MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1595 (22 / November / 2024)

Budapest - Budapesti Corvinus Egyetem Központi Könyvtár (Biblioteca Central de la Universitat Corvinus de Budapest) - Manuscrits - 76

Publicació de la fitxa: 2014-11-13
Darrera modificació: 2019-01-23
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Budapest
Institució:Budapesti Corvinus Egyetem Központi Könyvtár (Biblioteca Central de la Universitat Corvinus de Budapest)
Fons:Manuscrits
Signatura:76

Bibliografia

Descripcions:Peter Tóth, Catalogus Codicum Latinorum Medii Aevi bibliothecae Universitatis Budapestinensis revisus et auctus, Budapest 2008. Accés PDF
García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 29

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1483 - expressa

Descripció interna

1. Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova – ff. 1r-18r
Preliminars:Libellus Avicenne de viribus cordis translatus ab Arnoldo de villa nova barchinone feliciter incipit. Tractatus primus de origine spiritus et generibus eius et principys sue generacionis et informacionis
Íncipit:Creavit deus ex concavitatibus cordis sinistram ut esset spiritus
Èxplicit:uirtutem largiri dignatus est opusculum terminandi. Expletus est libellus de viribus cordis, quem princeps Avicenna edidit. Scriptus Ratispone anno 1483. die XIII mensis Julii.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).