MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1605 (22 / November / 2024)

Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 280

Publicació de la fitxa: 2014-11-13
Darrera modificació: 2022-10-18
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Sebastià Giralt
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Erfurt
Institució:Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha
Fons:Bibliotheca Amploniana
Signatura:CA 2º 280

Bibliografia

Descripcions:http:/​/​www.manuscripta-mediaevalia.de/​dokumente/​htm ...
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 29
Reproduccions fotogràfiques:https:/​/​dhb.thulb.uni-jena.de/​receive/​ufb_cbu_00018365

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV in. - estimada
Origen:Itàlia

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:II + 136
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:38,5 x 26,5

Descripció interna

1. Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova – ff. 59r-67r
Preliminars:Incipit liber Avicenne de viribus cordis et medicinis cordialibus translatus a magistro Arnaldo Barchinone
Íncipit:Creavit Deus ex concavitatibus sinistram auriculam cordis
Èxplicit:qui virtutem largiri dignatus est hoc opusculum terminandi. Explicit tractatus Avicenne de medicinis cordialibus translatus a magistro Arnaldo de villa nova. Amen
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).