MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1618 (23 / November / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Lat. - 7173

Publicació de la fitxa: 2014-11-13
Darrera modificació: 2024-10-18
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Cristina Sáez
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Lat.
Signatura:7173

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XVI - estimada

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, Semita semitae – A – ff. 207-210
Íncipit:Reverende Pater
Bibliografia:Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., página 25
2. Pseudo-Arnau de Vilanova, Speculum alchimiae – A – ff. 213-223
Preliminars:Incipit Speclum alcimiae compositum a frate Heila [ou] Hecla ministro ministrorum et fuit dicatum Benedicto ape IImo. Ut ad perfectam scientiam
Íncipit:Item liber cuiusdam philosophi qui incipit: In nomine domini Amem. Ut ad perfectam scientiam pervenire possimus primum oportet sciri quod quattuor sunt lapides spirituales ex quibus conficitur totum magisterium sive argentus vivus sulfur arsenicus, et sal arabicus
Bibliografia:Calvet (2011), Les œuvres alchimiques ..., pàgina 65
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).