MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1548 (20 / maig / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Pal. lat. - 1176

Publicació de la fitxa: 2014-11-06
Darrera modificació: 2020-05-31
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Pal. lat.
Signatura:1176

Bibliografia

Descripcions:https:/​/​digi.ub.uni-heidelberg.de/​diglit/​bav_pal_la ...
Reproduccions fotogràfiques:https:/​/​digi.ub.uni-heidelberg.de/​diglit/​bav_pal_la ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada
Origen:Sud d'Alemanya

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:191

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Abbreviacio regiminis acutorum – ff. 1r-2v
Consistència:fragmentària
Observacions:Anònim
1. Arnau de Vilanova, Speculum medicine – 2r-73r
Íncipit:In nomine celestis agni medicinalis consideracionis speculum incipit
Èxplicit:Explicit speculum pericie theoricalis medicine magistri Arnaldi de Villanoua. Amen.
1. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium – ff. 84(86)r-133r
Íncipit:(1)86r Lamentabatur Ypocras
(2)130r Complementum oleorum sequitur
Èxplicit:(1)129r Explicit anthidotarius uenerabilis Arnaldi de Villa noua. Incipit tabula seu registrum eiusdem.
(2)133r Et sic est finis anthidotari Arnaldi cui deficiebant olea antescripta.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).