MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1547 (20 / maig / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Pal. lat. - 1108

Publicació de la fitxa: 2014-11-06
Darrera modificació: 2021-08-13
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Pal. lat.
Signatura:1108

Bibliografia

Reproduccions fotogràfiques:https:/​/​digi.ub.uni-heidelberg.de/​diglit/​bav_pal_la ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1476 - 1479 - estimada
Origen:Heidelberg

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:232 Bll

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium – ff. 188r-230r
Preliminars:Lamnentabatur Ypocras eo quod medicina arcium preclarissima propter indisciplinam utencium vane
Íncipit:sulphuris puluerisati. Et sic est finis. Deo gracias
Èxplicit:Explicit antidotarius collectus per venerabilem ac sapientem Arnoldum de Villanoua magistrum in medicina Montispessulani. Scriptus et finitus per me Johannem Frantz de Lipphem 1479
Bibliografia:Schuba (1981), Die medizinischen Handschriften ... pàg. 55
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).