MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1750 (22 / November / 2024)

Leipzig - Universitätsbibliothek - 1471 per completar

Publicació de la fitxa: 2014-11-20
Darrera modificació: 2018-11-28
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Cristina Sáez
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Leipzig
Institució:Universitätsbibliothek
Signatura:1471 per completar

Bibliografia

Descripcions:http:/​/​www.manuscripta-mediaevalia.de/​dokumente/​htm ...
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 63
Reproduccions fotogràfiques:http:/​/​www.manuscripta-mediaevalia.de/​dokumente/​htm ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1410 - 1432 - estimada
Origen:Leipzig
Notes:Entstanden um 1410-1416 und um 1426-1432 (Wasserzeichen) wohl zu einem Teil in Leipzig (Schreiber). Der Grundstock des Faszikels (fol. 182-265, vgl. auch poliertes Papier und gleiche Größe des Schriftraums) wurde um 1410-1416 (vgl. Wasserzeichen) angelegt. Möglicherweise war eine größere Textsammlung geplant, so dass nach Ende des Textes auf fol. 248r/v (vgl. letzter Schreiberwechsel) zusätzlich zu den verbliebenen Blätter der Lage (Hirschpapier, vgl. Wasserzeichen H) eine weitere Lage hinzugebunden wurde (Dreibergpapier, vgl. Wasserzeichen DB), die allerdings zunächst leer blieben. Kurz vor einer Neubindung oder im Zuge einer neuen Textzusammenstellung (wohl in den 1430er Jahren) wurden die leeren Blätter vom Schreiber Nikolaus von Barby (vgl. Schreibernennung auf fol. 257rb und 277vb) beschrieben und durch eine weitere Papierlage (Ochsenkopfpapier, vgl. Wasserzeichen OK2) ergänzt.
Nikolaus von Barby (Barby bei Magdeburg) in den Matrikeln der Universität Leipzig erwähnt: immatrikuliert im SS 1429, Baccalaureat SS 1431, vgl. Die Matrikel der Universität Leipzig, hrsg. von Georg Erler, Bd. 1 (CDS II, 16), Leipzig 1895, S. 100 und Bd. 2 (CDS II, 17), Leipzig 1897, S. 112.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Dimensions
Alçada x base:295 x 215

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Pronostica – ff. 211v-213v
Íncipit:Circa prognostica Arnoldi de Nova Villa primo est notandum, quod sicud in iudicio sunt quattor persone scilicet
2. Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnau de Vilanova, Tabula super Vita brevis – ff. 215v-221v
Èxplicit:Explicit tabula magistri Arnoldi de Nova villa de cautelis medicorum sic laus deo. Amen
3. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – ff. 222r-234r
Èxplicit:quantumcumque potit(us) intromittatur. Explicit liber de regimine sanitatis qui compositus fuit a magistro Arnaldo de Villanova cathelano omnium medicorum gemmam.
Bibliografia:Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., p. 405
4. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De effectibus qualitatum – ff. 234r-241v
Íncipit:De effectibus qualitatum (z. T. Arnoldus de Villa Nova zugeschrieben), Inc. Quoniam fere omnium questionum solutiones a qualitatum
Èxplicit:Anno domini m° ccc° lix in pentecost (?) scriptus
5. Arnau de Vilanova, Medicationis parabole – ff. 242-248
6. Pseudo-Arnau de Vilanova, De iudiciis particularibus pertinentibus ad medicinam – ff. 248rb-249ra
Consistència:fragmentària
Preliminars:Sense títol
Íncipit:Quoniam autem medicus practicans non semper potest habere circa loca planetarum
Èxplicit:locus Lune et aspectus eius deinde dominus ascendentis. Et est finis.
Observacions:Anònim
7. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum – 257r-270r
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).