MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1689 (23 / November / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Pal. lat. - 1330

Publicació de la fitxa: 2014-11-18
Darrera modificació: 2024-10-18
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Cristina Sáez
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Pal. lat.
Signatura:1330

Bibliografia

Descripcions:García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 71

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1463 - 1464 - expressa
Origen:Itàlia

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:214 Bll

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Practica ad quendam papam – ff. 102r-112r
Preliminars:Hic incipit liber Hermetis summi philosophi et caput omnium aliorum philosophorum
Íncipit:Hic incipit liber Hermetis summi philosophi et caput omnium aliorum philosophorum
Èxplicit:In nomine sancte et indiuidue trinitatis patris et
Observacions:atribuït a Hermes
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 446
2. Pseudo-Arnau de Vilanova, Opus simplex – A – ff. 112v-115v
Preliminars:1. Hic incipit tractatus magistri Arnuldi de villa noua de arte alchimica de opere simplici. Opus primum
2. (114v)Incipiunt receptae magistri Arnoldi de villa noua quas pro maximo dono dedit pape Bonifatio nono (recte: octauo) et reperte in loco latebro(so)
Íncipit:1. Recipe solis foliati partem unam mercurii distillati per alembicum partes XII et fac amalgama
2. Recipe limature eris bene lote et munde cum aceto
Èxplicit:1. (114v) Non ascendet plus de mercurio viuo. Explicit hoc opusculum magistri Arnoldi de villa noua in die Clementis anno domini Millesimoquadringentesimo sexagesimo tercio (1463)etc.
2. conuertere in solem optimum et dulcissimum
Bibliografia:Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., pàgina 51

Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 446
3. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Recepte varie – ff. 114v-115v
Íncipit:Recipe limature eris bene lote et mundo (munde) cum aceto salito...
4. Pseudo-Arnau de Vilanova, Questiones tam essentiales quam accidentales – A – ff.115v-119v
Preliminars:Modo sequuntur questiones eiusdem magistri Analdi de Villanova
Íncipit:Queritut primo si operacio lapidis potest fieri ex solis luminaribus et aqua vite
Èxplicit:per artificium huius artis Alchimie. Et sic finiuntur questiones magistri Arnoldi de villa noua in profesto beate Katerine virginis per familiarem domini Cardinalis sancti Petri ad vincula nomine Heinrici Walpodi anno domini MºCCCCºLXIII (1463)
Bibliografia:Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., p. 56
Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... p. 447
5. Pseudo-Arnau de Vilanova, Semita semitae – ff. 127r-135r
Preliminars:Hic incipit aluis liber tractans de diuersis erroribus alchimie
Íncipit:Venerande pater gracias deo qui scienciam istam
Èxplicit:et attinkar perfectum. Expliciunt errores et opiniones Alchimie magisterri veri et experti etc. Finiuntur libri philosophorum
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 447
6. Pseudo-Arnau de Vilanova, Opus ad magistrum Hospitalis – f. 140v
Preliminars:Opus quod magister Arnldus de villa noua dedir magistro hospitalis sancti Johannis Jherusalem
Íncipit:Recipe cuperose siue utrioli salis armoniaci
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 448
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).