 2024-07-16
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Florència [Firenze]
Institució:Biblioteca Riccardiana
Fons:Manoscritti: Riccardiano
Signatura:Ricc. 2986

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Notes:De la biblioteca.
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«Biblioteca | Riccardiana | 2986» (en una etiqueta).
Coberta
Matèria:Pergamí
Títols:«Biblioteca | Riccardiana | 2986» (en una etiqueta a l'interior de la coberta anterior).

Història

Segells:De la biblioteca, en vermell, de finals del s. XIX («R. Biblioteca Riccardiana - Firenze», ff. 1r i 132v).
Intervencions d'interès històric:Al f. 145v, de la mateix mà que el text, una prova d'escriptura: «ibsi ibsi» (la darrera paraula subratllada). Al f. 155v, de la mateixa mà que el text, amb la tinta parcialment esborrada: «Que tengue contínuo f[...], | que pugue gaudir de las facultats | y que tengue jent término de créxer». Al peu del mateix foli hi ha diverses paraules, potser un nom, ratllades, d'una altra mà. Al mig, d'una mà cal·ligràfica de la biblioteca, potser de finals del s. XIX: «Carte 155 nuov[amente] num[erate]», amb la xifra introduïda amb segell numerador de rodet de goma. Algunes anotacions marginals de la mateixa mà que el text, informant del contingut.
Estat de conservació:En bon estat general. Taques d'humitat, especialment als primers i últims folis, que no afecten el text, i que indiquen que va passar un temps sense relligadura o amb la que tenia molt malmesa. Reenquadernat de nou per la biblioteca, sense conservar cap fragment de la relligadura anterior.
Procedència:Sense dades. Per la signatura, podria haver entrat a la biblioteca de la família Riccardi bé arran de les compres de Francesco Riccardi (1648-1719) durant els seus viatges, bé amb la biblioteca del sogre d'aquest, Vincenzio Capponi (1605-1688) , que havia adquirit molts llibres científics, bé amb la biblioteca privada i les compres del sotsdegà Gabriello Riccardi (1705-1798) .

Bibliografia

Descripcions:Fontani (1790-1810), Catalogo alfabetico dei ..., vol. ***, p. ***
Elsheikh (1990), Medicina e farmacologia nei ..., pp. 68 i índexs a les pp. 146 i 158 ("spagnuolo")
Cacho (2001), Manuscritos hispánicos en las ..., vol. 2, p. 319 ("castellano y catalán")
Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., pp. 98-104, núm. 32 (descripció) i 289 (índex)
Muñoz Benavent (2024), El Tractat de cirurgia d'Antoni ...
Bibliografia contextual:Bibliioteca Riccardiana (Cenni storici)
Wikipedia IT (Biblioteca Riccardiana)
Reproduccions fotogràfiques:Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., p. 340 (f. 105v)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:El ms. conté una còpia en net de l'original de l'obra, amb errors que ho delaten, coetània, probablement preparada per a la impremta.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1633 - expressa
Origen:Mallorca
Notes:Data a l'epíleg de l'obra. Localització deduïda de la llengua del text i de les fonts documentals sobre l'autor.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:No s'hi veu filigrana.
Foliació
Núm. total de folis:162 (vii + 155)
Núm. de guardes afegides:3 + 3
Notes:Sense foliació antiga. Foliació actual introduïda per la biblioteca al s. XIX amb segell numerador de rodet de goma, en xifres aràbigues. No és possible indicar quants folis de guarda originals hi havia previstos perquè al principi hi ha 7 folis en blanc, sense numerar (potser amb espai reservat per a una taula de continguts), i al final n'hi ha 23, foliats.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:208 x 150 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:XVII
Localització:Mallorca
Especificacions:Coetània de la data present a l'epíleg, 1633.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Amb la mateixa tinta que el text.
Orles i extensions:Sanefa. Clouen alguns capítols, amb la mateixa tinta que el text, que en alguns d'aquests casos sol acabar amb justificació centrada i en quantitat decreixent a cada línia.
Dibuixos:Dibuixos. Del drap d'un emplastre (f. 95v).
Rúbriques:Rúbriques. Amb la mateixa tinta que el text.

Descripció interna

1. Antoni Roig, Tractat de cirurgia – ff. 1r-132v
Íncipit:«[Llibre I]. — Capítol 1. De la chirurgia. — Què cosa és chirurgia? Chirurgia, segons Guido, és art o scièntia qui enseña el modo y qualitat de obrar, principalment tallant, soldant, fent altres obres o exercitant de les mans, curant los hòmens segons és possible...» (f. 1r).
Èxplicit:«... Què és indicatió? Dich que és una vertadera notítia y conexensa del ben obrar del qual se pren de la assèntia ben coneguda per el chirurgià» (f. 127v).
Epíleg:[Epíleg i epístola dedicatòria:] «Exordia. — His sequentibus exordiis reconditis et factis per Antonium Roig, magistrum chirurgum, ab anno 1633, uti potuerint omnes qui vellent in examinibus facultatis et artis chirurgiae proponere et aliqua dicere, ut corum propositiones et argumenta pulcriora et gravissima sint, et videantur.... — ... sens retardatió lo serviré y ab lo meu rudo stil y torpe lenguatje resistiré lo offert. — Salvete poenates» (ff. 128r-132v).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).