MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms162 (22 / November / 2024)

Girona - Arxiu Capitular de la Catedral de Girona - Còdexs - 75

Publicació de la fitxa: 2013-06-23
Darrera modificació: 2014-11-03
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Fons:Còdexs
Signatura:75
Signatura alternativa:20-e-11
I-e-13
I-IV-28

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Notes:Amb dos folis de guarda al principi i dos més al final (aquests darrers inclosos en la foliació actual del ms.).
Llom
Matèria:Cartró folrat de pell marró
Títols:«GLOSSE | DE | MEDICINA»
Coberta
Matèria:Cartró folrat de pell marró

Bibliografia

Descripcions:Morera Sabater (1935), Catedral de Gerona ..., p. 55
Bohigas i Balaguer (s. d. [=1936]), Inventari de manuscrits ..., pp. 6-7
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", passim
Kristeller (1963-1997), Iter Italicum: A Finding List of ..., vol. 4, p. 504
Guixeras (1999), "L'amor hereos segons la Glossa ...", pp. 145-150

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:2
Notes:Volum factici constituït per dos manuscrits diferents relligats ensems (unitats A: ff. 1-104; i B: ff. 105-145), un i altre sengles miscel·lànies mèdiques en llatí. Al principi del volum (i, per tant, de la unitat A) hi ha una taula del contingut (f. Ir), escrita per una mà potser del s. XV, que esmenta els texts 1-3 i 7 i fa referencia a més a unes «glose super Antidotario et multe alie glose», que manquen a la unitat A. Al f. 145v hi ha unes notes de moral i una altra sobre l'origen diví de tota saviesa que duu per rúbrica «Hic principium subsequentis fecit Albertus in libro quem fecit de alquimia», totes en llatí. Els interfoliats i les notes que apareixen per tot el volum demostrarien que les dues unitats ja foren relligades juntes abans d'acabar el període medieval.

Foliació actual correlativa, traçada amb llapis, en xifres aràbigues. Aquesta foliació té nombrosos errors (repeteix els ff. 7, 8, 9 i 29, i omet el f. 108), i inclou els folis de guarda finals de la relligadura actual (ff. 146-147), però no el primer foli del manuscrit, de pergamí mes gruixut, que conté una taula dels primers texts (recto) i alguns assaigs de ploma (verso). Els ff. 77v, 80rv (vegeu Decoració) i 104v són en blanc. Dues notes en papers solts cosits entre els folis del volum (entre els ff. 41-42 i 123-124; aquesta darrera la destaquem aquí com a text 12).

Unitat de composició A

Folis implicats:ff. I + 1 - 104

Datació i origen

Datació:s. XIII ex. - XIV in. - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Notes:El f. I és de pergamí més gruixut.
Foliació
Núm. total de folis:105 ff.
Notes:Sense foliació antiga. La foliació correlativa actual té errors i no inclou el primer foli del volum (vegeu observacions generals). Els ff. 77v, 80rv (vegeu Decoració) i 104v són en blanc. Un paper cosit entre els ff. 41-41, que conté una nota de medicina en llatí (f. 41bis).
Dimensions
Alçada x base:210 x 280 mm
Foli de referència:(variable)

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Diverses mans del segle XIII-XIV, totes elles documentals i de caixa molt menuda. Kristeller (1989), amb informació fornida per J. M. Marquès, hi veu només una mà, del segle XIII. Notes marginals, especialment abundants als texts 2 i 7, i en un paper cosit (f. 41bis), de diverses mans.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Amb la mateixa tinta que el text.
Dibuixos:Dibuixos. Dibuixos marginals (perfils de rostres àrabs als ff. 51r, 52r i 57r; un home caminant cap a l'esquerra amb una llança a la mà esquerra al f. 80r). Al f. 80v hi ha una taula dels graus de les medecines.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Amb la mateixa tinta que el text. Calderons només a la part final del text 1.
Marginalia:Manicula i altres signes d'atenció.

Unitat de composició B

Folis implicats:ff. 105 - 145

Datació i origen

Datació:s. XIV m. - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:40 ff.
Notes:Sense foliació antiga. La foliació correlativa actual té errors (vegeu observacions generals). Un paper cosit entre els ff. 123-124, que conté una nota de medicina en català (f. 123bis, aquí text 12).
Dimensions
Alçada x base:210 x 280 mm
Foli de referència:(variable)

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica textual
Datació:s. XIV m.
Especificacions:Una sola mà de mitjan segle XIV, librària. Notes marginals, poques en comparació amb la unitat A, i en un paper cosit (f. 123bis, text 12), de diverses mans.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Calderons en blau i vermell, alternats. Rúbriques en vermell.
Majúscules:sí. Algunes capitals resseguides en vermell.
Marginalia:Manicula i altres signes d'atenció.

Descripció interna

1. Gilles de Corbeil, Glosse super Viaticum – A – ff. 1ra-25vb
Íncipit:«Que? de capillis auctor distingit...»
2. Constantí l'Africà, Glosse super librum de febribus Ysach – A – ff. 26ra-57vb
Íncipit:«Quoniam karissime fili Johannes...»
3. Anònim, Glosse dietarum universalium Ysach – A – ff. 58ra-73vb
Íncipit:«Ut dicunt auctores mediana est ad hoc...»
4. Anònim, Quaestio de cibo per quam virtutem nutriat – A – ff. 74ra-77rb
Íncipit:«Queritur de cibo per quam virtutem nutriat...»
5. Anònim, Quaestio de complexio – A – ff. 78ra-79rb
Íncipit:«Questio est que complexio sit longioris vite...»
6. Anònim, Quaestio de fluxu et refluxu maris – A – ff. 79rb-79vb
Íncipit:«Queritur de fluxu et refluxu maris...»
7. Jean de Saint-Amand, Glosse super librum regimenti acutorum Ypocratis – A – ff. 81ra-104ra
Íncipit:«Ut testatur Averroix elementa sunt propter mixtum...»
8. Arnau de Vilanova, Medicationis parabole – B – ff. 105ra-112vb
9. Pseudo-Arnau de Vilanova, De phlebotomia – B – f. 113rab
Íncipit:«Omni tempore si neccesitas urget flebotomia est adhibenda...»
Edicions:Gil Sotres (1986), «Scripta minora de flebotomia» ..., pp. 17-44 (estudi), 82-83 (text).
10. Hipòcrates (pseudo), Astronomia Ypocratis, Traductor: Anònim – B – ff. 113va-116rb
Íncipit:«Sapientissimus Ypocras et omnium medicorum peritissimus...»
11. Gerard de Montpeller, Summa de modo medendi et ordine unde corpus sit purgandum et quomodo – B – ff. 116va-145rb
Íncipit:«Cum omnis scientia ex suo fine et utilitate sua sit appetenda...»
Bibliografia:Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., p. 93
12. Anònim, Nota sobre els efectes dels medicaments forts (ACG) – B – f. 123rbis
Íncipit:«Et nota que moviment en fort medecina...»
Èxplicit:«...glosa et ar[ticul]i? supradictum Amforismorum».
Rúbriques:«De concideratione regioni»
Text:«De concideratione regioni. — Et nota que moviment en fort medecina de ssd?, ço <é>s assaber, envers enmig del temps depuys que l'à presa e que deu obrar, si·l dit moviment serà fet, fa .IIII. béns: primerament, que scalfa lo cors, on la calor natural s'esforssa mills; segon, cor obra los passamens; ters, que asoptilia les sobrefluïtatz; lo quart, que accita la medecina a exir defora. Tamen vide in .Xº. Amforismorum, capitulo .IXº., dictum Ypocratis et si? et aliqua glosa et ar[ticuli]i? supradictum Amforismorum».
Observacions:Nota sobre els efectes dels medicaments forts en el cos. Copiada en un fragment de paper cosit entre els ff. 123 i 124 del manuscrit per la mateixa mà que afegí una nota en llatí al marge superior del f. 82r, del segle XV.
Edicions:Guixeras (1999), "L'amor hereos segons la Glossa ...", p. 149
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).