| Klagenfurt - Archiv der Diözese Gurk - Bischöfliche Mensalbibliothek - XXX.c.14 |
| Publicació de la fitxa: 2013-05-27
Darrera modificació: 2015-03-10 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | reproducció |
| Estat: | parcial |
| Descripció externa |
| Identificació |
| Estat: | conservat |
| Ciutat: | Klagenfurt |
| Institució: | Archiv der Diözese Gurk |
| Fons: | Bischöfliche Mensalbibliothek |
| Signatura: | XXX.c.14 |
| Signatura alternativa: | 75 (catàleg de finals del s. XVII) |
| Relligadura |
| Original: | no |
| Datació: | s. XVI o XVII |
| Llom |
| Matèria: | Pergamí |
| Títols: | «PHILOSOPHIA ET PHILOSOPHIA NATURALIS» |
| Coberta |
| Matèria: | Pergamí |
| Altres elements: | Dos tancadors de pell trencats |
| Història |
| Procedència: | Cap a 1450 el manuscrit encara no es trobava a la biblioteca episcopal de Gurk; en canvi, és consignat al catàleg de finals del s. XVII (núm. 75). Segons Menhardt (1930), és probable que hi arribés de la mà del bisbe Antonio de Hoyos (i si fou així, segurament l'obtindria a Itàlia). En canvi, A. Madre (Lullus 1981) indica que prové de l'abadia benedictina de Sankt-Lambrecht, a la mateixa diòcesi, en la biblioteca de la qual, com en altres de la diòcesi, ingressaren efectivament mss. catalans i francesos per iniciativa d'Antonio de Hoyos. L'abadia, però, posseí els seus manuscrits fins que fou tancada el 1876 i foren traslladats a la universitat de Graz. |
| Persones relacionades: | Antonio de Hoyos (c. 1506 – 1551) |
| Bibliografia |
| Descripcions: | Menhardt (1927), Handschriftenverzeichnis der ..., vol. 1, p. 40
Menhardt (1930), "Pharmacologie catalane: un ...", pp. 245-246
Lullus (1981), 120-122, In Monte Pessulano anno ..., p. xi
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2139 
Llull DB |
| Reproduccions fotogràfiques: | Raimundus-Lullus-Institut de Freiburg (reprod. digital del text 1 en b/n)
Arxiu de Sciència.cat (fotocòpia del text 2) |
| Unitats de composició |
| Quantes unitats de composició: | 1 |
| Unitat de composició A |
| Datació i origen |
| Datació: | s. XV-1 - estimada |
| Origen: | València? |
| Notes: | Altres datacions: 1304 (text 1) i finals del s. XIV (texts 2-3) (Menhardt 1930); s. XV (A. Madre, a Lullus 1981, p. xi; i Llull DB). |
| Qüestions materials |
| Matèria escriptòria |
| Material: | Paper
Pergamí |
| Notes: | En una part del volum els folis externs i centrals de cada plec són de pergamí (ff. 4, 21-22, 27-28, 33-34, 39-40, 45-46, 51-52, 57, 62-63, 68-69, 74-75, 80-81, 86-87, 92, 143). |
| Foliació |
| Núm. total de folis: | 143 ff. |
| Notes: | Sense foliació antiga. Foliat modernament a llapis en xifres aràbigues. Manca un foli entre els actuals ff. 57 i 58, i diversos al final. En blanc els ff. 1r-3v, 90v-92v, 105v-108v i 142r-143v (verificar). |
| Dimensions |
| Alçada x base: | 215 x 150 mm |
| Impaginació |
| Disposició del text: | r. tirada |
| Escriptura |
| Escriptura 1 |
| Lloc al ms: | text 1 |
| Tipologia: | Gòtica híbrida |
| Localització: | catalana |
| Datació: | s. XV-1 |
| Especificacions: | Molt regular i acurada. |
| Escriptura 2 |
| Lloc al ms: | texts 2-3 |
| Tipologia: | Gòtica híbrida |
| Localització: | catalana |
| Datació: | s. XV-1 |
| Especificacions: | Molt regular i acurada. Contra el parer de Menhardt (1930), A. Madre (Lullus 1981) va veure mans diferents en cadascun d'aquests dos textos. |
| Decoració i jerarquització |
| Inicials: | Afiligranades; Simples. Els texts 1 i 3 s'inicien amb grans caplletres ornamentades. La resta d'apartats d'aquestes obres tenen caplletres simples en vermell i en blau. Al text 2 les caplletres no s'arribaren a fer (lletres guia en el marge). |
| Dibuixos: | Dibuixos; Absents [buits]. Al text 2, dues il·lustracions d'instruments (recepta 22) i espai en blanc per a una altra que no es va traçar (recepta 29). |
| Rúbriques: | Calderons; Rúbriques. Rúbriques en vermell i calderons en vermell i en blau (texts 1 i 3). Al text 2 les rúbriques no s'hi arribaren a introduir, però foren anotades en el marge. |
| Descripció interna |
| 1. Ramon Llull, Liber de ascensu et descensu intellectus – ff. 4r-90r | Preliminars: | «Deus cum <tua> gratia et influencia sublimis tui intelectus incipit liber De acensu et decensu intelectus» |
| Íncipit: | «Quoniam aliqui homines seculares desiderant scientias adipiscere...» |
| Èxplicit: | «... in quo ponimus quinque raciones probantes divinam incarnacionem». [Colofó:] «Ad laudem et honorem beatissime trinitatis ffinivit Raimundus istum librum in Monte Pessulano in mensse martii anno .Mº.CCCº. quarto incarnationis Domini nostri Jesu Christi. Istum enim librum comendamus in custodia divine et beatissime trinitatis» |
|
| 2. Anònim, Compendi de menescalia i medicina (Klagenfurt) – ff. 93r-105r | Íncipit: | (1) «<P>er fer tirador a nafra hon aja os trenquat o nervi tallat, e en la nafra aurà brach, e la bèstia no soferrà afany, per què a tirar lo brach e donar rremey a la dolor: recipe galbanun, armoniach, e pega grega, çera nova, rasina blanqua, oli violat vell. De tot fes empastre o tirador, a hom o a bèstia...» |
| Èxplicit: | «... (69) Per a cavall o mula envormada fes tal beuratge. — [...] e açò dur tres jorns, e aprés dels tres jorns dar-li n'as una ab sis ous, e axí crexerà; encor, en tres culeretes crexent en ous e en jorns com damunt és dit». |
| Rúbriques: | [Rúbriques marginals:] (1) «De fer tirador»; (2) «Bona pólvora»; (3) «Engüent per a sanar plaga»; (4) «Engüent per ablanyr o alenar dolors»; (5) «Engüent vermell o egipçíach»; (6) «Engüent per alvaraç»; (7) «Capítol de conèxer en què lo caval se dol»; (8) «Remey per a fals quarter»; (9) «Remey per a ronya o desçendiment»; (10) «Remey a porrets»; (11) «Remey per a fals quater»; (12) «Remey per a ronya o desçendiment»; (13) «De alcançadura de nervi de cavall»; (14) «De budell nafrat o trencat»; (15) «Per fer pólvora a menjar tota carn»; (16) «Engüent per alvaraç: remey»; (17) «Engüent per a ronya o porrets: remey»; (18) «Beuratge contra vorm»; (19) «A refredar tota luxúria»; (20) «De cavall qui pix sanch»; (21) «De bèstia que no pot pixar»; (22) «De fer mudar les palmes per atronament»; (23) «A ull trencat o sedat»; (24) «A mal de aristella de cavall»; (25) «De crebaçes o treces del plegador del genoll»; (26) «A mal de alvaraç»; (27) «Sy vols fer néxer pèls là hon no n'ha»; (28) «A mall de ronya o de porrets del secar»; (29) «De mal de lúpia»; (30) «De mal de reuma qui cau <en> alguna part del cors»; (31) «A mal de humor o mal de lop»; (32) «Si vols crestar cavalls»; (33) «A mal de tos o de vorm»; (34) «Sy vols fer u<n> altre engüent groch»; (35) «Engüent veneris»; (36) «A mal de porrets»; (37) «Engüent blanch de Rasís»; (38) «A aclarir la vista»; (39) «Si vols fer ayguaforts»; (40) «Sy vols fer pólvora a exugar»; (41) «A mal de sedes»; (42) «Lo mal de exarçelladura»; (43) «A mal de dolor d'anca aqüàtica»; (44) «Pólvora affudillorum»; (45) «Pólvora afudilis»; (46) «A mal de porets»; (47) «A mal de vexigues»; (48) «Empastre triafarmacum»; (49) «A mal de fich»; (50) «A mal de tinya»; (51) «Sy vols cremar plom»; (52) «Mediçina a consoldaçió de nervis tallats o apuntats»; (53) «Sy vols resòler dolor en juntura hon aja laçerts o nervis ab imffladura»; (54) «Empastre a resolre tota cosa dura»; (55) «Pólvora a exugar làgremes»; (56) «Remey a no poder orinar»; (57) «Engüent a sanar tota plaga»; (58) «Engüent per a ronya»; (59) «Engüent per a ronya de persones»; (60) «Engüent a sanar tota plaga»; (61) «Reçepta de engüent groch»; (62) «Per a engraxar cavall o altra bèstia»; (63) «Ítem, a allò matex»; (64) «Ítem, a allò matex»; (65) «Ítem, a allò matex»; (66) «Ítem, a allò matex»; (67) «Ítem, a allò matex»; (68) «Recepta a falesquar [sic] tota raça»; i (69) «Beuratge per a cavall o mu[la] envorma[da]». |
| Observacions: | Recull de receptes de menescalia i de medicina humana (les receptes núm. 1, 21, 28, [36, 37], 38, 40, 48, [52], 55, 56, [57, 58] i 59 preveuen un ús indiferent o exclusivament per a humans).
Algunes receptes contenen al·lusions a altres folis d'una compilació més àmplia (f. 94v, núm. 10: «Porrets s'engenrren, segons que atràs és dit en .XCVIII. cartes...»; f. 95v, núm. 15: «... però en la cura del cànçer o trobaràs largament en comte de .LII, cartes»; i f. 101r, núm. 43: «... lo cavall ha dolor en l'anqua, segons que atràs és escrit en XLII cartes»). Aquestes al·lusions no tenen perquè fer referència a un tractat concret, sinó que més aviat semblen correspondre a un recull de receptes més ampli del qual haurien estat extretes (algunes de) les presents al ms. original d'aquest receptari (aquest ms. n'és, evidentment, una còpia). A partir d'aquestes al·lusions, Menhardt (1930) en va suggerir una «afinitat» amb l'obra de Manuel Díez, Llibre de la menescalia, orientat per la descripció de Villanueva de l'actual ms. Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 68.
El caràcter de recull aleatori queda palès amb les autoritats (majoritàriament mèdiques) citades: Ps.-Mesué (f. 100r, núm. 36: «A mal de porrets, reçepta provada de Juan Abemsué»); Rasís (f. 100r, núm. 37: «Reçepta a fer engüent blanch de Rasís...»); Lanfranc de Milà (f. 102r, núm. 52: «Engüent lo qual mana posar Lenfranch a consoldaçió de nervis tallats o apuntats»); i Guido, potser autor d'un tractat de falconeria (f. 103r, núm. 60: «Segons Guido diu en l'Arte dels huçers...»).
La recepta núm. 22 té dues il·lustracions d'eines de metall («uns ferrs») i en quedà una altra per dibuixar a la núm. 29 («una lançeta»). Les receptes núm. 6 i 16, i 15 i 45, són idèntiques, amb un redactat lleugerament diferent o resumides. La núm. 36 és en llatí, llevat de la indicació del començament, en català. La núm. 42 és un eixarm («breu»). La núm. 48 n'inclou dues amb el mateix objectiu. En canvi, la núm. 68 té la composició i la preparació erròniament separats en paràgrafs diferents, cadascun amb previsió d'una caplletra, i el segon amb la rúbrica marginal equivocada «A engraxar cavall»; Menhardt n'hi comptà dues i així donà com a nombre total de receptes el de 70. |
| Edicions: | Menhardt (1927), Handschriftenverzeichnis der ..., pp. 250-267 |
|
| 3. Anònim, Tractatus de grammatica – ff. 109r-141r | Íncipit: | «Quoniam nimia verborum prolixitas...» |
| Èxplicit: | «... exemplum naturae. Quis scripsit iscribat senper cum domino vivat» |
| Observacions: | Compilació de gramàtica «pro pueris» sobre els verbs llatins, amb equivalències amb els catalans, escrita per un catalanoparlant i per a catalanoparlants. L'anònim autor inclou entre els exemples: «estudui Valencie, vado Barchilonam» (f. 139r). |
| Catàlegs: | Bursill-Hall (1981), A Census of Medieval Latin ..., núm. 126.03 |
|
|
