MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1580 (23 / November / 2024)

Madrid - Biblioteca de la Real Academia de la Historia - Manuscritos - 9-24-6 / 4579, n.3

Publicació de la fitxa: 2014-11-10
Darrera modificació: 2019-05-25
Bases de dades:Cançoners
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Biblioteca de la Real Academia de la Historia
Fons:Manuscritos
Signatura:9-24-6 / 4579, n.3
Sigles usuals en la tradició:Mh trobadoresc

Història

Notes de possessors:Forma part d'un lligall que havia pertangut a Jaume Villanueva abans d'entrar a la Real Academia de la Historia a finals del segle
XIX.

Bibliografia

Descripcions:Cabré (2017), "El fragment trobadoresc català ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Folis implicats:4

Datació i origen

Datació:s. XIII ex. - XIV in. - estimada
Origen:Catalunya

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Dimensions
Alçada x base:293 x 207

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Quantes columnes:1
Ratllat:no.
Escriptura
Escriptura 1
Localització:Catalunya
Datació:1275 - 1320
Especificacions:El fragment conservat està copiat per una sola mà cursiva, molt professional i acurada, amb la mateixa tinta, excepte la rúbrica del f. 31r en tinta més fosca. La lletra indica que el copista pertanyia a l'entorn cancelleresc, o s'havia format a prop d'aquest model. Presenta els trets de la cursiva catalana usada en la documentació des de 1252 fins al darrer quart del s. XIV.
Decoració i jerarquització
Rúbriques:Rúbriques.
Notació musical:no.

Descripció interna

1. Bertran de Born, Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire – 29r-29v (p. 2)
Consistència:fragmentària
Íncipit:[…] (e) Bell hosdall parat (e) gent tengut
Edicions:Stimming 1879, p. 173, Thomas 1888, p. 24, Stimming 1913, p. 74, Appel
1932, p. 39, Gouiran 1985, p. 235 46, Paden – Sankowitch – Stäblein 1986, p. 215.
2. Falquet de Romans, Quan be me sui apensatz – 29v-30v (p. 2-3)
Íncipit:E car me soy apesatz
Edicions:Zenker 1896, p. 63, Oroz Arizcuren 1972, p. 154 55, Arveiller – Gouiran
1987, p. 109, Di Luca 2013.
3. Guilhem Magret, Ja hom pres ni dezeritatz – 30v-31r (p. 3-4)
Íncipit:Ja hom p(re)s ne des(er)eratatz
Rúbriques:Cobla esparsa den. G magret
Edicions:Linskill 1964, p. 272, Richter 1976, pp. 387-391
4. Bernart de Ventadorn, Lanquan li jorn son lonc en mai – 31r-31v (p. 4)
Consistència:fragmentària
Íncipit:Lay qua(n) li jorn son loyn enma
Rúbriques:Jauf(re) d(e) blaya.
Edicions:Stimming 1873, p. 50, Appel 1895, p. 54, Jeanroy 1915, p. 12,
Pickens 1978, p. 150, Chiarini 1985, p. 85, Chiarini 2003, p. 92, revisada per al
Rialto per Martorano 2004, Zufferey 2009.
5. Guilhem Ademar, Jeu ai ja vista maintra rei – 31v-32r (p. 4-5)
Consistència:fragmentària
Íncipit:Eu ay ja uist p(er) auol drut
Rúbriques:Cobl(e)s espas(e)s
Edicions:Almqvist 1951, p. 176
6. Guiraut de Bornelh, Quan lo glatz e·l frechs e la neus – 32r-32v (p. 5)
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten els sis últims versos de la quarta estrofa (el vers 8 ja és
fragmentari), perquè està copiada al final del verso del darrer foli conservat.
Íncipit:Can lo freyg el glay ela ne(us)
Edicions:Appel 1895, p. 63, Kolsen 1910-1935, p. 58, Sharman 1989, p.
93, Beltrami 2011
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).